INNOVACIÓ A PARTIR DE LA DETECCIÓ DE LA NECESSITAT

Les activitats docents generen residus que poden ser de risc, motiu pel qual cal gestionar-los de forma específica per tal de garantir la protecció de la salut de les persones i del medi ambient. Als laboratoris docents del Departament de Química, els residus generats per activitats docents i d’investigació ens els projectes de síntesi s’han de classificar en origen. Això suposa que han de ser seleccionats per tal de facilitar el seu tractament posterior. En tots els cicles formatius del Departament, es generen grans quantitats de residus sòlids, líquids i gasosos que cal gestionar adequadament per a reduir-ne el risc, i molts d’ells convertir-los en residus assimilables a urbans.

La generació de residus de laboratori en centres educatius és un problema greu especialment per la gran varietat que es generen, per la seva toxicitat i especialment per les persones (alumnes i professorat) que, per obvi desconeixement, no són conscients del què manipulen. Per això és molt important generar projectes en el que es visibilitzi i es treballi sobre el seu ús i reducció. L’experimentació portada a terme fins ara permetria establir una gestió de residus dels diversos laboratoris docents. Aquesta no es centrava només en realitzar una gestió adequada dels mateixos, sinó també per incidir en altres aspectes relatius a la seguretat i a la qualitat en el treball. En els laboratoris docents cal realitzar una sèrie d’actuacions aplicades a diversos àmbits

· Control i minimització del consum de reactius

· Recollida de residus i minimització

· Gestió de residus.

La tàctica, l’inici del procés d’innovació la vam establir amb Leitext i la classe inversa. Ja tenien els coneixements perquè s’havien adquirit a altres mòduls professionals. Una vegada superada la tàctica, calia l’estratègia (Figura següent) . Es va establir l’estratègia experimentat i pilotant el projecte, creant la nostra calculadora de residus, millorant i documentant, i la innovació passa quan implementem la solució que buscàvem, millorada i adaptada a les nostres necessitats. Implementem com poden fer-ho creant un procediment normalitzat de treball, aquesta vegada amb el format que estableix el nostre sistema de qualitat. Amb indicacions pas a pas amb totes les instruccions i les instruccions de seguretat. I evidentment quan el tenim no hem finalitzat.

El projecte suposa una innovació ?

Quan jo el tenim escrit però, hem de tornar a pilotar aquest procediment i per a fer-ho, utilitzem altres companys que no han treballat amb el nostre procediment i el proven. Els equips es parteixen i un són observadors/instructors i els altres executadors o tècnics. Amb una doble avaluació per part d’ambdós actors del sistema. Estan revisant com els companys estan provant el procediment. Sinó poden seguir el procediment, anotem i ho millorem, i si poden seguir i procediment és ben escrit, fantàstic. Aquest pilotatge permet millorar els PNTs com es mostra a la Figura següent.

Una vegada escrit el procediment avaluat i presentat arriba el moment de tornar-nos mirar els botons de la bata mitjançant la dinàmica del capacitòmetre (Figura avaluem, i Capacitòmetre). Aquesta dinàmica ens permet fer emergir quines són les capacitats habilitats i actituds que més destaquem de nosaltres mateixos i dels altres membres del nostre equip. Te per objectiu intentar buscar quines són les més poderoses i les que més hem de fomentar en un futur.