EL PAPER DE LES DONES A LA MÚSICA
El paper de les dones en el camp de la música, i més concretament de la música culta, ha estat oblidat i marginat al llarg de la història. És sorprenent que hagin existit tantes dones importants en el camp artístic si tenim en compte totes les discriminacions i prohibicions que van haver de patir.
Fins ben entrats al segle XX la dona era simplement un adorn, juntament amb altres virtuts domèstiques, assistint a classes de música o piano per servir d'entreteniment en reunions socials. Però certament si reflexionem sobre els orígens de la música ("mousike" musica en grec, deriva de musa: inspiració), ja observem pintures rupestres que ens revelen que les dones tocaven la flauta i ens podem aventurar a pensar que a l'època del neolític, quan els homes aprenen a produir els aliments i estaven molt temps fora, les dones es dedicaven a la cura dels fills (entre altres coses) i segur que començarien a utilitzar sons vocals agradables i suaus per calmar els seus nadons, serien les compositores de les primeres cançons de bressol.
VENUS DE LAUSSEL (Art Paleolític)
SANTA HILDEGARD VON BINGEN (MÚSICA MEDIEVAL)
És la primera persona (home o dona) de la que es conserva música escrita, SANTA HILDEGARD VON BINGEN (1098-1136)
Us deixem un trailer de la pel·lícula Nanerl, que tot i que és ficció està inspirada en la vida de la germana de Mozart.
NANERL MOZART
La germana del virtuós Amadeus Mozart també va ser una gran música amb molt talent però poc acompanyada per part del seu pare i la societat en la que vivia. Tocava el piano i va arribar a fer algunes composicions per aquest instrument, però va haver de renunciar a la música a l'edat de 18 anys doncs li van prohibir dedicar-s'hi perquè havia de casar-se.
FANNY MENDELSSOHN (1805-1847)
El seu propi germà Fèlix Mendelssohn deia que era millor music que ell però el seu pare i avi ja li programaven la vida i li deien que una educació moderada li faria més atractiva, la van preparar exclusivament pel matrimoni tot i que era una gran intèrpret del piano.
CLARA SHUMANN (1819-1896)
Als 9 anys va realitzar el seu debut com a pianista virtuosa amb peces de Rossini, als 11 anys va escriure el seu primer lied i es va convertir en la pianista més famosa de la seva època. Es va casar amb Robert Shumann que considerava la seva dona com la seva musa. Robert Shumann va caure molt malalt i ella va dedicar-se a viatjar i donar concerts de piano arreu d'Europa per mantenir el seu marit i els 7 fills que tenien. Va rebre en Viena el títol d' Imperial virtuosa de la música de cambra.
ISABEL COLBRÁN ROSSINI (Madrid 1785-1845).
Es va casar amb Rossini l'any 1822 però aquest era un home molt infidel i van decidir viure per separat. Tenia una gran veu i va voltar per tota Europa fent concerts, a més va compondre obres per la reina d'Espanya i la Zarina de Rusia, les seves obres són d'estil Rossinià però curiosament les va escriure abans de conèixer a Rossini la qual cosa ens fa sospitar que ella va ser una gran inspiració per l'autor .
LLUÏSA CASAGEMAS I COLL (1873-1942)
Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del banc de Catalunya; va tenir quatre germans, entre ells el pintor Carles Casagemas i Coll.
Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre Schiava e regina (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Tanmateix, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.
L'autora la va presentar en l' Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d' Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896.[6] Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
ETHEL SMYTH
Ethel Smyth (1858 - 1944), Anglaterra. Va ser una figura important durant el moviment feminista a la primera meitat del segle XX.
Com la majoria de dones compositores, Smyth no només va haver d'enfrontar-se a una família de cort tradicional que es va oposar a que ella realitzés una carrera com a compositora, sinó que va ser jutjada per la societat anglesa (fins el punt de ser empresonada) por recolzar el moviment de suffragettes, iniciativa conformada per organitzacions feministes per aconseguir el dret al vot femení.
A més d'haver escrit sis òperes, un ballet i un ampli repertori instrumental (tant per orquestra com per càmera), Smyth va composar una “Marxa per les dones” que va esdevenir l'himne del moviment feminista anglès.
Escrita en una estètica neo-clàsica (com la major part de la seva obra), aquesta marxa va ser dirigida una vegada per la pròpia Ethel Smyth – fent servir un raspall de dents com a batuta – des de la finestra de la seva cel·la mentre una multitud de dones dissidents la cantaven al pati de la presó.
PINAR TOPRAK
Nascuda a Istambul (Turquia), va estudiar composició, violí i guitarra clàsica abans de traslladar-se a Estats Units per acabar la seva formació a Berklee College of Music i California State University. Va començar treballant per Media Ventures, ara ha iniciat la seva carrera en solitaria per la creació de bandes sonores de cinema i videojocs.
Va ser la compositora de la banda sonora de Fornite, el videojoc tan exitós entre els adolescents. També ha creat la música per moltes películes com "Capitana Marvel"...
https://www.cinemascomics.com/capitana-marvel-compositora-fortnite/