Una experiència Comenius a Brussel·les

Data de publicació: Oct 24, 2013 4:58:41 PM

Viatge a Brussel·les dintre del projecte Comenius 2012-2014

El dia 15 d’abril començàvem una xicoteta i, a la vegada, gran aventura cap a Brussel·les. El projecte Comenius és molt interessant ja que aprens la vida de les demés cultures, anglès i coneixes a xics i xiques que poden significar molt en la teua vida després.

Només arribar allí, les nostres parelles (estàvem acollits en famílies) ens portaren a la seva escola per a sopar i després a casa per a descansar. El dia següent, anàrem a visitar algunes parts de Brussel·les i l’escola per a veure les diferències que hi havia respecte a la nostra. Ens van portar a sopar a un restaurant per a menjar el seu típic plat, tots junts, que seríem unes trenta o quaranta persones. Necessàriament, t’has de fer amic d’ algú aleshores tu i els teus amics gaudiu molt fent fotos, xerrant sobre la seva vida i la teua pròpia. Dimarts i dimecres visitàrem diferents museus de la ciutat. Anàrem a veure el BIP, una mena de museu molt interactiu que no estigué gens mal. També visitàrem el Parlamentarium, el museu del Comissió Europea i finalment descobrírem un pintor del país, Magritte. També vam tindre l’oportunitat de fer turisme més tradicional. Ens quedàrem bocabadats amb la bellesa de la Grand Place i visitàrem una de les figures més representatives d’aquesta ciutat que es el Manneken Pis, una xicoteta estàtua rodejada de xocolateries i moltes tendes. Allí, pots tenir a menys de 5 m2 tres o quatre xocolateries, i com està tant bo, la tentació és màxima. Una estona que vam estar allí aprofitàrem per a comprar els souvenirs per als amics i la família, especialment, compràvem xocolate.

Per a l’últim dia reservàrem l’Atomium, un monument enorme que com diu el nom representa un àtom. Vam pujar fins dalt de tot d’on es veia una vista general i molt bonica de Brussel·les, quan tornàrem a l’escola, era l’hora de la festa d’acomiadament. Consistia en un sopar multicultural i després ballar un poc amb tots els amics que haviem fet allí. S’acabà a les 22:00 així que no té ni punt de comparació amb les festes d’ací d’Espanya.

Divendres fou un dia de plors i tristesa ja que hi havia amics que no els tornaríem a veure mai i que els trobaríem molt a faltar. Les que ploraven eren, sobretot, les xiques. Les nostres professores ens deixaren una estona pel centre de Brussel·les per a comprar el que vulguèrem i esmorzar ja que havíem de dinar a l’aeroport, on ens van cobrar 11 € per una sola hamburguesa i nosaltres ens quedàrem al·lucinats. Per fi arribàrem a València on una gran història per a contar havia acabat.

Comenius Project