Una hora de contes amb Almudena

Data de publicació: Oct 01, 2013 6:54:27 AM

La visita d’Almudena Francés explicada per l’alumnat de 1r d’ESO

A finals del mes de gener, ens va visitar una narradora que es diu Almudena Francés. Més de 130 alumnes vam gaudir d’una hora molt especial. “La veritat és que abans de començar ja sabíem que seria divertit, però tots ens preguntàvem “Què ens contarà?”-comença Álvaro. Àlex ens informa que Almudena és “una persona que ha fet de la seua afició un treball i es dedica a realitzar tallers d’animació lectora, contacontes per a xiquets, joves, adults”. En efecte, “Almudena troba històries que transforma al seu gust i amb elles anima la gent a llegir” –continua Joan. Nerea explica que Almudena va demanar que la presentaren com una “aspirant a narradora”, perquè “les narradores i narradors professionals els tenim a casa. Sí, són els iaios i les iaies, sempre disposats a contar-nos històries molt ben explicades”. Ara bé, a mitjan sessió, Casimir va proposar a l’auditori, una vegada vista la traça d’Almudena, que esborràrem de la pissarra de presentació l’adjectiu “aspirant”, perquè estava clar que teníem davant de nosaltres una experta narradora. Tots vam aprovar la iniciativa entusiasmats.

Alícia, Núria i Alejandra recorden aquella història que un home li contava per capítols dalt del tren Alcoi-Xàtiva. “Li va explicar la mort de la seua dona... quan estava al soterrar es va amagar fins que tancaren el cementeri i va veure decebut com els morts escrivien el seu vertader epitafi”.

Maria i Coral es van divertir cosa de no dir amb una rondalla del segle XXI que vam fer entre tots amb l’ajuda de les cartes de Propp. Alejandra aclareix que “Almudena va explicar què eren les cartes de Propp i per a què servien. Les havia fetes recollint rondalles pertot Europa i agafant les característiques comunes que tenien entre elles. Així, n’hi ha trenta-una cartes i amb elles és molt fàcil escriure una rondalla sense haver-se de calfar molt el cap”. En un tres i no res vam tenir un heroi, Martí, que “havia d’acomplir una missió i que es va endur amb ell... la butxaca de Doraemon!”

Josué i Eva apunten que Almudena “ens va sorprendre amb un truc de màgia: tenia un llibre que havia heretat del seu avi, però mai no podia acabar-lo de llegir a causa de...” no, ho sentim, no poden desvetllar el misteri.

Eva, que hi va estar atenta com la que més, ens relata amb pèls i senyals la història que, com a molts companys (Marta, Sílvia, Pablo, Noemí, Ainhoa, Jose...) més li va agradar: El cor delator, d’Edgar Allan Poe. Es tracta d’un relat de por “d’un home que vivia amb un vell al qual apreciava. Però aquest vell tenia un ull mig blanc, i l’home sentia molta ràbia perquè pensava que l’estava amenaçant cada vegada que el mirava. Aquest sentiment va dur l’home a prendre la decisió de matar el vell, i així es lliuraria d’aquella mirada per sempre...” Qui vulga saber-ne més...que llija Poe.

Ara bé, som molts els que encara riem amb la història de El rector flatulent, “un rector que no s’aguantava els aires i una criada molt peculiar”, assenyala Clara. Toni i Aida opinen que “quan es tiraven els pets, Almudena ho interpretava molt bé”.

Per a d’altres companys, com ara Jose, Fany, Judith, Paula o Gemma, la millor va ser I queixalets també, una rondalla de les de Valor “que abans havíem llegit a classe i que Almudena li va donar uns tocs que la van fer xulíssima”.

Per cert, a ningú no li van passar per alt les tècniques d’Almudena per quedar-se amb l’auditori. Joan n’exposa unes poques: “Començar amb una bona fórmula d’inici, buscar, segons l’edat, una història que interesse el públic, explicar-la detalladament, amb pèls i senyals...”. Josep i Nicolás també recorden el consell que ens va donar Almudena: “una història de por contada en primera persona resulta molt més impactant”. Sunsi, Carles... expliquen com marcava molt les paraules, feia veus diferents per als diversos personatges, jugava amb la intensitat de la veu per crear tensió, aconseguir atenció...

I, és clar, els alumnes no hem estalviat elogis per a Almudena. I no és per res, però alguns ens podríem dedicar a açò de la crítica, eh? Marcos, per exemple, destaca “l’emoció que posava quan narrava els relats”. Maria, molt engrescada, no s’està de remarcar que “és divertit saber contar històries i més encara fer-les arribar de manera divertida i participativa”. Clara n’elogia la “soltura” de la narradora i Coral tanca aquesta crònica coral, valga la redundància:

“Tots els que estàvem allí ens ho passàrem molt bé, vam riure, vam sentir por i també ens sorprenguérem amb els trucs de màgia. Per a tots, Almudena va estar genial i li donem les gràcies per aquella hora tan fantàstica”.

L’alumnat de 1r d’ESO de l’IES Segrelles d’Albaida