Art islàmic

_Art islàmic. Introducció.pdf

Art islàmic . Al Andalus.pdf

issuu.com/ramonpujola/docs/islam_12-13

Mapa que mostra l'expansió de l'Islam

Imatges. La mesquita de Còrdova.

La mesquita de Còrdova. Comentari.

Cronologia: 785-788 ampliada successivament el 883, 855, entre el 962 i el 966, i el 987. La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern d’Abderraman I. Es va construir al terreny que havia ocupat l’església visigòtica de san Vicente.

Context històric: Període califal independent de Damasc. Reconquesta: regnes cristians al Nord de la península i musulmans al sud.

Estil: hispanomusulmà. Influencies de l’art romà, l’art bizantí i el visigòtic. Decoració de quatre tipus: geomètrica; vegetal; arabesca i cal·ligràfica. Absència de temes figuratius amb la figura humana. Arc de ferradura. Reutilització de materials....

Planta: recinte rectangular de 178 x 125 m amb dinou portes que donen a l’interior.

Dividida en dos parts: pati dels tarongers i sala d’oració o haram. El primer espai es un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret i quatre fonts rituals - sabil

Interior primigeni amb onze naus amb columnes reaprofitades romanes i visigòtiques amb dues fileres d’arcades sobreposades de mig punt i de ferradura. Al final de la nau central hi ha el mihrab orientat a Damasc i no a la Meca. Més tard s’afegiren 8 naus i es continurà ampliant fins el segle XVI.

Tota l’obra presenta un mur homogeni de 178 per 125 m que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, en el qual sobresurten nombrosos contraforts acabats amb merlets i dinou portes que donen accés a l’interior.

El desenvolupament urbanístic i el creixement demogràfic de Còrdova, fan insuficient aquesta primera mesquita i Abd-al-Rahman II l'any 833 enderroca la quibla original i l'amplia pel costat meridional (sur) gairebé el doble, quedant així duplicada la seva superfície primitiva.

Muhammad I construeix la porta de Sant Esteban, i Abd-al-Rahman III contribueix a la bellesa de la mesquita amb l'ampliació del pati i la conclusió del minaret que encara es conserva sota la torre renaixentista.

La reforma més important és portada pel califa Al-Hakam II entre el 961 i el 969, en aquesta ampliació es derroca novament la quibla, guanyant-se espai cap al Sud, prop de la riba del Guadalquivir. S'encarrega també de la construcció de la nova maqsura i el nou mihrab amb una cúpula extraordinària, decorada amb mosaics d'estil bizantí de temes epigràfics i vegetals. ( son els que poden veure avui)

Finalment Hixem II i Al-Mansur fan una ampliació cap a l'est que pràcticament dobla l'extensió de la Mesquita.

La mesquita de Còrdova és la segona major de l'islam, després de la de la Meca. Constava originalment d'un recinte rectangular de 73 x 38 m de sala d'oració coberta i d'un altre recinte de les mateixes dimensions, que es corresponia amb el primer pati dels tarongers. Construïda en el mateix recinte que la basílica cristiana i visigoda de Sant Vicent, de la qual aprofita innombrables columnes i murs exteriors, és començada l'any 786 i ampliada fins a l'any 987.

Per a resoldre el problema de l'altura i de la lluminositat, damunt de les columnes es col·loquen pilars quadrats, i s'aconsegueix un bonic entramat d'arcs de ferradura i de mig punt, amb un efecte visual complex i fascinant, les qualitats decoratives guanyen en bellesa per l'alternança de les dovelles, bé pels colors, emprant el vermell i el blanc o bé per l'alternança dels materials, emprant pedra o maó, en una tècnica ja emprada pels romans en l'aqüeducte dels Miracles a Mèrida.

La mesquita s'organitza en onze naus perpendiculars al mur principal o quibla que està orientat cap al sud i no cap a l'orient com les mesquites de fora de la Península. La rapidesa amb la qual Abd-al-*Rahman I acaba la primera mesquita fa suposar que els àrabs es van limitar a desmuntar les cinc naus originals de la basílica de Sant Vicent dirigides d'Oest a Est, i a muntar amb els seus materials onze naus mes petites en direcció Nord-Sud, quedant així convertits el mur meridional o de l'Epístola, de Sant Vicent, en la quibla o capçalera de la mesquita.

Significat i funció: Lloc on els fidels adoren a Al·là a la terra per complir el precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita.

Finalitat política: lloc on el califa controlava a les classes aristocràtiques i politiques.

La nota mes sorprenent de la gran Mesquita de Còrdova és el segon conjunt d'arcs que arrenquen dels pilars quadrats, situats sobre les columnes romanes com si fossin xanques. Aquests arcs ideats per a sostenir un sostre de fusta, de poc pes, són adornats de manera enginyosa amb forma polilobulada i s'entrecreuen lliurement en l'espai obert.

Altres arcs s'eleven des dels angles superiors per a creuar-se com els nervis d'una volta. La decoració de la volta del mihrab es complementa amb el treball dels nervis que s'entrecreuen per a formar un polígon de vuit costats que emmarquen una cúpula gallonada.

Encara al final del segle X, entre els anys 976 i 978 el primer ministre de Hixam II, Al-Mansur s'encarrega d'augmentar 1/3 la superfície de la mesquita, ampliant-la pel seu costat oriental en vuit noves naus conservant la posició del mihrab i la maqsura. El sistema de capitells és d'ordre corinti simplificat, copiats potser dels primitius de la basílica romana.

Finalment el sistema de les portes és de llinda, amb adorn de arquería de ferradura emmarcada per un alfiz i dovelles en alternança de colors.

Les cobertes de l'edifici són senzilles de dos aiguavessos, sobre les estretes naus.

L'arquitectura califal d'Al-Ándalus es completa amb el bell palau de Medinat-Al-*Zahra construït per Abd-al-*Rahman III als afores de Còrdova i la mesquita de Toledo coneguda ara com a Església del Crist de la Llum.

Descripció de la mesquita de Còrdova

Durant els primers anys de la presència musulmana a la ciutat de Còrdova, cristians i musulmans compartien l’església major de la ciutat, la Basílica de Sant Vicenç, fins que Abderrahman I va comprar la part cristiana i va començar la construcció de la mesquita el 784 aprofitant la major part dels materials visigòtics de la basílica. I és que la importància artística de la ciutat cordovesa ve donada del període musulmà i es manifesta sobretot en aquesta mesquita.

La primera construcció constava d’un pati i un haram d’onze naus perpendiculars a la quibla, amb nou trams cada nau. Posteriorment, Hisam I va edificar l’antic minaret. Durant els regnats d’Abderrahman II (el 848) i d’Al-Hakam II (entre 961 i 966) la mesquita va eixamplar-se amb l’afegit de vuit trams més a les naus en direcció al sud. A l’ampliació d’Al-Hakam corresponen la quibla i el mihrab que es conserven actualment. Sota el govern d’Almansor (el 987) es va fer una darrera gran ampliació cap a l’est introduint vuit naus més, fet que va provocar que el mihrab quedés descentrat.

L’aspecte més destacable, des del punt de vista constructiu, és l’estructura de les arqueries de la sala d’oració, en les quals hi ha una superposició de suports (pilars sobre columnes clàssiques reutilitzades) i d’arcs (els inferiors de ferradura i els superiors de mig punt). En els arcs alternen les dovelles de pedra amb les de maó vermell, creant-se així una alternança cromàtica entre el blanc i el vermell que és un dels principals motius decoratius de la mesquita.

Aquesta solució estructural, que es va repetir en les successives ampliacions, respon a la necessitat d’augmentar l’alçada de la sala que, només amb les columnes, hauria resultat angoixant. Els arcs de ferradura inferiors efectuen una funció d’apuntalament de l’estructura en introduir-se en els pilars. Segons alguns autors, aquest sistema constructiu no seria totalment original ja que tindria antecedents en alguns aqüeductes romans peninsulars.

Les columnes són de marbre o granit, i els capitells reutilitzats són de tradició coríntia, mentre que els de nova talla són una estilització molt esquemàtica de les fulles d’acant.

L’ampliació més important de la mesquita va realitzar-se durant el govern del califa Al-Hakam II quan van construir-se la quibla definitiva i el mihrab, que és una cambra poligonal coberta amb una volta i decorada amb motius florals i epigràfics. L’arc de ferradura de l’entrada del mihrab, sostingut sobre una sèrie de columnetes organitzades per parelles, i l’arrabà que l’emmarca estan decorats amb motius daurats i vidrats realitzats per artesans bizantins que van arribar des de Constantinoble per a aquesta tasca.

Davant del mihrab hi ha una maqsura amb arcs lobulats entrecreuats que alternen les dovelles decorades amb relleus i les llises. En aquesta zona trobem també altres tres cúpules de nervis que no es creuen al centre, decorades amb epigrafia i arabescs. Aquest tipus de cúpula califal el trobarem més tard en algunes esglésies cristianes peninsulars, com per exemple la catedral de Jaca.

Finalment, l’ampliació d’Almansor és important per la superfície agregada al recinte, però en la pràctica no va afegir cap element d’especial interès des del punt de vista artístic.

A l’exterior de la mesquita, la decoració es limita a les portes. Les de la façana occidental, les més antigues, són arcs de ferradura amb arrabà decorats amb motius geomètrics fets amb l’alternança dels colors dels maons. D’altra banda, les de la façana oriental, corresponents a l’ampliació d’Almansor, són més recarregades, amb frisos d’arcs entrecreuats a sobre de l’arc d’accés.

En definitiva, per totes les característiques ressenyades, la mesquita de Còrdova, emparentada estilísticament amb les grans mesquites del nord d’Àfrica, constitueix l’obra més important de l’art hispanomusulmà i és el símbol de l’esplendor artístic i cultural que va caracteritzar el període del Califat cordovès, fins que les lluites de poder internes van conduir a la seva fragmentació i decadència.

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2011/10/19/la-mesquita-de-cordova/