És un abadejet [un bacallà de xicoteta grandària] obert que es cura en la barca amb l'aire de la mar fins que s'asseca. Llavors el que es fa és agafar un bufador, o a la flama d'un fogó, i torrarlo una mica. Després s'esmolla a pellizquitos, com si fora bacallà anglés, i això damunt d'una tomaca oberta del Perelló i un bon doll d'oli, bo, això és caviar per als valencians.

Consisteix en una espècie d'ensalada feta amb pimentó roig rostit, bacallà en salaó, alls i oli d'oliva verge extra. El nom prové del fet que per a preparar el plat calga estripar tant el bacallà com el pimentó en fines tires.

És una de les tapes típiques de la ciutat de València ja que el sabor salat del bacallà contrasta amb la dolçor del pimentó i el suc que solta aquest s'entremescla amb l'oli d'oliva el que fa que siga molt comuna banyar trossos de pa en el plat.

És una típica salsa valenciana utilitzada per a cuinar peixos. Per extensió, es pot denominar així mateix al mateix plat que es realitza amb la salsa, sent el més famós el all i pebre d'anguiles, encara que també són típics els elaborats amb mújol, rap, salmó o uns altres.

La titaina és tradició valenciana 100% i és una de les tapes valencianes més típiques de la zona del Cabanyal de València, que també pot servir-se com farcit de crestes o d'un entrepà (sí, les tapes valencianes poden i han de ficar-se en un entrepà sempre que sigui possible). El seu origen està lligat a la tradició pesquera de la zona i solia menjar-se sobretot per Setmana Santa, encara que ara ja es cuina durant tot l'any.

Aquesta és la tapa més típica vages on vages, i, per descomptat, una de les tapes valencianes més mítiques. Això sí, les creïlles braves valencianes no serien el mateix sense un bon allioli.

És una de les tapes valencianes que més es demanen per a acompanyar en l'esmorzar a un bon entrepà (mínim, mitja barra de pa, perquè això del esmorzaret és molt seriós), fins i tot podem trobar-les dins del mateix entrepà

La clòtxina, és de color més taronja i de grandària molt més xicoteta que la clòtxina, però tot el que té de xicoteta el té de sabor. Així que no li digues mai a un valencià que són el mateix.

La seua elaboració és molt senzilla: només necessites oli, llima i una olla. Si vols afegir-li una espurna extra, afig un all i una miqueta de pebre en la cocció.

Aquest plat és una de les tapes valencianes més demandades i més delicioses dels locals costaners, abans que els comensals s'emporten a la boca un bon arròs a banda o una fideuà, acompanyats, per descomptat, de l'allioli clàssic de choví.