BLOC 0. Introducció

La història de l'art, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria a l'assoliment de les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la  verbalització, oral o escrita, i les formes d'explicació o exposició estructurades són un element formal per a la construcció del coneixement de la disciplina.

La història de l'art, d'altra banda, col·labora en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d'un pensament crític i científic, i pot ser un marc idoni per a l'elaboració del treball de recerca del batxillerat. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d'obtenció de la informació necessiten sovint l'ús de tecnologies d'informació digital i de mitjans audiovisuals per accedir a un ventall ampli d'informacions que, en el cas de les manifestacions artístiques, es vehiculen sovint per mitjà de les noves tecnologies.

 Finalment, atès que la història de l'art implica l'estudi de les formes visuals produïdes per agents de contextos històrics concrets, facilita el desxiframent de codis de significació que ajuden de manera notòria a l'alfabetització de la imatge i, en conseqüència, a l'assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, la qual també inclou una dimensió social i cívica que, en el cas de la història de l'art, es concreta en l'aproximació empàtica a altres cultures sense prejudicis i estereotips, que permeti l'apreciació i valoració de les seves creacions, així com del patrimoni que ens és propi.

Curriculum de Batxillerat  Decret 171/2022

L'objecte de la Història de l'Art és l'anàlisi del fet artístic en les múltiples facetes i dimensions, no només des d'una perspectiva històrica, mitjançant la contextualització cultural i temporal de la diversitat d'estils, obres i autors, sinó també la consideració que es tracta d'una manifestació de la intel·ligència i la creativitat humana que, per mitjà del llenguatge i de l'activitat artística, pretén comprendre i millorar la realitat que ens envolta. 

La matèria està vinculada a l'assoliment dels objectius de l'etapa i el desenvolupament del perfil competencial del batxillerat, especialment pel que fa al cultiu de la sensibilitat artística i l'exercici del criteri estètic, entesos com a aspectes essencials de la formació integral de l'alumnat i dl seu enriquiment cultural i personals, essencials en l'època actual mediada per les imatges. 

(....)

La matèria està estructurada al voltant de tres objectius fonamentals: 

1) L'anàlisi, la comprensió històrica i l'apreciació crítica de les principals manifestacions artístiques i de les relacions amb la resta de les dimensions i aspectes de la cultura i l'experiència humana. 

2) L'incorporació de la perspectiva de gènere per visibilitzar a dones creadores, habitualment marginades del cànon instituït, i reflexionar sobre el rol de la dona dins de la genealogia de l'art.

3) L'educació per a la preservació i la difusió del patrimoni artístic, entès com a element conformador de les identitats individuals i col·lectives i per al gaudi i la cohesió de la comunitat. 

COMPETÈNCIA 1

Identificar diferents concepcions de l'art al llarg de la història, seleccionant i analitzant informació diversa de forma crítica, per fer recerques pròpies i valorar la diversitat de manifestacions artístiques com a producte de la creativitat humana, individual i col·lectiva, des del respecte i el reconeixement mutu. 

COMPETÈNCIA 2

Reconèixer els diversos llenguatges artístics com a formes de comunicació i expressió lliure d'idees, desitjos i emocions, per crear produccions pròpies utilitzant la terminologia específica i les eines digitals, mostrant respecte per les opinions i produccions dels altres. 

COMPETÈNCIA 3

Distingir les diferents funcions de l'art al llarg de la història, analitzant la dimensió ideològica, política, social, econòmica i estètica de les obres d'art i dels processos de producció i recepció, per formar-se un judici argumentat propi que permeti establir vincles amb el present. 

COMPETÈNCIA 4

Caracteritzar els principals moviments artístics al llarg de la història, reconeixent relacions d'influència, prèstec i ruptura per identificar i comprendre les pervivències i les transformacions en el món actual i analitzar críticament mecanismes d'intercanvi i fenòmens d'aculturació. 

COMPETÈNCIA 5

Identificar i contextualitzar espacial i temporalment les manifestacions i les personalitats artístiques més rellevant, analitzant l'entorn personal i social per valorar les obres i l'autoria com a expressió de l'època i de la societat i adoptar una actitud oberta i receptiva davant de formes artístiques de cultures i col·lectius minoritzats. 

COMPETÈNCIA 6

Reconèixer i valorar el patrimoni artístic, a partir de l'anàlisi d'alguns exemples, per contribuir a la seva recuperació, la conservació i la difusió com a element conformador de les identitats individuals i col·lectives i per al gaudi i la cohesió de la comunitat dins d'un món global. 

COMPETÈNCIA 7 

Distingir els canvis estètics i les diferents formes de representació humana en determinades èpoques i en l'actualitat, establint-hi vincles, per formar-se un concepte assertiu de la pròpia imatge, conformar els gustos personals i desenvolupar sensibilitat i respecte per la diversitat, superant estereotips i prejudicis.

COMPETÈNCIA 8

Analitzar els processos i fenòmens de la història de l'art des de la perspectiva de gènere, a través d'una aproximació oberta i integradora per comprometre's en la igualtat d'oportunitats, i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. 

Història. Història Contemporània. Geografia.

•  Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants d’època contemporània a escala local, europea i mundial.

Filosofia i ciutadania. Història de la filosofía.

• Caracterització de la relació lingüística i simbólica dels individus i societats amb el seu entorn i context històric.

• Valoració de la incidencia dels corrents filosòfics en l’evolució artística.

Història de la música i la dansa. Arts escèniques. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal. 

• Anàlisi  i interpretació de les obres d'art dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments estètics i literaris i l'evolució artística.

• Relació entre diferents llenguatges expressius. 

• Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artístic i cultural com a herència dels grups humans. 

Àmbit de llengües. Cultura audiovisual. 

• Ús  de tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació. 

• Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències lingüístiques orals i escrites ( descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) de llenguatges icònics i audiovisuals. 

Disseny. Tècniques d'expressió graficoplàstica. Volum. Dibuix artístic. Anàlisi musical. Llenguatge i pràctica musical. 

• Relacions entre diferents llenguatges expressius.

• Anàlisi i interpretació de les obres d'art dins el seu contect. Identificació i classificació dels vehicles, tècniques, materials i tipologies artístiques. 

• Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni artístic i cultural com a herència dels grups humans. 

• Identificació de les funcions de l'art en les diferents époques en relació amb artístes, clients i promotors i del paperr de les dones en les creacions artístiques. 

Grec i llatí.

• Valoració del llegat patrimonial grec i romà i de la seva influència en diferents etapes de la història de l'art.

1r Trimestre: (12/09/25-21/11/25)

1. Què en sabem de l’Art? Una aproximació a la Història de l’Art

2. Forma i funció. La forma segueix la funció? L’art té una funció diferent en cada època? Com es difon?

3. L'Antiguitat. L’art clàssic. Ha perdurat el cànon clàssic fins al nostre temps?

4. Visitem el museu Víctor Balaguer. 

1r examen  

2n examen durant la Setmana Verda 1a Avaluació      

___________________________________________________________________________________________________________

2n Trimestre: (01/12/25-27/02/26)

5. Art medieval: bizantí, islàmic i cristià. L’art simbòlic.

6. Romànic i gòtic. 

7. Renaixement i barroc. 

8. Art en l’Europa del s. XIX

9. Visita al MNAC.  

1r examen gener ( data a confirmar) 

2n examen durant la Setmana Verda 2a Avaluació

    __________________________________________________________________________________________________________

3r Trimestre: (. /03/25-    /04/26)

0. Les primeres avantguardes. Ruptures i innovacions.

11. Dones en l’art del s. XX. Artistes o muses?

12. Art en la segona meitat del s. XX.

13. El fet artístic en el s. XXI

1r examen març (data a confirmar) 

2n examen durant la Setmana Verda 3a Avaluació

PAU juny 2026

Apropar-se a una obra d'art  no és tarea fàcil. Podem gaudir d'observar-la,  però alhora busquem una eina de comunicació i comprensió del periode històric en que l'artista la va crear.

Entre les diverses teories i mètodes que han interpretat les obres d'art, podem destacar alguns exemples: 

• La iconografia:  Estudia la història de les imatges, describint el tema, els personatges, els llocs i sìmbols representats. 

• La biografia artística: Reconstrueix les vides i els processos creatius  dels artístes. 

• L'ambient cultural: L'artista no importa tant com la seva obra i el context en el qual es genera. 

• El col·leccionisme i el atribucionisme:  Relacionats amb la catalogació de les obres conservades en col·leccions privades i públiques i en l'atribució de noves obres  trobades als autors originals.

• Història de la cultura: L'obra d'art s'entén en el context cultural en el que s'ha creat.

• Psicologia de l'estil: La comprensió d'una obra es realitza per la connexió emocional amb ella. 

• Iconologia: Estudia i explica el significat de les imatges.

• Sociologia: Estudia la relació entre l'art i la societat.  Història social de l'art. 

L’examen consta de quatre exercicis i tots són obligatoris. En els exercicis 2 i 4 es pot escollir entre l’opció A o B.

Aquests exercicis corresponen als blocs del currículum de Batxillerat següents:

1. Exercici 1. Aproximació a la història de l’art (2 punts)

2. Exercici 2. Art. Forma i funció (4 punts)

3. Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art (2 punts)

4. Exercici 4. Art. Espai, natura i ciutat (2 punts)

En el conjunt de l’examen es garanteix un equilibri d’èpoques i llenguatges. S’avaluen les vuit competències específiques de la matèria, distribuïdes de manera diferent en funció dels exercicis concrets de cada prova.

Exercici 1. Aproximació a la història de l’art (2 punts)

Es proposen dues preguntes obligatòries, de resposta tancada o semiconstruïda. Cadascuna val 1 punt.

En aquestes preguntes s’avalua: el coneixement i l’ús bàsic del vocabulari i la terminologia específics, així com de les tècniques i els llenguatges artístics; la identificació de moviments o estils mitjançant la seva definició o localització en una línia del temps (o similar), i el reconeixement de tècniques i metodologies d’anàlisi del fet historicoartístic.

Exemples d’exercicis:

• Identificar termes en un gràfic o una obra.

• Situar en una línia del temps artistes, obres, moviments, tècniques o llenguatges.

• Reconèixer la definició d’un terme artístic o localitzar-lo en una obra.

• Conèixer l’objecte d’estudi i les principals metodologies de la història de l’art.

Exercici 2. Art. Forma i funció (4 punts)

Comentari d’una obra, però guiat amb preguntes. En aquest exercici es plantegen dues opcions (A i B) i cal escollir-ne només una.

Aquest comentari serà guiat mitjançant preguntes (entre tres i cinc), amb l’objectiu que l’alumnat faci una anàlisi pautada i contextual d’una obra inclosa a la llista de referència. Les dues obres proposades, de les quals cal escollir-ne una, són de llenguatges artístics i èpoques ben diferenciades.

Les preguntes formulades són de caràcter contextual, a fi que permetin explicar l’estil o el moviment que representa l’obra i en el qual s’inscriu.

Algunes de les preguntes poden reproduir altres obres de suport per facilitar o enfortir l’argumentació (consulta la llista d’obres de referència a l’apartat d’informació addicional).

Exemples d’exercicis:

• Datar i situar una obra en el seu context històric i cultural.

• Analitzar les característiques formals d’una obra que en determinen l’adscripció estilística.

• Explicar quins eren la funció i el significat d’una obra.

Els enunciats poden variar lleugerament i adaptar-se al llenguatge o vehicle artístic específic. El nombre de preguntes pot variar en funció dels casos (entre tres i cinc).

 Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art (2 punts)

Un únic exercici obligatori.

Es plantegen preguntes (dues o tres) a partir de les imatges reproduïdes i identificades.

Una de les imatges sempre s’extreu o prové de la llista de referència (la pots consultar a l’apartat d’informació addicional).

Aquest exercici incideix en qüestions d’identitat individual o col·lectiva, d’història social de l’art, de sociologia de l’art, de perspectiva de gèneres i feminismes...

Exemples d’exercicis:

• Comparar autoretrats d’artistes d’èpoques i sexes diferents.

• Analitzar codis de representació de la figura femenina i masculina d’èpoques diferents.

• Distingir sistemes artístics de creació, comercialització i recepció diversos.

• Identificar tòpics d’alteritat i relacions de domini en les arts.

• Avaluar la continuïtat o no de mètodes de propaganda política a través de les arts.

• Determinar la creació de sentiments de pertinença per mitjà de les arts.

• Reconèixer la pervivència de solucions espacials o de temes figuratius en el temps a causa de la seva dimensió social.

Exercici 4. Art. Espai, natura i ciutat (2 punts)

En aquest exercici es plantegen dues opcions (A i B) i cal escollir-ne una.

Aquest exercici tracta un estudi de cas (a imitació de les situacions i els contextos d’aprenentatge treballats a l’aula).

Les obres d’aquest exercici no estan circumscrites a la llista d’obres de referència.

Com a mínim un dels casos plantejats se centra en l’art i el territori dels museus, poblacions o ciutats de Catalunya.

Es garanteix que el format i el període dels dos casos plantejats siguin diferents. L’estudi de cas es pot formular per mitjà d’un enunciat explicatiu acompanyat d’imatges o d’un article de premsa recent. Però no necessàriament n’hi ha d’haver un de cada tipologia.

Exemples d’exercicis:

• • Avaluar l’impacte que té el turisme en la conservació de determinats conjunts patrimonials.

  • Justificar la idoneïtat o no de construir institucions o entitats culturals en barris, poblacions o ciutats amb finalitats més enllà de les estètiques.

  • Proposar l’organització d’una visita comentada o itinerari cultural a una ciutat o museu de Catalunya per a un grup de segon de Batxillerat a través de les obres o dades aportades en l’exercici.

  • Reflexionar sobre la interacció entre art urbà i espai