Les violències masclistes en l'adolescència

1. Hi ha moltes persones que neguen l'existència d'un sistema patriarcal, s'excusen dient que com hi ha una igualtat legal, això vol dir que hi ha una igualtat real, però no és així.

2. A més, tot i que segons la Macroenquesta de violència de gènere de 2010, les joves entre 16-24 anys són cada vegada més conscients de les violències masclistes, però són les que menys denuncien. Les dones de generacions superiors habitualment normalitzen algunes de les violències més quotidianes, com per exemple la violència al carrer.

3. Violències sexuals. Sense fer una diagnosi de la situació, no podem fer una bona intervenció. Per aquest motiu, no podem saber quin impacte té allò que feim, sense saber que ho ha causat.

"El més fort no és mai prou fort per a ser sempre l'amo, si no transforma la seva força en dret i l'obediència en deure". Rousseu. 

Amb aquesta frase de Rousseu estableix un contracte social, on la força és pren com a dret pels homes i l'obediència com a deure per les dones.  Evidentment, el patriarcat no es produeix de la mateixa manera a tots els llocs del món. En el nostre país, vivim no un patriarcat de "coerció", sinó que tenim un patriarcat de consentiment. El que fa és minimitzar la desigualtat, per exemple quan ens diuen "què més voleu les dones, si ja teniu igualtat". 

La desigualtat existeix i l'escola, com agent de canvi, ha de qüestionar la desigualtat que es produeix a la societat, ja que sinó contribueix a la desigualtat existent i minimitza els efectes del patriarcat. Per exemple, si no deixa clar que tocar el cul és un acte de violència o si accepta discursos com "és que quan les dones estaven a casa, els nins estaven més bén cuidats que ara". És important, detectar tot aquest possible discurs neomasclista, que pot resumir-se amb la frase: "jo estic a favor de la igualtat, però...". 

Avui dia són molts els avanços aconseguits, gràcies a algunes de les Fites Feministes dels darrers anys: Tren de la llibertat (2014), 7N. Marxa Estatal contra les violències masclistes (2015), La manada (2016), Moviment Me Too (2017). Però no hem d'oblidar que cap sistema vol perdre els seus privilegis, per tant contínuament hem de fer una revisió i prendre consciència de la importància que té la igualtat dins els agents de canvi.

Parlam de masculinitat i feminitat hegemòniques com aquests models que són a la societat abans de néixer i que el patriarcat vol mantenir.

La feminitat hegemònica seria tot el món de les princeses i la hipersexualització de les nines durant la infància i l'adolescència. Aquests patrons tenen dues conseqüències principals:

1. Les nines/dones s'avaluen a partir de la mirada dels altres. En canvi, el missatge per ells és que tenen dret a avaluar si està bé o està malament. Per exemple, a través de les xarxes socials. 

2. Sensació de fals empoderament, provat per la hipersexualització. Les dones joves veuen l'atractiu físic com el millor passaport per aconseguir l'èxit social. Amb aquesta premissa ens hem de demanar si això és realment un signe d'empoderament o és realment una estratègia de la pornificació de la societat, que a més, farà que la societat justifiqui la violència cap a la dona (t'has cercat que et violin, perquè vesties així).

Per tant, aquesta sexualització fa que la dona es trobi davant la següent dicotomia: ets una guarra vs. no provoquis. Aquesta etiqueta, que prové del fals empoderament, a més farà que la nina/dona es trobi en una situació de risc, ja que tendrà més possibilitats de ser agredida (si tu ensenyes, estàs demanant que jo et toqui).

La masculinitat hegemònica també hipersexualitza a l'home, però no ho fa per cosificar-lo, sinó que té a veure amb el poder. Abans de néixer, ja tenim una idea sobre què vol dir ser un vertader home, que bàsicament exigeix tres qüestions:

1. Provisió: l'home ha de ser el que duu els diners a casa. Avui dia aquesta exigència està en qüestió, ja que no és una exigència perquè la dona fa feina.

2. Protecció: l'home ha de protegir a la dona davant el perill. Aquesta tampoc està tan clara actualment.

3. Potència o demostració sexual: adquiries poder, si complies amb el que s'esperava de tu sexualment.

Complir amb aquestes tres exigències atorgava un poder a l'home. Per tant, ara, que dues d'elles es troben completament en perill, només podem demostrar la masculinitat a través de la sexualitat i dels càstigs/recompenses de l'entorn, per tant, has de complir amb les exigències següents: no ser dona, no ser homosexual, ser competitiu... I tot això, s'ha de demostrar sempre, especialment, si algú ho posa en dubte. 

Tal com s'ha demostrat, aquesta masculinitat hegemònica és tot un risc per ells perquè duu a l'absentisme, l'abandonament escolar, els accidents de tràfic, els empresonaments, els suïcidis i el consum de drogues. De fet, Marina Subirats parla sobre "morir de masculinitat". 

Per tant, per rompre amb tota aquesta masculinitat tòxica a l'adolescència, es necessita molta autoestima i per això és imprescindible el suport familiar i escolar.

Dins les relacions de parella heterosexuals, trobam quatre models de masculinitat a l'adolescència.

1. Voltor: no atractiu (ni físicament ni mentalment) amb valors patriarcals.

2. Fanfarró: atractiu (a diferents nivells) amb valors patriarcals. Model molt abundant.

3. "Pagafantas": no atractiu (habitualment a la friend zone) amb valors d'igualtat. Model molt abundant.

4. Aliat: atractiu amb valors d'igualtat (li fa un crui a la societat patriarcal). Poc freqüent.

Aquí és un entram en quin model solen triar elles, que habitualment es mou entre l'1 i el 2, ja que la societat patriarcal ens ven la mentida romàntica de "que som salvadores d'aquests models i que amb nosaltres al costat, canviaran". Per tant, sabent això és important saber "erotitzar" al model 3. 

El més important quan dins una relació heterosexual hi ha violència és no culpabilitzar a la víctima, ja que aquesta persona no veu que l'altre vulgui fer-li mal, a més ell tot el temps li promet que canviarà.

Per poder qüestionar els rols de gènere, hem de treballar els estereotips que existeixen a la nostra societat:

1. Mite de la gelosia: si no està gelós, no t'estima.

2. Mitja taronja: estam fets l'un per l'altre.

3. Estimar és sofrir: no podem erotitzar els conflictes ("m'encanta tenir una baralla, perquè després ens reconciliam"). El que hauríem d'erotitzar és la monotonia i la tranquil·litat.

4. L'amor tot ho pot. L'amor és una cosa màgica, no ho podem evitar i puc canviar a qualsevol persona.

Moltes violències de gènere:

1. Dins la parella. Es mostren diferents estadístiques per veure quants de menors han sofrit violència de gènere. Aquestes dades demostren la importància d'acabar amb l'escala cíclica de la violència de gènere. Si no acabam amb els tres trams d'aquesta escala, no acabarem amb la violència de gènere. És fonamental que la família, la societat i l'escola actuïn per poder enfocar el problema de la violència de gènere en els possibles agressors.

2. Violències sexuals. Hem d'evitar aquesta cultura de la violació que se'ns imposa des de la publicitat i altres agents, que col·laboren dins aquesta violència simbòlica. Es mostren també les dades de la Macroenquesta de violència de gènere de 2019 i es parla de les ciberviolències, a conseqüència de les noves vies de relació que tenim.

3. Prostitució com a dret masculí i pornografia com espai de plaer. Seguim tenint dins l'imaginari que els homes tenen una naturalesa sexual irrefrenable i que les dones decents no han de mostrar-se com a persones que desitgen. La pornografia es converteix en un espai d'agressió gratuït i il·limitat. Es comenten les dades de diferents portals d'Internet.

4. Violències qüotidianes: per exemple als espais d'oci nocturn, ja que sortir de festa implica sofrir certes violències sexuals. A la Macroenquesta de 2019 va sortir que més del 40,4% de les dones d'Espanya havien sofert assetjament sexual en algun moment de la seva vida. 

Com podem fer front a tota aquesta situació? 

1. Canvis en l'àmbit legislatiu.

2. Coeducació als centres educatius, ja que són un espai de transformació social.

3. Educació sexual: diversa, simètrica, amplia on hi ha respecte i es parli del cos. 

I, sobretot, que aquesta etapa de pandèmia no deixi el que és important pel que és urgent.