Les idees més rellevants han estat:

• Reflexió sobre el context en el qual hem viscut i ens han educat. Des del segle XVIII fins al segle XX. Diferències entre l'escola mixta -no segregada, però amb un currículum androcèntric- versus. l'escola coeducadora -no segregada i amb perspectiva de gènere-. Importància dels referents com les mestres de la república (documental), que varen iniciar un projecte on l'educació de nins i nines era igualitària i que no es va tornar a recuperar fins als anys 80.

• Les tres mares de la coeducació actual són: Maria José Urruzola, Marina Subirats i Amparo Tomé.

• La legislació que empara la coeducació pot diferenciar diferents normatives com documents internacionals, però que les que ens interessen sobretot són les lleis orgàniques estatals i les autonòmiques, com són:

  • Llei integral contra la Violència de Gènere, 2004.

  • Llei de la Igualtat efectiva entre homes i dones, 2007.

  • LOMCE --> LOMLOE. Per veure com aquesta llei està vertebrada per la coeducació, pot veure's la infografia realitzada per L'instituto Asturiano de la mujer.

  • Llei 11/2016, 28 de juny, d'igualtat d'homes i dones.

  • Pla de coeducació de les Illes Balears, 2019-2022.

  • Currículums oficials.

• Què significa coeducar? Coeducar és equilibrar, a l'àmbit de l'educació, les carències i els excessos en la socialització sexista que ha rebut el nostre alumnat. Ja que la maleta de gènere ens travessa d'ençà que naixem.

• Com pot equilibrar-se aquesta educació? Mostrant els sentiments; lideratge; cura de les persones; afectivitat, assumpció de riscos; espais públics i privats; idees de maternitat/paternitat; valorant per igual aportacions d'homes i dones...

• Per tant, els principals continguts que ha de treballar la coeducació són: els estereotips sexistes; l'ús del llenguatge inclusiu; visibilització de les dones al llarg de la història; models de masculinitats igualitàries; educació sexual des de la igualtat; treball contra la LGTBI-fòbia; resolució pacífica dels conflictes; crítica davant el sexisme; prevenció de la violència masclista.

• Què són els estereotips? És una etiqueta que situa a homes i dones a llocs contraris. Les dones han de ser: fràgils, belles, maternals, properes, solidàries, insegures, tendres. En canvi, els homes han de ser: forts, valents, professionals, agressius, segurs, durs, han de mostrar indiferència... Si ens fixam, molts dels insults LGTBI-fòbics estan relacionats amb el fet que els homes s'assemblin a les dones, per tant aquí es veu clarament quin gènere té la posició de privilegi. 

• Com han de treballar-se aquests continguts? A infantil amb els estereotips; a primària ha de seguir-se amb els estereotips, però hi hem d'afegir el bon tracte entre iguals; finalment, a secundària hem de sumar tot el que és anterior i treballar amb la prevenció de la violència de gènere.

• Proposta d'activitat: el reto quincenal. 

"Tot allò que es pot aprendre, es pot ensenyar. Està a les nostres mans."

Les idees més rellevants han estat:

• Referents que és important conèixer: Eulàlia Lladó (https://www.eulalialledo.cat/ca/publicacions/guies-i-manuals-llenguatge-inclusiu/).

• El llenguatge és una facultat humana de comunicar els mateixos pensaments o sentiments a un receptor/a mitjançant un codi lingüístic compartit. 

• El sexisme una actitud, una eina que té el masclisme per incidir en la superioritat dels homes per damunt de les dones. Hi ha dos tipus de sexisme: el benevolent (exemple: "les dones han de ser cuidades i protegides pels homes") i l'hostil (exemple: "moltes dones només volen privilegis"). 

• Dins del llenguatge, hi ha diferents tipus de sexisme: 1) Androcentrisme. 2) Adjectivació y la seva gradació. 3) Duals no igualitaris. 4) Buits lèxics. 5) Estereotips. 6) Discordances gramaticals. 7) Salt semàntic. 8) Aposicions redundants.

• A llei estatal, a l'autonòmica i al pla de coeducació explicita que a l'administració és obligatori l'ús del llenguatge inclusiu.

• Hi ha tres discursos al que hem de tenir cura: 1) Les lliçons dins l'aula. 2) La documentació: proves, material didàctic... 3) La correspondència a través d'aules virtuals, mails...

• El llenguatge ha de cuidar-se per: fer visibles a les dones, crear referents i rompre estereotips.

Les idees més rellevants han estat:

• No hi ha una manera de pensar objectiva. Tota mirada cap a com s'acompanya l'educació té el nostre filtre. Per tant, el que hem de mirar és quin objectiu que tenim, per tal d'aplicar la mirada que ens portarà a aconseguir aquest objectiu.

• Hi ha tres elements que hem de tenir presents: androcentrisme (patriarcat), classisme (capitalisme) i etnocentrisme (colonialisme). Hi ha models que acaben sent la mesura de totes les coses i és important posar-hi la mirada coeducadora per tal de no caure en aquests models. Vídeos per treballar aquests elements: 1) Androcentrisme (àmbit mèdic, 2:37''; vídeo El País, El infarto femenino). 2) Classisme i etnocentrisme: The danger of a single stroy, Chimamanda Ngozi Adichie. 

• És important començar a pensar a què dona prioritat el nostre pati. Quan ho facem, hem de revisar la nostra mirada i tenir-la pensant amb la interseccionalitat, per no caure en altres discriminacions.

• A vegades, pensam que les persones adultes no intervenim al pati, però ho feim tot el temps, perquè som els que dissenyam els jocs que es podran fer. Vídeo amb guia per intervenir al pati: col·lectiu punt6. PATI COEDUCATIU.

• Hem de fer transformacions, que per ventura no sempre han de ser físiques.  Algunes idees:

  • Com concebem el pati? Esbarjo, relació, aprenentatge, aula exterior... Aquesta és la pregunta de la qual partim.

  • La no intervenció és una intervenció. 

  • Observació sistemàtica. Per fer-ho hem d'omplir una fitxa segons el que veiem al pati. Si hi ha dinàmiques d'exclusió si es repeteixen; quins conflictes (què entenem per conflicte) es donen al pati; nombre d'infants; com ocupen l'espai i com és aquest espai que ocupen, està igual dissenyat? Tenen espais definits per fer diferents coses? O només hi ha un espai definit adequat? Podem implicar als infants també. 

  • Els espais que hauria d'haver-hi són: 1) Espai de natura i experimentació. 2) Espai de tranquil·litat i intimitat. 3) Espai de psicomotricitat i moviment. 

  • Treballar el privilegi de l'espai del pati, és just que tenguin tot aquest espai? Qui el té?

  • Vulnerabilitat i cura important, transversal a les nostres vides. Si no es treballa, al final les dones assumeixen aquest rol.  

  • Obrir les normes rígides. 

Les idees més rellevants han estat:

• La llei de violència de gènere, 1/2004, és una llei molt avançada, però el que menys s'ha treballat és la prevenció.

• Dues causes: 1) La violència de gènere té molta relació amb l'estructura patriarcal. Els homes que cometen aquestes violències: no tenen un perfil específic, són homes normals. 2) Instrumental: socialització desigual de gènere. Atorgar als homes el domini sobre les dones. 

• Conveni d'Istanbul: es varen establir els tipus de violències que patien les dones, per tal que tots els països la tipifiquessin de la mateixa manera. S'entén per violència: assetjament sexual, matrimonis forçats, violència sexual, violència afectiva, feminicidis, tràfics de dones i nines, prostitució, mutilació genital femenina, maltractament directe i indirecte cap als fills i filles. Espanya va ratificar aquesta normativa el 2014, però no surt a la llei 1/2004. 

• El cicle de la violència, segons Leonore Walker (1979). Fases: 1) Acumulació de la tensió. 2) Explosió. 3) Lluna de mel. Eines més comunes del cicle de violència: aïllament, insult, control...

• Mites de la violència de gènere:  1) És una qüestió privada. 2) Passa només a les classes baixes. 3) Només és un cop, són pèrdues puntuals de control. 4) Són casos aïllats. 5) Amb el temps es soluciona. 6) A vegades hem de suportar algunes coses. Mites sobre l'agressor: 1) L'estrès és la causa de la violència. 2) Es tracta d'homes malalts. 3) És culpa de l'alcohol o de les drogues. 4) Ell no era així abans d'estar amb ella. Mites sobre la víctima: 1) Aguanten perquè volen. 2) Lis passa per aguantar la primera vegada. 3) Són dèbils o fràgils. 4) Provoquen la violència. 5) Les famílies sempre lis fan costat. 6) Són parelles que s'agredeixen mútuament. 7) Si denuncien tot s'acaba. Aquests mites varien tal com avança la societat.

• En l'actualitat, hi ha hagut un retrocés en l'adolescència, respecte del tractament d'aquesta temàtica. Tots els avanços que s'havien produït han provocat la reacció del patriarcat, que ha comportat la victimització dels homes. El missatge actual es configura de forma breu (canals digitals i xarxes), en canvi la pedagogia coeducadora té més de 140 caràcters.

• Masculinitat hegemònica: es demostra posant-se en risc permanentment i mostrant-se sexualment actiu, especialment a través de les xarxes socials. Les agressions múltiples es pornifiquen i es comparteixen, per tal d'adquirir un estatus social. 

• La violència masclista ha de treballar-se des de la base i l'única funció de l'escola és la prevenció i la detecció. Tres eixos de treball: sistema patriarcal, masculinitat hegemònica i amor romàntic.

• És important diferenciar entre relacions tòxiques (dependència sense violència) i relacions violentes.

Les idees més rellevants han estat:

• Marc normatiu. UNESCO: part integral de l'educació bàsica, que proporciona competència i habilitats per a la vida. 

• Estudi sobre els coneixements i la percepció de l’educació i la salut afectiva i sexual i sobre la prevenció de les violències masclistes al municipi de Calvià.

• Temes que es poden treballar: 1) Coneixement del nostre cos. (Pubertet 5:17; no le cuentes cuentos, psicowoman.); 2) Hipersexualització  (Emma y yo (instagram-facebook); 3) Violència de gènere (Crush to crush); 4) Masculinitat; 5) Amor Romàntic (4 mitos del amor romàntico/ No me quieras tanto, quiéreme mejor, Carmen Ruiz Repullo). 6) Sororitat -vivencialment, ens han educat per ser rivals-. 7) Desig, plaer i consentiment. (Les del Hockey) 8) Masculinitat. ("no todos los hombres..."; homes transitant; gillette). 9) Diversitat sexual. 10) Gestió d'emocions. (Yo voy conmigo raquel diaz reguera; La cenicienta que no quería comer perdices; Érase dos veces.) 11)  Pornografia. (Mónica Alario // Dale una vuelta); 12) Exploració sexual. (Sky rojo // only fans - app- //; creu roja, casal petit, metges del món). 13) Drogues, festa. ( noctámbul@ as; Que corri l'aire, campanya instagram i facebook). 

• Programes: 1) Guies canàries. 2) Skolae. 3) Sexualidades. 4) Institut Asturiano de la mujer: estan fent un programa. 5) Amb tots els sentits -porno com a cosa a positiva, però li han donat la volta-. 6) Coeduca't -educació infantil-.