Conferència Paco Cascón
Curs 2019/2020
Treballam la coeducació a través de l'educació emocional
"Si tú no hablas como piensas, acabarás pensando como hablas" (Reescriptura de la frase de Gabriel Marcel: "Cuando uno no vive como piensa, acaba pensando como vive".)
Currículum: http://pacoc.pangea.org/documentos/CURRI-ED.pdf
Idees claus sobre la conferència:
Hi ha tres tipus de violència:
La violència directa: és el que habitualment relacionam amb un tipus de violència que es veu, com per exemple la violència física. Aquesta violència és dolenta, però és la menys dolenta de les tres. En primer lloc, és dolenta perquè és una violència que es veu, però com es veu s'actua. En segon lloc, és la conseqüència i el resultat de les altres dues violències. Habitualment actuam a n'aquesta violència, que no és l'arrel, per aquest motiu, la realitat no pot canviar.
La violència cultural: és un conjunt de valors, costums i actituds que es concreten en coses com jocs, joguines, cançons, pel·lícules, contes, acudits, colors... que creen tot un marc ideològic legitimador de la violència directa. Es fa refèrencia al llenguatge, com a element que organitza el pensament. El masclisme es situa dins aquesta violència, ja que és una ideologia.
La violència estructural: són tota una sèrie d'estructures físiques i organitzatives, que no permeten la satisfacció de les necessitats. El patriarcat fomenta aquestes estructures.
L'educació ha de treballar els tres tipus de violència, però ha d'incidir especialment en la cultural i l'estructural, ja que són les poden canviar la violència directa.
Enfocament socioafectiu: tipus d'enfocament que diu que s'aprèn d'allò que es viu. Per dur a terme aquesta metodologia es necessiten unes condicions determinades:
Fer activitats on l'alumnat sigui capaç de viure i sentir el contingut a treballar.
Avaluar aquestes activitats: 1) Com s'han sentit fent l'activitat (importància de crear espais per parlar sobre emocions i sentiments; ús de la primera persona; no jutjar; parafrasejar; escoltar i respectar les emocions dels altres). 2) Importància de no categoritzar les emocions. El ponent comenta que és molt important treballar totes les emocions i no valorar-les com emocions bones/dolentes o emocions de dones/homes. 3) Passar a la part racional: què hem après? I connectar aquest aprenentatge amb vivències personals. 4) Compromís transformador: què puc fer per canviar la realitat que hem descobert.
És molt important diferenciar entre prevenció i provenció. Parlam de prevenció per avançar-nos a una possible situació dolenta. En canvi, la provenció explica que els conflictes ni són dolents ni es poden ni s'han d'evitar. Aquestes dues paraules són molt significatives, ja que quan parlam de violència també s'emplea el terme prevenció, tal i com es fa amb els conflictes. La violència és la conseqüència de qualsevol conflicte no reconegut i no resolt; quan un conflicte no el reconeixes i no l'afrontes, acaba desembocant en violència. El conflicte és bo perquè és una oportunitat per a canviar, per a créixer. De la violència, en canvi, mai podem dir res en positiu.
Per rompre la violència estructural podem treballar:
1) Les metodologies que permetin la participació de tots i totes; participatives, actives, horitzontals. Per exemple: ABP, Aprenentatge-Servei.
2) Les alternatives a la sanció i el càstig. Aplicar les tres "erres": reconeixement del mal, responsabilitat i reparació.
3) La vertebració dels centres segons els equips directius, en lloc de per departaments. Hi ha molt a coordinar entre docents que comparteixen cicles o nivells, per a ser coherents en el missatge que estem donant a l'alumnat.
4) El pati com espai de violència estructural de gènere. En molts de centres, el pati segueix pres per uns pocs nins majors i que els agrada únicament un esport: el futbol. La resta d'alumnat està exclòs del pati i aquest hauria de ser un tema central en tota proposta de coeducació.
Referències fetes durant la conferència:
Coco, Lee Unrick i Adrián Molina: pel·lícula per tractar els records, la importància de la música i la mort. "Cuando no hay nadie que te recuerde en el mundo de los vivos, desapareces de este mundo".
Te doy mis ojos, Icíar Bollaín: pel·lícula que tracta la violència de gènere, sense recrear-se en la violència física ni caure en maniqueísmes.
El profesor Lazhar, Philippe Falardeau: pel·lícula per treballar la mort des d'un punt de vista emocional.
Inside Out (Del revés), Pete Docter: pel·lícula que tracta les emocions i on podem veure que la tristesa és una emoció tan bona i necessària com l'alegria.
Experiment sociològic a una escola de primària sobre racisme: La clase dividida. Cita aquest experiment per explicar una experiència sobre la importància de crear vincles entre grups.