Paisatges diferents
El paisatge és el conjunt de muntanyes, valls, rius, pobles i éssers vius que hi viuen. També podem dir que el paisatge és un tros de territori que es pot veure des d’un lloc i que per la vegetació que hi ha, la forma de les muntanyes, dels camps, dels pobles, etc. es diferencia dels altres.
Hi ha moltes classes de paisatges. En uns s’hi observen principalment les activitats de les persones: els carrers transitats, els camps de conreu al voltant d’un poble, una colònia textil al costat del riu, un polígon industrial amb els magatzems i tallers, unes carreteres plenes de cotxes i camions, etc. Són els paisatges humanitzats.
En altres paisatges s’hi veuen principalment els boscos més o menys esclarissats i algun animal salvatge, els rius i les valls, les muntanyes i els plans, etc. Són els paisatges naturals. Peròen molts casos el que veiem són paisatges mixtes, per exemple un parc dins una ciutat.
El paisatges canvien constantment i són diferents els uns dels altres. Els paisatges depenen de diferents elements o factors:
a) El clima. Si plou gaire, si la temperatura a l’estiu és calorosa o més aviat fresca, si fa molt fred a l’hivern, si fa moltes ventades, etc.
b) La situació. Si està a la cara sud, al solell, on li toca molt de sol, o si està de cara al nord, a l’obag
c) El sòl. Perquè hi ha plantes que creixen millor en terrenys sorrencs, n’hi ha que viuen millor en sòls que contenen una substància química anomenada carbonat càlcic, etc. d) Les accions i les activitats de les persones. Perquè la gent sempre ha modificat els paisatges: ha tallat boscos per aprofitar la fusta dels arbres, perquè els ramats pasturessin millor o perquè s’han necessitat camps per conrear. També ha desemboscat territoris per instal·lar-hi indústries, cases, traçar-hi camins i carreteres o extreure’n pedres, entre altres accions. Un altre aspecte a tenir en compte és que tots els paisatges canvien amb el pas del temps. No és el mateix el paisatge que podem veure seguint la riera de Calders a l’estiu, que el que veurem a l’hivern. Tampoc és el mateix el paisatge que veien els nostres avis quan eren petits des de Punta Sabata al que podem veure actualment.
