Una alqueria designa una casa de labor, amb finca agrícola, típica de l'est i sud-est espanyol, principalment entre les províncies de Granada i València. A l'edat mitjana feia referència a les petites comunitats rurals que es situaven als voltants de les ciutats en al-Andalus.

Una cebera és una construcció típica de l'agricultura de l'horta de les darreres dècades del segle xix i primeres dècades del segle xx, durant un repunt comercial de la ceba. Es tracta d'un magatzem molt bàsic construït a l'aire lliure als camps de la comarca de l'Horta per a protegir la collita de cebes quan la producció era excessiva, mentre el llaurador cercava un comprador que li ajustara el preu, i així evitar que el producte es fera malbé. A l'horta tradicional s'han incorporat com un element del paisatge agrícola.

ORÍGENS:

Les ceberes començaren a difondre’s gràcies a l'apogeu en la producció del cultiu de ceba a finals del segle xix, perquè la producció va centrar-se en mercats més grans a causa de les millores socioeconòmiques, unit a la caiguda del conreu de productes tradicionals destinats al comerç, com ara la morera per a l'obtenció de seda. Durant les primeries del segle xx, la producció de la ceba va augmentar considerablement, i la cebera es difongué de manera ràpida per gran part de l'horta que envolta València.

La barraca és un edifici típic de l'horta de València .Servía d'habitatge als pagesos, per la qual cosa se situa en les zones d'hortes de regadiu. Hi ha exemples de barraques a la zona costanera central de la Comunitat Valenciana si bé és molt més freqüent en les comarques que envolten a l'albufera de València, encara que amb la gradual pèrdua d'importància de el sector agrícola en l'economia valenciana el seu ús ha disminuït bastant. Una altra zona on la barraca és un hàbitat tradicional i de què queden alguns exemples

CARACTERÍSTIQUES

• Són, normalment, de dimensions més grans que una casa, encara que hi hagen cases de grans dimensions.

• Moltes presenten una torre, que encara que es pensa que originalment eren utilitzades com a element defensiu, quan varen pedre aquest sentit, es quedaren coma reminiscència amb un caràcter més estètic i d'oci.

• Pels materials que són emprats per a la seua construcció, la grandària del murs, el tipus d'obertures a l'exterior, així com per documentació existent i algunes inscripcions que encara es conserven, poden datar-se dels segles XV-XVIII.

• Les més antigues solen tindre la un arc en l'entrada principal, i un mur interior separa ambdues crugies.

• És normal distinguir entre diverses cases, una més senyorial, la dels amos de l'alqueria, i altra pels estatgers.

• A més presenten altres edificacions vinculades amb les funcions de l'agricultura i ramaderia que en la zona es duien a terme: porxades, pous, estables, corals, galliners, cambres, etc.

• Ens troben també amb un considerable nombre d'alqueries que comptaven amb una capella o un oratori propis, que eren utilitzats tant pels propietaris de les alqueries com pels seus empleats.

• Per últim, normalment es pot diferenciar entre l'espai interior i exterior per la presència de una zona de transició coberta per un emparrat.