En estudis de cicles formatius, utilitzem metodologia ABP per les activitats d’ensenyament-aprenentatge. El grups són de nombre divers, idealment 4, però de vegades poden ser-ne tres, o inclús només dos.
Un problema habitual que tenim a l’hora d’aplicar l’ABP és que els grups es reparteixen la feina i, encara que tothom té coneixement de tot el què es fa, no tots els membres del grup han practicat el mateix. Això és habitual en ABP i tampoc es considera un problema fonamental, ja que “La clave està en cómo se aprende, no en què se aprende” (Cobo & Moraveck, Aprendizaje invisible). De tota manera, de vegades, hi ha algunes qüestions bàsiques que sí que volem que tot l’alumnat hagi practicat, i per aquest motiu es pot utilitzar aquesta tècnica 1-Tot el grup.
Dins del desenvolupament habitual de les tasques en la resolució d’un cas ABP, en uns estudis de informàtica (encara que es pot traslladar a altres disciplines), sol haver-hi: la recerca d’informació, fer proves amb el que s’ha après, confeccionar un petit resum, apunts, o documentació, amb les coses més importants que s’hagi vist i que puguin resultar interessants recordar per un futur i aplicació del que s’hagi après en la resolució del cas.
El que es pot fer és proposar una petita pràctica que contingui les parts més fonamentals a aprendre, per què es faci de forma individual, cadascun la seva, i després continuar amb l’aplicació del què s’hagi après, més altres coses que també s’hagi d’aprendre i practicar, a la solució del cas a resoldre, ara ja de forma col·laborativa conjuntament amb tot el grup. La part de “1”, encara que cada un ha de lliurar un producte individual, poden igualment discutir i posar en comú les tècniques a aplicar amb la resta dels companys i les companyes.
Cada alumne o alumna ha de lliurar aquesta pràctica individual, o mostar-la al professor o professora, de tal manera que el professor o professora pugui valorar que s’ha treballat de forma correcta totes les parts bàsiques en les que es volia incidir. Es pot fer una rúbrica per a puntuar aquesta pràctica i fer servir aquesta nota en l’apartat de treball individual de les notes ABP.
10% documents inicials (acords inicials, objectius d’aprenentatge i pla de treball)
10% treball individual
40% producte final + memòria
20% presentació
10% actituds presentades i adquirides durant el procés.
10% co-avaluació i auto-avaluació
En el cicle de
CFGS Desenvolupament d’aplicacions web
MP03 Programació orientada a objectes
UF5: Introducció a la persistència en bases de dades, el
RA1: Gestiona informació emmagatzemada en bases de dades relacionals mantenint la integritat i consistència de les dades.
Criteris d’avaluació
1.1 Identifica les característiques i mètodes d'accés a sistemes gestors de bases de dades relacionals.
1.2 Programa connexions amb bases de dades.
1.3 Escriu codi per emmagatzemar informació en bases de dades.
1.4 Crea programes per recuperar i mostrar informació emmagatzemada en bases de dades.
1.5 Efectua esborrats i modificacions sobre la informació emmagatzemada.
1.6 Crea aplicacions que executin consultes sobre bases de dades.
1.7 Crea aplicacions per a possibilitar la gestió d'informació present en bases de dades relacionals.
L’enunciat del cas, a resoldre per tot el grup, podria ser:
L’empresa per la qual treballem ens demana que fem una agenda de contactes, semblant a la usen els mòbils, que podria ser distribuida en una propera versió d’Ubuntu personalitzada per una nova línia de portàtils. L’agenda ha de guardar la informació de forma local i ha de constar d’un aplicatiu d’escriptori, amb una interfície gràfica, per poder accedir de forma ràpida a aquesta informació, per poder consultar-la, afegir nous usuaris, donar usuaris de baixa i fer modificacions.
L’enunciat per ser resolt individualment podria ser:
Implementar una interfície gràfica d'escriptori amb JAVA per interaccionar amb el sistema gestor de base de dades mariadb. Aquí teniu una imatge d'un aplicatiu, semblant al proposat, per accedir al SGBD Oracle, anomenat iSQL*Plus.