La música medieval és un terme general que designa un període que abasta gairebé 900 anys de la història de la música occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període en què sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental.

MÚSICA RELIGIOSA

Els monjos utilitzaven la melodia en els seus sermons i oracions que es van transformar en el Cant Gregorià, en els seus inicis monòdic (única melodia) i més endavant polifonia (més d'una melodia). Els nens havien d'aprendre aquelles oracions de forma repetitiva i memorística, bàsicament d'oïda, era força complicat i havien de marcar-se senyals en les paraules per recordar les melodies en el text. La primera persona de la que es conserva música escrita és Hildegard Von Bingen abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora.

Va ser Guido D'Arezzo (995-1050), que després de patir en la seva infància els problemes de l'aprenentatge, va idear un sistema de set noms cantables (corresponents a les primeres síl·labes d'un himne de Joan Baptista) i quatre ratlles on col·locava les síl.labes.

Era la música que feia el poble al carrer o a festes privades. Aquesta feia servir sempre un acompanyament instrumental com podien ser panderetes, flautes, llauds, lires, tambors...

S'ha de distingir entre dos tipus de música profana:

• La cortesana que era interpretada per Trobadors i Trobairitz així es denominaven le que eren dones, no hi havien moltes i totes pertanyien a la noblesa).
• D'origen popular que era interpretada per Joglars que majoritàriament s'encarregaven de transmetre les composicions dels trobadors .