Embedded Files
Aquest cop el projecte Cantània ens apropa al mon virtual i de la tecnologia a través d'una història de ficció on un nen, anomenat Marcel, és el protagonista. Aquest noi ho està passant força malament degut a la separació dels seus pares i prefereix connectar-se a tot tipus d'aparells tecnològics per evadir-se, però poc a poc aquest mon virtual li ensenyarà a reconèixer les emocions i a aprendre que aquestes són l'essència de les persones i de les relacions entre elles.
Si voleu saber-ne més cliqueu aquest enllaç http://auditoricantania.blogspot.com/
ÒSCAR PEÑARROYA
ÒSCAR PEÑARROYA
Óscar Peñarroya va néixer a Barcelona. Obtingué el títol superior de composició i orquestració i cursà estudis de piano, contrabaix, cant, direcció coral i composició per a cinema, entre d’altres. És autor de la música dels musicals L’apassionant carrera artística de Marta Gelabert i Per molts anys. És l’autor de la música de l’òpera El Bosc de Farucàrun, obra guanyadora del II Concurs de composició d’òperes per a escolars “Òpera a secundària” que organitzen l’Institut Municipal d’Educació, el Gran Teatre del Liceu, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Teatre Lliure. Aquesta òpera fou estrenada al Teatre Lliure en 2004.
Ha compost la música del llargmetratge En silencio (Javier Millán), dels llargmetratges documentals Forjadors de la diada (Enric Saulí i Marta Rovira), emès per TV3 en 2008, i Camp d’Argelers (Felip Soler), estrenat a França i emès per TV3 en 2009, i de la sèrie documental La fi dels grans felins (Jordi Llompart), emesa per TV3 en 2013. És autor de la música de les cantates Vila Encantada i Les set edats. És el creador i director del projecte “El Musical Participatiu” que organitza l’Obra Social la Caixa, que es va estrenar el juliol de 2012 dins el cicle “Nits d’Estiu” al CaixaFòrum i que està girant per tot Espanya des d'aleshores. El 2013 va fer la direcció musical i la composició dels temes originals de Babet, el primer musical de Les Cot, on també feia de pianista i actor. Babet es va estrenar a El Maldà i després va fer temporada al Versus Teatre. És autor de la música, director musical i pianista del musical París estrenat a l’octubre de 2018 a l’Almeria Teatre. En aquests moments està treballant en la composició del projecte Cantània 2020 i combina la tasca pedagògica i la direcció coral amb la composició per a teatre i cinema.
CÉSAR APARÍCIO
CÉSAR APARÍCIO
Cèsar Aparício va néixer a Xàtiva en 1968. Es llicenciat ́en filologia anglogermànica i la seva formació lingüıstica el va dur a treballar a la Unitat ́d’Assessorament Lingüıstic de Canal 9-TVV. Ha ́treballat tambe com a traductor i ajustador per a ́diversos estudis de doblatge. L’any 1992 va traslladar-se a Barcelona i des de llavors ha combinat l’ensenyament de l’anglès amb la traduccio i la creació ́literària. Ha adaptat al català el musical Annie i moltes altres cançons de musicals. Ha col·laborat amb la companyia de teatre musical L'Oca Underground des de 2004 en els espectacles Mitja vida amb Sondheim (traduccions), Confidències de Broadway (monòlegs), Per molts anys (llibret i lletres). Amb la companyia Les Cot ha participat com a lletrista en els espectacles de teatre musical Babet i París. També ha escrit el text de la cantata Les set edats, amb música d'Óscar Peñarroya, i és traductor de El musical participatiu, que organitza l'Obra Social La Caixa.
MAR MAESTU
MAR MAESTU
Una de les solistes de "Virtua"l és la Mar Maestu, cantant soprano que ha participat en diversos concerts de música clàsica (El Mesías, de G. F. Händel; Misa de Gloria, de G.Puccini; Réquiem, de Mozart,...), ópera (La Bohème, Lucia de Lammermoor y Madama Butterfly, entre otras), y zarzuela (La Dogaresa, Cançó d’amor i de guerra, etc), con la Orquestra Sinfònica del Vallès dirigida por Salvador Brotons.
En el mon del teatre musical els seus últims treballs han sigut Dagoll Dagom Mikado y Boscos Endins, dirigidos por J.L. Bozzo, y con el Teatro Español Sweeney Todd, el barbero diabólico de la calle Fleet, dirigido por Mario Gas i presentat en l' edició 2008 del Festival de Otoño de la Comunidad de Madrid.
També és una de les components del trio Cot que ja havien treballat sota la direcció d'Oscar peñarroya.
JORDI VIDAL
JORDI VIDAL
Jordi Vidal és un actor català. Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, ha treballat en diverses obres com ara El tinent d'Inishmore i Nit de Reis dirigides per Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya; Obra Vista, escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll a la Sala Beckett i El hombre de Teatro, dirigida per Xavier Albertí al Teatro de la Abadía, de Madrid.[1] Ha participat en diversos espectacles musicals com ara The Full Monty; Gaudí; Sarao; John i Jen, estrenat al Versus Teatre (nominat als premis Butaca com a millor actor de musical); Senzillament (coses de l'Ovidi), estrenat a Barcelona a la sala Ovidi Montllor, i The Black Rider, a l'Almeria Teatre (nominat als premis Butaca com a millor actor de musical).[1] Entre els seus darrers treballs cal destacar Mon Brel, un espectacle musical a partir de cançons de Jacques Brel, À la ville de... Barcelona, sota la direcció de Joan Ollé, el musical T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré al Teatre Poliorama,[1] o El Eunuco de Jordi Sánchez i Pep Antón Gómez, versió lliure de l'obra homónima de Terenci.
En el següent vídeo podeu veure com en Jordi interpreta a Igor, un dels personatges del musical "El jovencito Frankenstein".
PER ESCOLTAR I REPASSAR LES CANÇONS
PER ESCOLTAR I REPASSAR LES CANÇONS
Al youtube podeu accedir a totes les cançons de Virtual. Escriviu el títol que volgueu cantar i llest!
PER CANTAR I COORDINAR ELS MOVIMENTS ESCÈNICS
PER CANTAR I COORDINAR ELS MOVIMENTS ESCÈNICS
En aquest canal de youtube podreu seguir els moviments escènics
En aquest canal de youtube podreu seguir els moviments escènics
DIARI D'EN MARCEL
DIARI D'EN MARCEL
EL DIARI D’EN MARCEL (PART 1)
5 d'octubre de 2019 - 17:33h
Estimat Diari,
Diu la mama que així és com es comença un diari. També diu que la gent normal escriu els seus diaris amb boli en un llibre de paper. Abans de tot, vull deixar clares unes quantes coses:
1. No sempre m’ agrada fer el que diu la mama.
2. No sé si m’ agrada ser normal.
3. Sí que sé que m’ agrada molt més escriure el meu diari en un ordinador que no pas en un llibre. Ni que fóssim al segle XX!
A més, estic convençut que ma mare vol que escrigui el diari en un llibre de paper perquè així, quan no me n’adoni, el podrà fullejar i assabentar-se dels meus secrets. I per aquí sí que no hi passo!
He descobert aquest web, “www.elmeudiari.cat”, on pots escriure el teu diari i queda protegit per una contrasenya de 8 dígits amb una majúscula i amb barreja de números i lletres. Així sí!!! J
Doncs això, que em ve de gust començar un diari i explicar les coses que penso i les coses que em passen. Potser em cansaré de seguida i no arribaré a la primavera... O potser serà el primer volum de les meves memòries!
...Avui fa un any que els meus pares es van separar...
...Demà més.
Bona nit, estimat diari...
9 d'octubre de 2019 – 17.35
Avui he explicat a la meva amiga Gina que estic escrivint un diari. Ella diu que és molt guai. Sembla que ella n'escriu un des de fa un any. A mi sempre m’ha agradat escriure contes. Sobretot m'agrada inventar-me històries de ciència ficció. A vegades, quan la mestra em diu que faci una redacció amb tema lliure, m'imagino que arriben éssers d'un altra galàxia en una supernau espacial i els passen coses curioses en aquest planeta nostre. Alguna vegada, fins i tot m'he atrevit a aixecar el vol i a recórrer racons preciosos de la Terra i d'altres planetes del Sistema Solar.
La Gina em diu que en un diari es fan reflexions sobre el que et passa cada dia: el que et passa des que et lleves fins que te'n vas al llit i també el que et passa pel cap. Diu que t'ajuda a parlar de coses íntimes. Suposo que veu que estic poc xerraire últimament i que no tinc gaires ganes de quedar amb la colla per a anar jugar al parc. Suposo que creu que escriure el que penso i el que sento em pot ajudar a estar més animat. Suposo. No ho sé.
Doncs començo. Em presento. Em dic Marcel i tinc 10 anys. La meva mare i el meu pare em van dir que el meu nom ve de dues de les coses que més els agraden del món: el mar i el cel. Sembla que es van posar d'acord de seguida a l'hora de triar el meu nom. A mi no és que no m'agradi, però sempre m'han agradat els noms que comencen per [ʒ]. De fet, moltes amigues i molts amics tenen noms que comencen per [ʒ]: la Jana, en Jaume, en Genís, la Gina. Aquest símbol, que és com un tres però que no és un tres, i que sembla que és com una zeta amb una cua, representa, segons la meva mestra, un so que tenim en català i que també existeix en moltes altres llengües. A vegades a classe juguem a buscar paraules que comencin per un so concret. La mestra fa un so i llavors cadascú ha d'anar escrivint a la seva llibreta paraules que comencin per aquest so. Diu que no hem de tenir en compte la grafia. Només el so. Guanya qui més paraules correctes hi posa en un minut. Jo sempre guanyo. Les paraules em venen soles, sense pensar-hi massa. A vegades hi hem jugat en anglès però ja em costa més. Aquí la Gina guanya gairebé sempre.
Em crida la cangur perquè vagi a berenar. Continuem en un altre moment i t'explico més coses íntimes.
Marcel
------
18:15h
No suporto la cangur... Es pensa que és l'ama del món i que jo soc un ninot de la seva propietat. Aggghhhh!!!!
11 d'octubre de 2019
Hola, Diari
Avui hi ha hagut merder a l'escola. Era l'hora de l'esbarjo i he sortit al pati, com sempre. Hi ha un noi de l'altra classe que em fa ganyotes sempre que em veu pel pati o pel passadís. I després fa sorolls estranys amb la boca. A vegades sembla un mico.
Avui, quan hem sortit al pati i anàvem a jugar a corre-salta, ell s'ha acostat a la colla i ha dit que en aquell tros de pati no hi podíem jugar perquè era seu. Era seu! Què s'ha pensat aquest?! Jo li he plantat cara i li he dit que ens deixés en pau. Ell em passa un pam i s'ha acostat a mi amb ganes de brega. Jo no soc violent però no suporto les injustícies. La meva mare sempre m'ha dit que s'han de defensar sense vergonya i sense por les "causes justes". I això he fet. Ell s'ha anat envalentonant i m'ha fet una empenta. He caigut a terra del cop. Només m'he fet una esgarrapada però tothom ha vingut corrent a mirar què passava. La Gina i la Blanca han anat corrent a buscar un mestre de guàrdia. L'han castigat sense esbarjo una setmana. Que el bombin!
EL DIARI D'EN MARCEL (PART 2)
17 d'octubre de 2019
Estimat Diari,
La Gina ha portat unes galetes de xocolata boníssimes avui. Les ha fetes ella mateixa a casa, amb les seves mares. Són les millors galetes del món mundial. Li diré que m'ensenyi a fer-ne. A veure si ma mare o mon pare s'animen i m'ajuden el cap de setmana aquest. Les mares de la Gina són una canya. La seva mama és cirurgiana. Opera persones del cor o de la panxa. Ara no me'n recordo. La seva mare és dibuixanta. Un dia em va regalar un llibre de contes amb dibuixos que havia fet ella. M'agraden molt els cotxes que dibuixa. Són superquàntics. Viuen totes tres en un edifici nou del barri. Abans, alguns caps de setmana me n'anava a passar una tarda amb elles, quan mon pare i ma mare se n'havien d'anar a visitar algun familiar malalt. Des que la mama i el papa es van separar, no he tornat mai més a casa seva.
Ara tinc dues cases, jo. Per una banda pot ser divertit, però és poc pràctic. No trobo mai res. M'agradava més quan estaven junts. Tot era més fàcil. I fèiem moltes sortides tots tres plegats. Un dia t'explicaré amb detall què ens va passar a l'agost. Havíem sortit a passar el dia a la muntanya i ens va caure una tempesta que flipes. Vam acabat tots tres xops. Va ser molt bonic.
Ara t'he de deixar. He de fer els deures ja, que si no la cangur es posa nervioseta.
22 d’octubre de 2019
Estimat Diari,
Fa molt de temps que no plou. És curiós: Molta gent s’alegra que faci tants dies de sol seguits. Jo trobo a faltar que hi hagi de tant en tant algun dia plujós i gris. Em porten bon records els dies grisos. El sol molt potent m’enlluerna i em fa tancar els ulls. Massa llum... A l’hora de l’esbarjo intento buscar una mica d’ombra per no passar-me tota l’estona amb els ulls tancats. La Blanca diu que potser soc fotosensible. Sembla que hi ha persones que tenen tanta sensibilitat als ulls que quan fa massa sol han de protegir-se amb ulleres fosques o simplement han d’evitar l’exposició directa. Ja m’imagino el que dirien la colla de 6è si em veiessin al pati amb ulleres de sol... Més val que no ho provi.
Hi ha un altre motiu perquè m’agradin els dies de pluja: Fa dos estius vaig anar amb la mare i el pare a fer una travessa per la muntanya. Va fer un dia molt maco: El sol s’amagava darrere dels núvols i no molestava gaire. Érem a l’agost i s’agraïa que no fes massa calor. El pare va preparar uns entrepans boníssims: amb pa de llavors, pernil dolç i alvocat. (Crec que són els meus preferits.) La mare va trobar una font amb una aigua fresquíssima i boníssima. (Estic convençut que és l’aigua més bona que he begut mai.) Vam seure a la vora d’una alzina enorme i vam parar taula, o més aviat vam parar les estovalles. Així que acabàvem amb les postres (una poma espectacular, sucosa i dolça amb un punt àcid), va començar a ploure. No ens podíem amagar enlloc. L’alzina ens va protegir una estoneta però aviat les gotes de pluja ens van començar a caure a sobre. La mare ens va allargar les mans a mi i al pare i vam fer un cercle de tres. Va ser preciós. Vam riure i vam cantar; vam saltar i ens vam mirar ens silenci, com si fos un moment màgic. No vam fer cap foto però no me n’oblidaré mai. Aquelles imatges em tornen de tant en tant i em fan sentir bé, en pau, tranquil, acompanyat... Calor, aigua fresca, algun tro en la llunyania, la mare, el pare i jo.
AUDIOS DE LA NOSTRA VEU (COR 2)
AUDIOS DE LA NOSTRA VEU (COR 2)
Clicant aquest enllaç trobaràs la gravació "casolana" de la veu 2.
https://drive.google.com/open?id=1DMcCke1-f33irXXUKF8ciL8BaHr-KOz8
Report abuse