Abrazar la diversidad: una responsabilidad educativa
Curs 2019/2020
José Ignacio Pichardo Galán (Director del Grup d’Investigació “Antropología, Diversidad y Convivencia) va parlar sobre Prejuicios y estereotipos, diversidad sexual, realidad trans, diversidad familiar.
José Ignacio començà la seva intervenció citant la UNESCO, que considera que “l’assetjament escolar per homofòbia i transfòbia és un problema universal”. Per tant, el que es destaca és que l’homofòbia, tot i ser una discriminació, no discrimina: hi ha homofòbia a les ciutats, als pobles, entre rics, entre pobres, entres homes, entres dones, etc. A més, la problemàtica no se centra en uns entorns concrets, sinó que es filtra fins a la quotidianitat. Aquests fet cal tenir-los en compte a l’hora d’enfrontar-s’hi.
A més, va recalcar l’investigador que aquesta discriminació s’ha d’aturar per part de tota la comunitat educativa. És igual quin paper hi juguem, el que importa és que ens hi hem d’implicar. La lluita contra l’homofòbia i la transfòbia és cosa de tots i totes.
Un terme que va tractar-se en aquesta primera ponència fou el de visibilitat. Què és? La necessitat de fer visible el col”lectiu LGTBIQ+, sigui qui sigui l’entorn. En el nostre cas, el que cal és fer-lo visible dins l’entorn educatiu: a les aules, al pati, pertot. D’aquesta manera aconseguirem que sigui la tolerància el que impregni la quotidianitat, i no la discriminació. És molt necessari que la visibilització es trobi en el nostre dia a dia, i no només en xerrades i tallers puntuals per a l’alumnat. El sistema educatiu ha de canviar per adaptar-se a la visibilitat.
Sistema sexe-gènere
José Ignació ens parlà del sistema sexe-gènere, segons el qual a una persona se li assigna el gènere segons els genitals amb què neix. I no només això, sinó que a més d’assignar-li el gènere, se li associen actituds (si és una nina, delicades; si és un nin, força), colors (rosa nina; blau nin), joguines (nin camió; nina cuina). Això està més present a la societat del que ens pensem.
La discriminació es dona quan algú creua intenta rompre amb aquest sistema sexe-gènere: et discriminen quan tens actitud que la societat considera que són femenines i ets un home; et discriminen si t’agrada un color que la societat considera que és de nina si ets un nin.
La discriminació per transfòbia neix del rebuig de la possibilitat de rompre amb el sistema sexe-gènere, ja que a les persones trans se’ls assigna un gènere erroni. És important saber que les persones trans no és que “neixin homes i després siguin dones”, sinó que una dona trans neix essent una dona, i és la societat qui li diu que és un home.
Conceptes bàsics
LGTB: sigles de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, que engloba totes les persones no heterosexuals ni cisgènere.
Cisgènere: persona a la que li han assignat en néixer el mateix gènere amb què ell o ella se sent identificat.
Transgènere: persona que no se sent identificat amb el gènere que se li ha assignat en néixer.
Homofòbia – LGBTiQfòbia – Prejudicis sexegenèrics: discriminació basada en l’orientació o identitat sexual d’una persona.
Plumofòbia: discriminació a homes basada en el rebuig a comportaments socialment associats a la dona.
L’homofòbia afecta no només a aquells que pertanyen al col·lectiu LGTBiQ, sinó que té conseqüències negatives també per a les persones heterosexuals. Això s’explica perquè l’homofòbia està associada amb la socialització de gènere. Aquest concepte fa referència al fet que la societat associa un comportament, un color, una acció, etc. amb un gènere, i quan això es transgredeix (recordem el sistema sexe-gènere?), apareix la discriminació. Un exemple seria una situació en què un home heterosexual és discriminat perquè li agrada la purpurina. Com que la seva socialització de gènere transgredeix la norma sexe-gènere, se’l discrimina. I és heterosexual!
Els prejudicis sexegenèris es troba en moltes formes. A continuació mencionam les més importants:
Cognitiva: es troba en les idees i els conceptes que tenim.
Afectiva: es troba en el sentiment de rebuig que ens provoca quelcom LGTB.
Conductual: es troba en els comportaments cap al col·lectiu.
Liberal: es troba en l’àmbit privat.
Pasiva: quan algú ignora una discriminació LGTB.
Quotidiana: comportaments quotidians discriminatoris: dir “mariconada”, “a prendre pel cul”. Solen ser comentaris i expressions.
Institucional: prejudicis sexegenèrics que provenen es lleis, empreses, sistema educatiu, etc.
En el sistema educatiu, les conseqüències de l’assetjament per homofòbia són moltes:
Baixada del rendiment escolar.
Absentisme.
Disminució de l’autoestima.
Risc de suïcidi.
A Espanya, el 43% de les persones LGTB d’entre 12 i 25 anys que han patit assetjament escolar han pensat alguna vegada en el suïcidi, i un 17% ho ha intentat. (Generelo, 2012)
