A partir dels diferents cursos on anem aplicant diferents estratègies metodològiques actives i d'enfocament globalitzat, hem constat que són metodologies d’ensenyament-aprenentatge adequades doncs fomenta l’aprenentatge integral i inclusiu de tal forma que l’alumnat assoleix una sèrie de competències i capacitats claus.
Partint d’aquest resultat els reptes que tenim són aconseguir que l'alumnat col·labori i cooperi entre si. Entenem que el treball en equips cooperatius -i la solidaritat, ajuda mútua i el respecte a les diferències- no és un recurs per a aprendre, és una competència que cal ensenyar.
Hi ha diverses formes d’organització de l’alumnat a l’aula que responen al model de treball cooperatiu. L’estructura més comuna és la d’agrupar el grup-classe en equips (un màxim de 4 membres), habitualment heterogenis. Els components de l’equip es reparteixen les tasques d’acord als objectius a aconseguir, posteriorment aporten a l’equip els resultats de la seva feina individual on aprenen un dels altres.
A partir d’aquesta estructura bàsica s’han dissenyat altres estructures cooperatives: els equips d’investigació i els equips d’experts. En el grup de treball d'aquest curs ens centrem en els tècniques i dinàmiques d’experts. Hi ha moltes tècniques, cadascuna es pot adaptar a un procés d'ensenyament-aprenentatge concret i a situació determinada; en ocasions és més convenient l'ús d'una estratègia o una altra. Les tècniques o estratègies estudiades i desenvolupades han estat:
Trencaclosques d'Aronson (Puzzle d'Aronson o Jigsaw).
Projectes amb dinàmiques d'experts.
Estructura 1-2-4.
Equips paral·lels.
Cas-1 Experts, Cas-2 Suport.
Pay it forward (Cadena de favors).
S'han utilitzat en diferents moments, en diferents entorns, amb diferents àmbits i alumnat. Els resultats han estat múltiples però la resposta i la implicació de l'alumnat davant aquestes estratègies d'aprenentatge, en molts casos noves per a ells i elles, ha estat molt bona.