Quantes eren, abans?

La comarca no havia estat mai tan poblada com ara. En els temps prehistòrics i en els temps dels romans hi havia molt pocs llocs habitats. Tampoc n’hi havia gaires en els primers temps de l’època dels castells perquè hi havia guerres molt sovint. Els que manaven en aquell temps, els comtes, prou que animaven la gent del Pirineu que baixés a viure en aquests llocs: els donaven terres, els perdonaven alguns impostos i feien construir torres i castells per defensar-se millor en cas de perill. Així, la gent va començar a poblar el territori. Es van construir moltes masies i es van formar algunes viles on hi vivien també els pagesos i els artesans (ferrers, fusters, sabaters, teixidors, etc.), que feien els objectes que la gent necessitava. Però en aquells temps hi havia poca gent perquè les persones no vivien gaires anys. Les famílies tenien molts fills, però molts ja es morien en el moment de néixer. Altres es morien quan eren una mica més grans per malalties o perquè no hi havia prou menjar.

Per acabar-ho d’empitjorar, de tant en tant les collites eren insuficients, ja fos per secades o per les plagues d’insectes. Això feia que la població no s’alimentés bé i patís fam i desnutrició. Les pestes i les guerres frequents també provocaven la mort de moltes persones. Com que es moria molta gent, la població augmentava molt poc. Al Bages hi vivien al voltant d'unes deu mil persones, si fa o no fa la gent que viu actualment a Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta situació es va mantenir així durant molt temps fins que al segle XIX, ara fa uns dos cents anys, va començar a canviar. Després es van millorar les tècniques agrícoles i la població es va poder alimentar més bé. Van aparèixer les primeres vacunes i es va millorar la higiene. Tot aquests avenços van fer que la gent visqués més anys i, com que continuaven naixent molts infants, la població va augmentar. A més, la instal·lació de les primeres fàbriques i colònies va fer que famílies d’altres llocs vinguessin a la nostra comarca a viure-hi i treballar. Tot plegat va convertir el Bages en una de les comarques més poblades de Catalunya.

Rocafort de Bages. L’augment de població que hi va haver a l’època de les primeres fàbriques tèxtils també va provocar canvis de residència en alguns municipis. Per exemple, Rocafort va deixar de ser el nucli més poblat del municipi. La gent nouvinguda s’instal·lava al costat del riu Llobregat, on hi havia les fàbriques (1848), i allà es va formar un poble, El Pont de Vilomara.