HISTÒRIA
L'horta valenciana al llarg del temps:
ÈPOCA ROMANA: Els agricultors romans dividien el territori mitjançant línies rectes perpendiculars entre sí. Amb això, definien parcel·les quadrangulars de 50 hectàrees denominades centúries. Aquesta manera d'intervindre en el territori es encara visible avui en dia. De la influencia romana en la nostra agricultura destaquen el blat i l'ordi, la vinya i l'olivera o, lo que es el mateix, el pa, el vi i l'oli, distintius de la cultura mediterránea. A més, les llenties, cigrons i pèsols, entre les lleguminoses; la bleda i l'enciam entre las hortalitzes de fulla; la figuera o el presseguer entre els fruitals; el lli i el cànem entre les plantes tèxtils; i la garrofera per alimentar als animals de tir, són algunes de tantes espècies llegades per la civilització romana.
ÈPOCA ÀRAB: Després de l'arribada dels pobles islàmics, els cultius van quedar en propietat dels iberorromans convertits a l'islam: els muladís. Es repartiren les terres, augmenta el nombre de propietaris i guanya esplendor el paisatge agrari, a causa de les aportacions de grans experts procedents de Síria i Egipte. La influència d'aquesta cultura en l'agricultura valenciana queda de manifest en la introducció de cultius tan emblemàtics com l'arròs, juntament amb hortalisses com la carxofa, la albergínia o la pastanaga. Arrenca l'elaboració de la popular orxata amb el cultiu de la xufa, i s'utilitzen nombros esespècies medicinals, com l'àloe. Es perfecciona i amplia el regadiu, incorporant-se el vocable àrab "sèquia" (sèquia) al nostre idioma, i proliferen les "alqariya" (alqueries) amb els seus horts-jardí perfumats de gessamí, taronger amarg i llimoner, expressió de l'esplendor d'aquella cultura.
ÈPOCA DELS DESCOBRIMENTS: Amb el descubriment d'Amèrica canvià profundament la dieta dels europeus. Cultius com la creïlla i el blat, rápidament estesos, contribueiren a una sensible millora en l'alimentació i influiren, inclús, en la recuperació demográfica del vell continent. A més, hortalitzes com la tomaca, la jueva o el pimentó, avui tan familiars en la nostra dieta, són d'origen americà. Noves espècies frutals, com el chirimoyo, l'alvocat o la papaya s'incorporen a la cuina europea, i moltes altres plantes, com la figa de moro (“figuera de pala”), s'adaptaren rápidament a l'ambient local. Els jardíns d'Europa es poblaren d'espècies ornamentals procedents de l'altre lloc de l'Atlàntic: buguenvíl·lees, pimenteras, palmeres americanes, flors de pasqua, i moltes altres en les que l'exotisme fascinà als nostres avantpassats.
L'HORTA EN LA ACTUALITAT: Tras la II Guerra Mundial, el proveïment d'aliments es converteix en una prioritat, de manera que es generalitza l'agricultura de tall industrial basada en l'ús intensiu dels mitjans de producció, mitjançant la tecnificació i la utilització de productes químics de síntesi. Amb indubtables avantatges, sobretot relacionades amb el guany de productivitat, aquesta nova agricultura també presenta riscos ambientals: alt cost energètic, esgotament de terra, contaminació d'aqüífers, proliferació de plagues associades al monocultiu, pèrdua de biodiversitat, etc. Per això s'impulsen noves tendències, com l'agricultura ecològica, que afavoreix l'ús de recursos renovables, respecta els mecanismes naturals per al control de plagues i malalties, i prima els mètodes mecànics sobre els químics en les tècniques agrícoles. A l'Hort Actual es mostren aquestes tendències, amb presència de hivernacle, cultiu en substrat artificial, reg localitzat, etc., i l'expansió de nous cultius, com el de plantes aromàtiques o del de flors. La citricultura està simbolitzada pels exemplars de taronger, mandariner i aranja, i també es troben aquí espècies i varietats recentment introduïdes, com el caqui o la nespra.
