ABP- Aprenentatge Basat en Problemes

Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) és una metodologia d’aprenentatge fonamentada en el constructivisme en què els alumnes són part activa i necessiten organitzar-se per resoldre el problema plantejat pel professor. Es parteix d’un conjunt d’activitats i propostes de treball entorn una situació, escenari o problema. Aquest plantejat de manera general des del professorat, i amb un enunciat específic de

És una metodologia d’aprenentatge fonamentada en el constructivisme on els alumnes són part activa que necessiten organitzar-se per resoldre el problema plantejat pel professor. Es parteix d’un conjunt d'activitats i propostes de treball. Com es pot veure, des d’un inici aconseguim que l’alumnat aprengui a buscar, analitzar i utilitzar la informació, a prendre decisions sobre les possibles solucions, adoptar-ne una com a definitiva i explicar-la als companys valorant la seva eficàcia. Inclou també altres dinàmiques d’acció tutorial que ajuden a avaluar i millorar el comportament, la comunicació i el treball en equip. De manera positiva, i no intrusiva, i poc guiada per part del professorat. Són dinàmiques emocionals, d’avaluació i millora i de treball en equip, que es mostren en els diversos annexes, i que apareixen en color ataronjat a la TIMELINE.

Una vegada definit l’enunciat, comença una etapa en la qual es fa una experimentació lliure els equips de treball no guiada. Aquests es van dividir en dos equips diferents, dins de cada subgrup classe com es mostra en la Figura següent.

El primer que havia de determinar el sistema o metodologia més adequada per a gestionar residus concentrats i el segon que havia de gestionar residus de concentració més baixa o diluïda. Es disposava de tres residus majoritaris al laboratori: àcid clorhídric, hidròxid de sodi i permanganat potàssic. Dels dos primers se’n genera a diari entre 500mL i 1000 mL. El permanganat potàssic és un metall pesant que es gestiona alternativament quan hi ha molta insolació per evaporació a l’Hivernacle Detox, del qual es pot veure el funcionament al vídeo següent.

A inici de curs però, i fins al mes de febrer se’n generen grans quantitats de l’ordre d’uns 20 L, i el sistema alternatiu no permet gestionar adequadament tot el volum. Cada litre tarda en evaporar-se entre 3 i 5 setmanes. Els residus metàl·lics no poden ser emmagatzemats més de 6 mesos, així que cal cercar na solució.

La primera fase de l’ABP va ser experimentació lliure, i va suposar un total de vuit hores. Es tractava d’experimentació no guiada que es documentava en el diari del laboratori i en el Blog SITES, en entorn virtual de centre que l’alumnat ja coneix. Se’ls demanava donar solució experimental al problema plantejat en dos tipus de concentracions i per un únic residu. Primer havien de crear un residu de concentració perfectament coneguda, en un cas concentrat, i en altre diluït, i assajar la millor solució a partir dels resultats de la Leitext.

INNOVACIÓ EN GESTIÓ DE RESIDUS: Els residus d’àcid clorhídric i hidròxid de sodi es neutralitzaven amb bicarbonat sòdic i àcid cítric respectivament. Una reacció ràpida i molt segura. El cost d’ambdós reactius és molt econòmic, i l’alumnat ha de cercar també proveïdors per a poder-lo adquirir. El tractament del permanganat potàssic es va fer també en medi bàsic i amb aigua oxigenada en calent. S’aconsegueix generar un precipitat que es pot filtrar reduint clarament el volum de líquid a gestionar, i separat els metalls cap a un estat d’oxidació no tòxic i assimilable a residus sòlids urbans.

Canal TIKTOK -Video disponible a : https://www.tiktok.com/@dr_erlenmeyer/video/7028630476222975238?is_from_webapp=1&sender_device=pc&web_id=7029035413378696710