Activitat 4: Planificació per Evidències
Activitat 4: Planificació per Evidències
Reflexió:
La planificació i les evidències: fonaments per a una educació de qualitat
Planificar qualsevol procés és imprescindible per aconseguir resultats significatius. La planificació és l’eina que guia l’acció cap a l’assoliment dels objectius que ens proposem. Ens permet determinar els passos a seguir, establir prioritats i assignar recursos de manera eficient. Sense una planificació adequada, ens exposem a la improvisació, a la descoordinació i a perdre l’orientació cap als objectius que volem assolir.
Quan parlem de la formació d’equips a l’aula, la necessitat de planificar esdevé encara més evident. Crear un equip d’alumnes no consisteix només en repartir les persones de manera aleatòria o segons criteris superficials. És un procés complex que ha de tenir en compte múltiples factors: les capacitats individuals, les dinàmiques emocionals, les necessitats personals i el context global del grup. Una planificació acurada permet formar equips diversos, equilibrats i cohesionats, que afavoreixen la inclusió i el respecte mutu.
Adoptar un enfocament restauratiu en la formació d’aquests equips implica posar en valor la seguretat emocional i la inclusió real. Aquest enfocament ens convida a anar més enllà dels criteris estrictament funcionals, com ara el nivell acadèmic, les habilitats o la simple aleatorietat. També implica tenir en compte les dinàmiques relacionals, les emocions i les necessitats personals de cada alumne. Els equips que es formen des d’aquesta perspectiva són diversos i equilibrats, combinant perfils heterogenis amb capacitats acadèmiques, emocionals i de lideratge. S’assegura un equilibri de poder i una distribució justa dels rols, tenint en compte aspectes com l’equitat de gènere, la diversitat funcional o la llengua d’origen, entre d’altres.
A més, aquests equips desenvolupen un fort sentit de pertinença, ja que tothom hi compta i se sent part activa del grup. L’alumnat té la possibilitat d’expressar allò que els fa sentir còmodes o insegurs en el procés de formació, fet que afavoreix la confiança, la implicació i la corresponsabilitat. La seguretat emocional és, per tant, un dels pilars d’aquest enfocament. No es tracta només de posar persones juntes, sinó d’evitar combinacions que puguin reproduir conflictes no resolts o generar desregulacions emocionals. Aquesta cura emocional crea un ambient propici per al diàleg i la cooperació.
Planificar els procesos (entre ells, el de formació d'equips) i recollir evidències al llarg de tot el procés assegura que el procés sigui eficaç, coherent i alineat amb els objectius i els estàndards de qualitat educativa. Recollir evidències és essencial en qualsevol context educatiu. Aquestes evidències són proves concretes que ens permeten verificar si les accions que hem dissenyat estan donant els resultats esperats. Ens ajuden a comprovar si s’assoleixen els indicadors de qualitat establerts i a detectar aspectes que cal millorar. Aquesta informació és clau per ajustar la planificació i prendre decisions basades en dades reals i no només en percepcions o intuïcions.
A més, quan les evidències s’associen a indicadors de qualitat reconeguts, el valor del procés s’incrementa considerablement. Això permet avaluar de manera objectiva i sistemàtica els resultats, contribuint a construir un procés que facilita la revisió i, per tant, la millora contínua. D’aquesta manera, es va consolidant pas a pas la qualitat educativa, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que volem assolir: L'ODS 4: Educació de qualitat.