NOVA ZELANDA I LA HAKA

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d' Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància.

La Haka és una dansa tradicional maorí que consisteix en un crit de guerra ja que en els seus orígens era realitzada per espantar als enemics que intentaven conquistar les illes. Per aquest motiu és una dansa amb una alta expressió facial, obrint exageradament els ulls, treient la llengua i produint sons guturals.

Avui en dia és una dansa molt coneguda, gràcies en bona part a la interpretació que fa l'equip de rugby neozelandès All Black. Aquesta dansa actualment es fa per rebre a gent d'importància social al país i també com un reclam turístic.

El paper de les dones en el Haka és, si més no, curiós. La mitologia maorí dóna l' orígen de la dansa en un grup de dones, però després sempre ha estat rellevat a una interpretació masculina (ja que eren ells els guerrers que defensaven la tribu). Si més no, avui en dia també és una dansa interpretada per dones.

En el següent enllaç pots trobar més informació al respecte.

AUSTRÀLIA I LA MÚSICA ABORIGEN

Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788.

La capital de la federació és Canberra, tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaida.

L'anglès és la llengua oficial d'Austràlia. Segons el cens del 2001, l'anglès és l'única llengua parlada a les llars del 80% de la població australiana. També s'hi parlen el xinès (2,1%), l'italià (1,9%) i el grec (1,4%). Una proporció significativa dels immigrants de primera i segona generació són bilingües. Es creu que a prop de 200 i 300 llengües aborígens australianes existien abans del primer contacte amb els europeus. Només n'han sobreviscut 70, i 50 estan en perill d'extinció. A prop de 50.000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna.

Les tradicions dels aborigens s'han transmès oralment i estan relacionades amb les cerimònies i les històries dels somnis. La música, la dansa i l'art aborigen han influenciat les arts contemporànies australianes.

Actualment la música aborigen més reconeguda es interpretada per l'instrument Didgeridoo, és un instrument de vent datat fa 40.000 anys, possiblement un dels instruments més antics i encara conservat avui en dia. Es tracta d'un tronc d'Eucaliptus (Yidaki) foradat naturalment per les termites. La llargaria de l'instrument determina la seva tessitura (gravetat) i depen de la tribu tenen unes característiques o altres, també en la manera de tocar-lo.

Els aborigens tocaven el didgeridoo per comunicar-se i relatar històries, també com a reclam en la caça d'animals.