L'origen de la pornografa i la pornificació de la cultura
SEMINARI DE FORMACIÓ A CÀRREC DE FEMINICIO.NET
IMPARTIT PER: MÓNICA ALARIO GAVILÁN
CURS 2020/2021
Les línies generals treballades en aquesta formació han estat:
L'origen de la pornografia. Des de quan parlam de pornografia (la revolució sexual i el feminisme radical) i per qui es va crear aquest producte (l'home com a subjecte que desitja i té el poder per damunt la dona). Des de les revistes fins a les pel·lícules, l'èxit d'alguns films i les agressions que hi havia darrere d'aquests.
La pornificació de la cultura. Com la cultura ha anat normalitzant el porno i l'ha introduït a totes bandes: sèries, publicitat, cinema, narracions, xarxes socials... Fins al punt de crear productes dirigits a nins/nines (la hipersexualització arriba als més petits, disfressada d'actitud empoderadora i liberal). Aquesta pornificació ha creat molts debats que ens porten a analitzar quina vinculació té l'origen amb la situació que tenim en l'actualitat.
Avui en dia es vincula el porno amb les relacions sexuals, és a dir, s'entèn porno = sexe explícit. Però aquesta realitat no és exacte. La pornografia mainstream a la que tenen accés la majoria d'adolescents és violenta (porno = violència cap a la dona i desigualtat de poder), que és el motiu principal pel qual el feminisme vol la seva abolició.
Aquesta violència, que es veu a la pornografia, es reflecteix també en les relacions que estableix el jovent (casos com La Manada, en són un exemple). Allò que no podem pensar és que la pornografia és només una ficció, ja que darrere d'ella hi ha molts casos d'agressió, que han estat denunciats, inclús a vídeos on aquesta agressió no es pot detectar a simple vista.
Per tant, actualment, quan es parla de porno, no podem entendre aquesta idea només com un sinònim de sexe explícit, perquè allò que es troba al porno és un mecanisme de reproducció de la desigualtat i la violència; la cosificació de les dones; un subjecte: l'home i un objecte: la dona, que mai desitja i, tot i que diu moltes vegades que no, el poder de l'home no escolta la seva negativa i l'agredeix sexualment. Per tant, és tot un conjunt d'actituds deshumanitzades que generen una sèrie de comportaments socials que no són acceptables a una societat feminista.
Us deixam algunes imatges de la sessió, l'enllaç de la pàgina organitzadora i un article que no us podeu perdre sobre el cas de La Manada, escrit per la formadora, Mónica Alario Gavilán.
