Repte 1: La meva revolució digital 

El moment que va marcar un abans i un després en la meva relació amb el món digital va ser, com per a molts docents de la meva generació, la pandèmia.

Fins aleshores, la meva relació amb les eines digitals era purament funcional, gairebé sempre limitada a preparar presentacions o penjar materials a la plataforma educativa. Però el confinament em va obligar a repensar tota la meva metodologia. No n’hi havia prou amb replicar la classe presencial mitjançant una videotrucada: calia implicar l’alumnat, mantenir-ne l’atenció, assegurar-ne la comprensió… I va ser aleshores quan vaig descobrir el veritable potencial del món digital.

Vaig començar a crear vídeos educatius amb captures de pantalla o reeditant vídeos de YouTube (per sort, sóc del sector d’Imatge i So i no em va suposar un gran repte). També vaig començar a utilitzar eines pròpies de la flipped classroom, com Edpuzzle, formularis interactius com Liveworksheets, i vaig fomentar la creació de glossaris col·laboratius mitjançant Sites o wikis. A més, vaig elaborar els meus primers Geniallys gamificats. 

Paral·lelament, vaig incorporar eines per a les classes síncrones que van ser de gran ajuda, com Mentimeter, Miro, Mural o Padlet. Aquestes eines em van permetre no només transmetre continguts, sinó també fomentar la participació activa i significativa de l’alumnat.

A partir d’aquí, ja no hi va haver marxa enrere. Vam superar la pandèmia i vam tornar a la presencialitat, però les eines digitals van passar a formar part de la meva maleta pedagògica i es van convertir en un veritable vehicle d’aprenentatge. Aquestes eines potencien l’aprenentatge perquè connecten els estudis amb l’àmbit on els nostres alumnes es mouen amb naturalitat: les pantalles.

En el meu cas, també hi ha hagut un canvi metodològic profund. No ha estat només una qüestió d’incorporar noves eines digitals, sinó un canvi de mirada. Les eines digitals m’han permès optimitzar l’ús dels limitats recursos tècnics que sovint tenim a les aules d’FP, dividint la classe entre l’alumnat que fa pràctiques amb equips específics del sector professional i aquell que treballa competències i coneixements mitjançant eines digitals. Tot això dins d’una metodologia basada en la classe inversa a l'aula (flipped classroom on class), que forma part habitual del meu plantejament docent.

Per acabar, cal dir que les eines digitals permeten una experiència més inclusiva a l’aula, ja que faciliten la posada en pràctica dels principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Gràcies a aquestes eines, és possible oferir múltiples formes de representació dels continguts, diferents maneres perquè l’alumnat expressi el seu aprenentatge i diverses opcions de participació, adaptant-se millor als ritmes, interessos i necessitats de cadascú. Aquesta flexibilitat contribueix a reduir barreres i a garantir que tot l’alumnat pugui accedir i implicar-se significativament en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En definitiva, les eines digitals poden humanitzar l’ensenyament si s’utilitzen amb criteri, ja que ens ofereixen oportunitats per ensenyar (i aprendre) de maneres que abans eren impensables.