La vegetació

De paisatges n’hi ha de moltes classes. Una de les principals raons que uns siguin diferents dels altres és la vegetació que hi ha en un lloc.

A tot arreu, la vegetació d’un territori depèn moltíssim del clima i del sòl on s’arrelen les plantes. La distribució que haurien de tenir els arbres, els arbusts i les herbes segons les condicions climàtiques i les del sòl és la vegetació potencial, o sigui la que creixeria de forma natural.

Però trobar en un lloc la vegetació potencial passa poques vegades. Per exemple, al Bages actualment vivim molts milers de persones. I des de l’època prehistòrica s’hi han establert grups de gent que han fet canviar molt el paisatge del territori. Els boscos es degraden amb el pas del temps principalment per l'actuació de les persones: per fer-ne conreus, obtenir carbó vegetal, llenya i fusta... Quan es destrueix un bosc creixen les brolles que és una vegetació amb pocs arbres però amb molts arbusts aromàtics amb flors molt vistoses (romaní, estepa, farigola,....) Per tant, ens cal estudiar quina és la vegetació actual, la que ha rebut durant molt temps la influència de les activitats de les persones.

Si tenim en compte la vegetació actual, a la comarca diferenciem tres zones que es corresponen amb les zones climàtiques del capítol anterior:

a) Al sud i sudest de la comarca una zona reduída de boscos esclarissats d’alzines amb alguns arbusts i pins, situada als vessants del massís de Montserrat i la serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt.

b) Al centre i a l’oest (a l’esquerra del mapa) hi ha una zona de pinedes i brolles (una vegetació en què hi predominen els arbusts). En aquests territoris també s’hi pot trobar algun roure i alguna alzina carrasca, en les zones més ombrívoles.

c) A l’est (a la dreta del mapa) hi ha la zona dels boscos de roures, esclarissats i baixos, barrejats amb pins. En les zones més obagues s’hi poden trobar alguns pins roigs (un arbre que és més propi de les comarques pirinenques).