Aquesta proposta va sorgir de la necessitat que es presentava a l'aula en certes ocasions, sobretot en aquelles en les que l'alumnat treballa al seu propi ritme i la seqüència de tasques és personal i marcada per l'alumnat. Per tant, l'ambient on s'afavoreix aquesta tècnica es dóna quan tenim un aprenentatge centrat en l'alumnat on poden desenvolupar aquest procés d'aprenentatge de forma diferent i adaptada a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.
Així doncs, l'aprenentatge que es troba a l'aula segueix diferents models i aspectes, potser tants com alumnes hi hagi a l'aula. Es pot donar tant en treball en equip com individual, però ha d'haver un entorn cooperatiu a nivell d'equip i també de grup classe. És una relació molt similar a la que es dona en l'aprenentatge entre iguals. Les parts implicades són corresponsables del procés d'aprenentatge.
Aquesta tècnica fomenta la capacitat d'empatia i altres habilitats, com la satisfacció i autoestima que beneficien als actors implicats. S'ha dissenyat durant aquest curs escolar per part dels membres del grup de treball i s'ha posat en pràctica en un entorn controlat i que afavoreix el seu desenvolupament, concretament en aules on ja es treballa des de fa 6 cursos diferents metodologies actives i d'enfocament globalitzat, amb alumnat habituat a aquest tipus de treball i relacions d'equip, i també amb professorat format i experimentat dins d'aquest camp d'actuació pedagògica i docent.
La tècnica està inspirada en la pel·lícula estatunidenca "Pay It Forward " de l'any 2000. Es basa en un concepte simple, on una persona ajudarà a tres persones que necessitin alguna ajuda important, quelcom que no puguin fer per elles mateixes. A canvi d'aquesta ajuda, la persona que l'ha rebuda es compromet a ajudar a altres tres persones, amb els mateixos criteris i sempre amb alguna cosa que pugui oferir i que sigui important per a les altres persones. D'aquesta forma es genera un creixement exponencial i una xarxa o cadena de favors.
Figura 1. Arbre de favors
Aquest concepte que hem adaptat i transferit a l'aula en diferents moments del curs i en diferents tipus d'activitats i amb diferents metodologies s'ha dissenyat de forma que:
En un primer moment es desenvolupa una activitat o projecte, que pot ser per equips o individual.
La cadena de favors pot créixer com un arbre de forma asimètrica, doncs aquesta tècnica no segueix el patró original on sempre s'ha d'ajudar a tres persones. L'alumnat podrà ajudar a una única persona, o a un grup de persones (N), però sempre a canvi del compromís de la persona o persones ajudades per tal de prestar la seva ajuda a 1 o més persones, escampant així la xarxa o arbre de favors (Figura 1).
Durant el transcurs de l'activitat l'alumnat evoluciona i treballa a ritmes diferents i per tant generen el seu propi procés d'aprenentatge, fet que determina l'adquisició de coneixements i/o competències en moments diferents. Per tant un alumne o una alumna pot arribar a la comprensió d'uns coneixements, l'adquisició de competències capacitats o habilitat abans que un altre o una altra. Aquest o aquesta, per tant, estarà en disposició d'ajudar a un o més companys o companyes i iniciar una cadena de favors. Aquest escenari vindrà determinat i associat, habitualment, a metodologies o tècniques col·laboratives, com per exemple l'ABP (Apreentatge Basat en Problemes), on alumnat és qui determina i gestiona el procés d'aprenentatge per si mateix i qui planifica i desenvolupa les tasques per la resolució del problema, la superació d'un repte o la realització d'un projecte. No obstant es pot adaptar a múltiples escenaris i tècniques metodològiques.
Hi ha una altra variant on l'aprenentatge és més dirigit i planificat pel professorat, associat a metodologies o tècniques cooperatives. En aquest cas serà el professorat el responsable d'iniciar la cadena de favors, doncs ajudarà a un o més alumnes. L'alumnat que ha estat ajudat pel professorat adquireix la responsabilitat de propagar la cadena de favors. El professorat ha iniciat la cadena i per tant ja no haurà d'interferir en aquesta en forma de noves ajudes o trencarà la cadena. No obstant la supervisió i control de la cadena de favors és responsabilitat del professorat.
La cadena de favors pot arribar a tot l'alumnat però potser es doni el cas que algun alumne o alguna alumna no necessiti ajuda i per tant no arribi a tothom. La cadena de favors estarà "viva" mentre duri l'activitat o el projecte i tothom podrà participar i beneficiar-se d'aquesta en tot moment.
Com que la cadena és finita i determinada pel termini de finalització de l'activitat o projecte, hi haurà alumnat que no hagi contribuït amb la difusió d'aquesta. A la figura 1 correspon amb els nodes finals (Alu11 ... Alu22) o algun node intern (Alu9) de l'arbre de favors que no tenen cap sortida associada. És aconsellable que aquest alumnat participi en una altra cadena de favors de forma activa i fins i tot sigui qui iniciï la nova cadena.
Aquesta tècnica s'ha aplicat en diferents activitats treballant la metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) i també en projectes desenvolupats amb la metodologia SCRUM. S'ha pogut evidenciar que és fàcilment adaptable en entorns col·laboratius i també cooperatius, així com en un grup classe on es treballi de forma individual. A més a més es pot combinar amb altres tècniques cooperatives, com el Puzzle d'Aronson, l'estructura 1-2-4, Team Assisted Individualization (T.A.I.), etc.
A grans trets els beneficis i resultats més evidents que hem observat a l'aula i que han suposat un punt fort en l'aplicació d'aquesta tècnica innovadora han estat:
Afavoriment de l'aprenentatge significatiu.
Contribució amb el desenvolupament empàtic de l'alumnat.
Enfortiment de les relacions personals i la competència social.
Millora de les habilitats comunicatives.
Afavoriment de l'atenció a la diversitat.
Augment de la motivació de l'alumnat.
Desenvolupament de la responsabilitat de l'alumnat.
Potenciació de l'autonomia i la iniciativa de l'alumnat.
Augment de la satisfacció i la implicació de l'alumnat.