TRADICIONAL
Les danses tradicionals, folklòriques o populars són danses pròpies de la cultura d'un país que s'han anat transmetent de generació en generació. Tenen les següents característiques:
- La música que les acompanya és tradicional.
- Les poden executar persones sense (o amb poca) preparació professional.
- Es ballen en activitats socials.
- No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
- L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
- Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
- A vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.
LA SARDANA
LA SARDANA
La dansa tradicional de Catalunya per excel·lència és la Sardana, a continuació podeu mirar una actuació sardanista. On també podreu observar i sentir l'agrupació instrumental anomenada Cobla que està formada per instruments tradicionals catalans com el flabiol i tamborí, la tenora o el tible.
VESTIMENTA TRADICIONAL SARDANISTA
VESTIMENTA TRADICIONAL SARDANISTA
En les colles sardanistes professionals, la vestimenta per a les noies consisteix en faldilla, mentre que la dels nois consisteix en pantalons curts. Tan els homes com les dones, porten les espardenyes de set betes, el calçat típic català. Però, com que la sardana és una ball popular en què tot el poble hi pot estar implicat, la vestimenta i el calçat no tenen necessitat de ser específics.
En les colles sardanistes professionals, la vestimenta per a les noies consisteix en faldilla, mentre que la dels nois consisteix en pantalons curts. Tan els homes com les dones, porten les espardenyes de set betes, el calçat típic català. Però, com que la sardana és una ball popular en què tot el poble hi pot estar implicat, la vestimenta i el calçat no tenen necessitat de ser específics.
ESPARDENYES
ESPARDENYES
Calçat tradicional que té la sola feta o bé de fibra d'espart (origen del seu nom) o de cànem.
Calçat tradicional que té la sola feta o bé de fibra d'espart (origen del seu nom) o de cànem.
A Catalunya i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l'Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional. Es fa servir en els balls de bastons, sardanes i jotes com a complement folklòric.
A Catalunya i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l'Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional. Es fa servir en els balls de bastons, sardanes i jotes com a complement folklòric.
LA DANSA
LA DANSA
Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d'un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la colla sardanista organitzada com a grup estable, semblant a l'esbart dansaire.
Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d'un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la colla sardanista organitzada com a grup estable, semblant a l'esbart dansaire.
El ball és més complicat que no sembla. La sardana s'estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n'hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s'acaba de ballar. A més, han d'identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d'altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l'aire, el salt petit, el salt fort, etc. També hom parla de treure una sardana.
El ball és més complicat que no sembla. La sardana s'estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n'hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s'acaba de ballar. A més, han d'identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d'altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l'aire, el salt petit, el salt fort, etc. També hom parla de treure una sardana.
UN ESPECTACLE AMB LA SARDANA "LA SANTA ESPINA" D'ENRIC MORERA
UN ESPECTACLE AMB LA SARDANA "LA SANTA ESPINA" D'ENRIC MORERA
VID-20180404-WA0017.mp4Una coreografia inspirada en la dansa tradicional catalana per excel·lència crea un espectacle, si més no, ben creatiu.
BALL DE BASTONS
BALL DE BASTONS