ECOFEMINISME
El ecofeminisme és un moviment que veu una connexió entre l'explotació i la degradació del món natural i la subordinació i l'opressió de les dones. Va emergir a mitjan anys 70 al costat de la segona ona del feminisme i el moviment verd.
Taller ecofeminista a clase
L'altre dia en classe vam estar fent un taller ecofeminísta que consistia a relacionar el feminisme amb l'ecologia.En el déiem que treballs eren mes comuns en la dones i en els homes,quals contaminaven mes i quals menys i els treballs que cobraven mes i els que menys.
Conclusió:Les professions que més impacte ambiental produeixen són les que tradicionalment realitzen els homes,i les que major benefici economic generen.
EL INICI DE L'ECOFEMINISME
Les primeres connexions entre el feminisme i l'ecologisme que van donar origen al ecofeminisme es troben en les utopies literàries de les feministes dels anys setanta. En elles es defineix una societat en la qual les dones viuen sense opressió, la qual cosa implica la construcció d'una societat ecològica, descentralitzada, no jeràrquica i no militaritzada, amb democràcia interna i en la qual preval l'ús de tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, etc. Les idees ecofeministas van sorgir en diferents països entre ells França, Alemanya, els Estats Units,el Japó, Austràlia, Finlàndia, Veneçuela, per la influència del coneixement dels problemes ecològics. Una biòloga marina i periodista científica Rachel Carson ja en 1962 havia denunciat les fumigacions de *DDT que mataven als ocells i a través de la cadena alimentària enverinaven a poc a poc als éssers humans. *Carson no era una pensadora feminista però va influir notablement en el ecofeminismo posterior.
YAYO HERRERO
Yayo Herrero López és una antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista espanyola. És una de les investigadores més influents en l'àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu.
Trajectòria
Ha sigut coordinadora estatal d'Ecologistes en Acció i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social. Des de gener de 2012 fins a agost de 2018 ha sigut directora general de la Fundació FUHEM.Actualment és professora de la Universitat Nacional d'Educació a Distància. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.
Investigacions
La investigació d'Herrero se centra en la crisi ecològica actual derivada del model de desenvolupament i producció capitalista. En aquest sentit, sosté que el propi capitalisme no pot existir sense que existisca creixement econòmic, però que en un món físic que té límits, un creixement indefinit és impossible.A més, sosté que en aquest model econòmic es prevalen treballs superflus, mentre que els treballs que fan possible el manteniment de la vida humana, com la producció agrícola o el treball reproductiu, estan completament precaritzats o directament exclosos de tota remuneració.
D'aquesta manera, proposa una transició cap a un model econòmic diferent, que tinga en compte la inclusió social de totes les persones i siga compatible amb la capacitat de regeneració de la naturalesa.
