III Jornades de Recerca i Innovació Educativa
Curs 2019/2020
Aquestes jornades són una mostra de la feina que es fa des de l'Insititut de Recerca i Innovació educativa (IRIE), així com de la feina que fan els diferents centres de les Illes Balears.
Divendres, 8 de novembre del 2019
Es realitza una presentació sobre l'Institut de Recerca i Innovació Educativa. Aquest institut se situa dins l'àmbit públic, en concret, dins els Instituts Universitaris de Recerca (IUR). Aquest centre neix amb la idea de poder connectar la feina que es fa a la universitat i als centres educatius, com a pioners de la innovació.
Per més informació consultar la pàgina web de l'IRIE.
Taula rodona sobre innovació educativa
Participants:
Dr. Miquel F. Oliver. Grup Educació i Ciutadania (EiC). Projecte de formació inicial del Professorat d’Educació Infantil i Primària a les Illes Balears.
Dra. Magdalena Jaume. Grup de recerca en Art i Educació (GRAIE). Re-activArt(e): Una propuesta transdisciplinar y experiencial para la formación inicial del docente.
Dr. Gabriel Barceló. Grup d’Estudis d’Història de l’Educació (GEDHE). Elaboració de jocs i materials didàctics en base al pensament pedagògic contemporani: una proposta per apropar teoria i pràctica en la formació inicial dels mestres d'infantil i mestres en exercici.
Dr. Joan Jordi Muntaner. Grup d’Infància, Tecnologia, Educació i Diversitat (GITED). Pla d’Assessorament als Centres Educatius (PACE) de l’IRIE.
Modera: Dra. Fina Pérez Grup d’Infància, Tecnologia, Educació i Diversitat (GITED).
Presentació de cada membre de la taula rodona:
Dr. Miquel F. Oliver. Projecte de formació inicial del Professorat d’Educació Infantil i Primària a les Illes Balears. En aquest projecte han participat diferents membres de tots els grups de l'IRIE i de centres educatius. Aquesta recerca es va fer perquè es pretén transformar la formació inicial del professorat, per tal d'intentar que l'accés a la docència tengui un perfil més adient. Per més informació consultar: Programa de Millora de la Formació Inicial del Professorat.
Dra. Magdalena Jaume. Re-activArt(e): Una propuesta transdisciplinar y experiencial para la formación inicial del docente. Amb aquest projecte es persegueixen fer accions directes que interrompin la inèrcia de la falta de vida plena, tant a la vida quotidiana com a l'educació. S'intenta recuperar el carrer com un lloc de creació; cal conquistar aquest espai exterior com un lloc d'educació, per això es traslladen les sessions d'aprenentatge al carrer. Es fan diferents tallers amb l'alumnat de sisè de primària del CEIP I ESO Pintor Joan Miró, treballant àmbits artístics com la fotografia, el ball, la interpretació, l'arquitectura i la música amb accions directes al barri del Nou Llevant-Soledat Sud.
Dr. Gabriel Barceló. Elaboració de jocs i materials didàctics en base al pensament pedagògic contemporani: una proposta per apropar teoria i pràctica en la formació inicial dels mestres d'infantil i mestres en exercici. Aquest projecte consta de diferents accions, però es troba en el seu primer any. De moment, han introduït una matèria relacionada amb el joc al grau d'infantil, amb el fi d'aprendre a elaborar materials que siguin jocs i aplicar la teoria a la pràctica. A més, també s'han fet xerrades sobre joc i infància, dirigides a l'alumnat i al professorat.
Dr. Joan Jordi Muntaner. Pla d’Assessorament als Centres Educatius (PACE) de l’IRIE. Realment el programa no és d'assessorament, sinó de col·laboració entre docents de la universitat i els docents dels centres educatius. Per aquest motiu, va néixer aquest pla, per tal de fer una millora i un canvi en el sistema educatiu, en tots els nivells.
Accions a favor de la coeducació
Sra. Maria Duran, presidenta de l’Institut Balear de la Dona.
Sra. Marta Escoda, directora de l’Institut per a la Convència i l’Èxit Escolar.
Presenta: Dra. Francesca Salvà. Grup de recerca Educació i Ciutadania.
Maria Duran, presidenta de l’Institut Balear de la Dona, ens presenta el paper de l'institut, com a motor perquè totes les conselleries apliquin la trasnversalitat en els continguts relacionats amb el gènere. Els quatre eixos que volen desenvolupar són:
1. Reduir els percentatges de violència masclista. El lema és: la igualtat és l'antídot contra la violència de gènere.
2. Afrontar la realitat de la tracta i la prostitució, com un vesant més de la violència masclista i del patriarcat.
3. Empoderament de les dones des de diferents perspectives, a l'àmbit de l'economia, de l'ocupació i de la lluita de la bretxa salarial, a més de la manca de responsabilitat, l'assetjament sexual... Totes aquestes formes de discriminació indirecta fan que les dones facem feina gratis els mesos de novembre i desembre.
4. Coeducació i prevenció de la violència a partir de l'edat primerenca. Eina que ens permetrà que les nines i els nins el dia de demà es relacionin des de la igualtat amb les seves parelles. A més, aquest aprenentatge d'igualtat també permet respectar l'altre. A l'aspecte de prevenció de la violència li dona una força molt gran, perquè veuen que nins i nines a partir de 8 anys tenen accès a la pornografia, per tant fan un aprenentatge de la realitat sexual a través d'un lloc que no s'assembla a la realitat.
Marta Escoda, directora de l’Institut per a la Convència i l’Èxit Escolar, ens explica que des de l'Institut per la Convivència i l'Èxit escolar ens dediquen a avaluar la convivència als centres educatius. També fomenten les noves pràctiques en convivència i coeducació. A més, també donen assessorament davant els conflictes que puguin presentar-se als diferents centres educatius, a petició de qualsevol membre de la comunitat educativa.
Des de la Conselleria respecte a la coeducació ha realitzat les següents accions:
Implementació de lleis: 1) Llei 8/2016, de 30 de maig, per a garantir els drets LGTBI i per erradicar la LGTBI fòbia. 2) Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.
Pla Estratègic de Coordinació i Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere a les Illes Balears.
La legislatura anterior: pacte "reacciona" (línia 1, 2 i 5).
Novetats amb el "canvi" polític. 1) Fomentar la coeducació. 2) Formar als professionals en perspectiva de gènere. 3) Fomentar la igualtat en companyes formatives.
Durant aquest curs han elaborat un Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022. És una aposta decisiva, que té 5 punts principals:
Formar, sensibilitzar, participar.
Incorporar la perspectiva de gènere a la coeducació.
Incorporar mesures favorables per a què els centres integrin els models coeducatius.
Oferir una educació afectivosexual integral.
Intervenir en l'àmbit educatiu per prevenir, detectar i actuar davant la violència masclista.
Creació de les Jornades de Convivència i Coeducació: 12N (Eivissa), 18N (Menorca), 20N (Mallorca).
La pàgina web de l'Institut per la Convivència i l'Èxit escolar és la següent: Convivexit
Mostra dades sobre la memòria de les accions que han dut a terme els diferents centres de les Illes Balears.
Convocatòria 25 novembre. Gràcies al Pacte d'Estat i a IB Dona ens han donat entre 2000 i 4000 euros a tots els centres públics per fer activitats contra les violències masclistes durant els mesos de novembre i desembre. També ens mostra el mapa de recursos per veure les diferents accions que han fet els centres de les Illes Balears, que pròximament ens compartiran.
Dissabte, 9 de novembre del 2019
Experiències en centres coeducadors
IES Mossèn Alcover, de Manacor. Aina Maria Vicens i Bàrbara Riera. Comissió de convivència i coeducació.
IES Son Ferrer (Calvià). Xisca Fornés, coordinadora de convivència i Catalina Vanrell, coordinadora de coeducació.
Presenta: Dr. Enrique Urbano. Grup d’Estudis de Gènere i responsable del programa Taller per combatre els estereotips de gènere i els mites de l’amor romàntic a les aules de secundària de la CAIB.
IES Mossèn Alcover, de Manacor. Aina Maria Vicens i Bàrbara Riera. Comissió de convivència i coeducació.
Des del Mossèn Alcover es fa una mostra de totes les activitats que han fet durant aquests dos cursos:
2017/2018
1) Portes amb missatge. Més de 30 missatge diferent a cada porta. Els varen penjar mentre els alumnes estaven dins classe per reflexionar. A cada tutor se li va passar un dossier per treballar el contingut que hi havia a cada porta.
2) Me Too. Va partir de la companya d'actrius. Varen posar un plafó amb diferents missatges de professorat i alumnat que havien sofrit assetjament sexual.
3) 25 de Novembre: es fan diferents activitats durant tota la setmana. Taller de samarretes amb missatges. Els alumnes duen camisetes blanques i es compren rotuladors liles. També es fa un vídeo amb l'alumnat de primer de batxillerat d'arts escèniques. Cartells contra la violència de gènere.
4) 11 de febrer. Dia de la dona en la ciència. Exposició de les dones en la ciència, amb dibuix i biografia. També es va fer una xerrada de dones científiques amb la UIB.
5) 8 de Març. Torneig de futbol femení.
6) Microteatre per la igualtat de gènere, l'alumnat de primer de batxillerat prepara diferents escenes de dones del segle XIX i XX.
7) Dones a la filosofia. Al currículum de 2n de batxillerat la presència de la dona és mínima, per aquest motiu han fet . Xerrada de Roser Vallès, professora jubilada de filosofia de la Universitat Pompeu Fabra.
8) Dones escriptores i poesia. Lectura de poemes al pati.
2018/2019
1) Cartells violència de gènere. Concurs de publicitat.
2) Anar a la fira del teatre a veure diferents obres relacionades amb la temàtica. Taller a l'aula impartit pels actors i col·loqui post funció.
3) 25 de novembre. Piràmide humana amb missatges. Durant l'acte i va haver música i es va fer la lectura del manifest de Feminisme a l'escola.
4) Xerrades: micromasclismes, filòsofes, mites sobre la igualtat de gènere i la problemàtica LGTBIfòbia.
5) Còmics i dibuixos contra la violència de gènere. Duu fotografies de les padrines i posar abaix alguns aprenentatges que han fet d'elles i també fer còmics on elles són les protagonistes. Fer exposició durant dues setmanes.
6) Concurs: disseny samarreta mossèn 18-19. #mossènperlaigualtat
7) Exposició: dones inventores. Concurs d'invents, al principi només deien els invents i l'alumnat havia de constar una enquesta sobre els invents amb la pregunta final: qui ha realitzat tots aquests invents?
8) Mannequin challenge. Tot l'alumnat i professorat que l'havia comprat, varen fer un mannequin challenge gravat pels alumnes de 1r de batxillerat.
9) Instal·lacions artístiques: diferents aspectes on les dones sofreixen violència i la conclusió és que l'educació és la única manera per acabar amb aquesta situació.
10) Senyera humana LGTBI.
11) Murals amb mirada femenina.
12) Fem estadístiques: visualitzem la desigualtat amb les matemàtiques.
13) Teatre: Matrioshka. La història de dones cabdals contada d'una altra manera. Alumnat de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat.
14) Curtmetratge: filtro (violència de gènere i xarxes).
Conclusions: s'han realitzat una sèrie d'activitats espaiades durant tot el curs i treballades per diferents departaments. Punt dèbil: ala comissió de coeducació tot són dones.
IES Son Ferrer (Calvià). Xisca Fornés, coordinadora de convivència i Catalina Vanrell, coordinadora de coeducació.
La coeducació a l'IES Son ferrer va néixer com una necessitat; tenien una comissió de convivència molt consolidada i es varen adonar que molts dels conflictes eren en temàtica de coeducació. Per tant, ells ja tractaven la coeducació abans de la introducció de la Conselleria del Coordinador de Coeducació. Han aconseguit la implicació de moltes persones del centre (al manco 1 de cada 5, tenint en compte l'alumnat, el professorat i el personal no docent). A més, també tenen tot el recolzament i impuls del professorat, l'equip directiu i l'ajuntament.
Com treballen?
1) Tracten temes concrets: dones invisibles, micromasclismes, llenguatge, diversitat sexual, educació afectivo-sexual (2015-2019).
2) Involucren a tot el claustre: es fan activitats on s'involucra a tot el professorat: tots els departaments dediquen una setmana per treballar uns vídeos relacionats amb la temàtica i la seva matèria, sempre que es podia. També varen fer una revisió de la retolació del centre i de l'ús dels llibres de text del llenguatge inclusiu. En darrer lloc, treballar el tema d'educació afectivosexual des de cada matèria.
3) Formació de l'alumnat. Tallers externs (ajuntament de Calvià) i la comissió de convivència també forma a alumnat, per tal de que ells puguin formar a altres companys.
4) Formació pel professorat. 1) Personal docent com a agent de coeducació. 2) Cap a la coeducació a l'IES Son Ferrer. 3) Patis inclusius i coeducació. 4) Identitat sexual i de gènere al centre educatiu. A més, també han participat del congrés Internacional de coeducació i gènere. I a un programa d'Erasmus.
Què feim?
1) Minut de silenci. Aturam totes les activitat a les 12:30h.
2) Comptador de víctimes. Silueta al hall projectat.
3) Ressenya al suro. Posar el nom, edat, la data de la mort i una dada significativa, per donar una dimensió humana.
4) Nom a les cadires. Posar el nom, edat, la data de la mort.
5) Obra de teatre amb perspectiva de gènere.
Activitats puntuals: dades senyalades al calendari.
25 N: s'aturen les classes i es llegeix un manifestes llegeix el nom de les víctimes, l'edat i el dia.
8 M: monòlegs: que el nostre nom no s'esborri de la història. / Convidar a Cata Coll: preguntes sobre la seva trajectòria, jugar un partit de futbol. Preparació de la Haka.
Enrique Urbano: tallers per combatre els estereotips de gènere
Fa 4 cursos acadèmics que es fan aquests tallers. Aquests tallers s'adapten a les necessitats del grup, tot i que varen néixer amb la idea de ajudar a l'alumnat a triar els estudis en el seu futur. L'estructura del taller és la següent:
Transformació - adaptació - interessos, preguntes alumnat.
Actualització dels materials.
Cercle de presentacions.
Introducció teòrica comú a tots els grups sobre conceptes clau.
Dinàmica pràctica - estereotips de gènere (1r-2n d'ESO)/ mites de l'amor romàtic (3t-4td'ESO + FPB).
Si voleu sol·licitar que vengui al vostre centre heu d'emplenar el següent formulari: Formulari inscripció tallers gènere.
Conferència de clausura: El repte de la coeducació: com avançar en la seva implantació, Dra. Marina Subirats
La Doctora Marina Subirats comença la conferència remarcant que ara tenim la oportunitat d'avançar molt en matèria d'igualtat, ja que hi ha un compromís a nivell polític i posa com exemple el govern d'Andalusia de fa uns anys, ja que gràcies a ell es va realitzar el millor pla d'igualtat d'Espanya. De moment, ens trobam en l'etapa de sensibilització, però ens falta passar a l'acció. Quan es fa un pla dins d'un centre, és molt important tenir un equip nombrós, ja que així tothom s'implica i ningú es crema. Amb aquests temes, els homes habitualment es senten culpabilitzats, però no som responsables de la cultura que ens han transmès, del que sí som responsables del que passarem a les generacions futures. El primer que s'ha de fer és demostrar-li que aquestes actituds masclistes li van en contra a ell. Aquests gèneres que s'han configurat històricament tenen una explicació per les situacions que varen viure: els homes havien de viure i matar per la col·lectivitat; les dones vivien per casar-se i tenir fills, a més de suportar la mort dels propis fills, per això no tenien temps de pensar en filosofia, cultura... I és aquí no es configuren els estereotips de gènere. La nostra vida no té res que veure amb l'actualitat, ni la de les dones ni la dels homes. Per tant, per què seguim fent dels nins guerrers i les nines cuidadores?
Tenim els estereotips de gènere interioritzats, ja que vivim en un món configurat pels homes. Hem d'anar a l'arrel de quins valors transmetem al nostre alumnat. Per tant, ens hem de demanar: què hem de fer a l'escola? Revisar totes les formes androcèntriques que transmetem sense adonar-nos.
En primer lloc, hem de partir de la construcció de la mirada violeta, començar pel que està davant els nostres ulls i no veiem. Hem d'observar d'una manera sistemàtica, per exemple: espais com el pati, per veure com està configurat. Hem de retornar a un equilibri on es doni valor a tot el que es femení i després universalitzar-ho. Des de petits s'ha de propiciar que hi hagi activitats perquè la seva relació entre iguals no sigui violenta; s'han de proposar activitats per tal de que els nins es facin mostres d'estimació entre ells. Des de l'arquitectura, ja hi ha dones que estan treballant en la distribució dels espais. La configuració que vol fer-se és la següent: tres espais que han de tenir la mateixa amplària, amb els següents objectius: 1) Observació: veure com canvia el món. 2) Moviment: esports. 3) Joc tranquil.
En segon lloc, és important no intentar treballar tot alhora, ja que sinó és massa. S'ha d'adaptar a la capacitat que té el claustre i les famílies. En tots aquests anys que duim treballant per la igualat, no hem aconseguit que els llibres de text canviïn. Per tant, la seva recomanació per tal d'aconseguir el canvi és rebutjar els llibres de text en que no hi hagi presència femenina. A més, també ens proposa analitzar els llibres amb l'alumnat, només amb una petita mostra és suficient, ja que així feim que ells siguin els protagonistes de donar lliçons a una editorial que ha fet un material que ells utilitzen cada dia. Aquesta revisió també s'hauria de fer amb els contes.
Finalment, arriba a la conclusió de que la direcció cap a on hem d'anar és la desaparició dels gèneres. Els gèneres s'han d'anar obrint, però prèviament s'ha d'anar introduint a l'espai tot el que és femení.