On vivim?

Al llarg del temps, les persones han anat canviant les maneres de viure i d’organitzar-se. Fa mil anys, la majoria de la gent treballava al camp i vivia en pobles molt petits. En aquella època es van construir molts castells que s'edificaven en llocs alts i amb molt bona visibilitat amb la finalitat de defensar-se. Al seu voltant els pagesos i artesans hi solien construir les seves cases. A la nostra comarca hi ha uns quants pobles que ens recorden que aquest va ser el seu origen: un castell amb cases al seu entorn. És el cas de Castellbell i el Vilar, Castellnou de Bages, Castellfollit del Boix, Castelltallat, Castelladrall, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. Fa cinc-cents anys, algunes viles i ciutats es van emmurallar per defensar-se millor dels enemics. Els carrers eren estrets. Hi havia una plaça important, la plaça Major, on es construïa l'ajuntament i l’església parroquial. A moltes de les nostres localitats hi ha restes de muralles i un casc antic, més o menys conservat, on aquestes característiques encara es poden apreciar. És el cas de Santpedor, Súria, Sant Fruitós de Bages i Artés, entre d’altres.

Ara fa cent anys molta gent del camp va anar cap als nuclis industrials que creixien a les ribes del Llobregat i del Cardener, perquè és on s'instal·laven moltes fàbriques i colònies tèxtils que necessitaven molta mà d'obra per produir. Les colònies industrials eren veritables pobles amb cases per a les persones que hi treballaven, la casa de l'amo de la fàbrica, l'església, l'escola, l'economat (la botiga on es podien comprar els productes bàsics a més bon preu), el cafè, l'oficina de correus...

En aquesta mateixa època, la vida de la gent que vivia al camp continuava sent molt dura i difícil. La majoria de les famílies pageses vivien en masies.

Actualment, a la nostra comarca, la majoria de gent viu en nuclis de població. És el que s’anomena poblament concentrat. A la comarca del Bages, juntament amb aquests nuclis urbans hi ha els nuclis rurals. Són els pobles on hi viu poca gent que es concentra prop de l’església. A vegades hi ha alguna botiga, el cafè i pocs serveis més.

En aquests nuclis rurals algunes famílies encara viuen en masies força separades les unes de les altres, és el que s’anomena poblament dispers.