Arquitectura del Renaixement

Quattrocento ( s. XV)

• Destaca la Toscana en Itàlia, especialment Florència. 

• Trenca amb el model gòtic i s'inspira de l'art de l'antiga Roma i recupera els canons clàssics. 

  • Com elements sostenidors: 3 ordres grecs ( dòric, jònic, corinti) i els 2 romans ( toscà i compost)

  • Com elements sostinguts: arcs de mig punt, volta de canó, cúpula de mitja taronja en substitució del cimbori medieval.

• La cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència, obra de Filippo Brunelleschi, és el primer exemple d'arquitectura plenament renaixentista. 

• Destacaran Brunelleschi (1377-1446) i i Leon Battista Alberti (1404-1472), el primer que va escriure un tractat d'arquitectura en el Renaixement. 

Cinquecento (s. XVI)

• Incorporació dels grotescos en la decoració dels edificis ( monstres, meitat animals, meitat humans, motius vegetals) ( influència de la Domus Àurea de Neron amb sales  decorades com si fossin grutes.

• Gran interès per la norma clàssica. Redacció de tractats d'arquitectura influits pels tratadistes antics dels que destaca Vitruvi, amb imatges que completen les explicacions escrites. Destaquen: 

  • • Sebastiano Serlio

    • Jacopo Vignola

    • Andrea Palladio

Manierisme 

• Es caractaritza per la ruptura amb la norma clàssica. 

• Altera la morfologia dels ordres arquitectònics establerts

• Arquitectura experimental per dos motius:

  • • • Plantejaments escenogràfics

      • Antifuncionalista ( elements no útils)

• Aristocràtic ( lligat a les corts europees)

Tipologies arquitectòniques

• Destaquen les esglésies, palaus i les vil·les suburbanes

• Hospitals, teatres, biblioteques, ponts i arcs de triomf.

La utilitas de Vitruvi va ser la norma de l'arquitectura civil dels. s. XV i XVI.

TIPOLOGIES

• Palaus

• Vil·les suburbanes

• Hospitals

• Teatres

• Biblioteques

ARQUITECTES DESTACATS

• • • Alberti ( paradigma del classicisme renaixentista més ortodox)

    • Palladio ( classicime més lliure)

EL PALAU

• Forma cúblca, coronada per una cornisa, amb motllures horitzontals que separen els 3 pisos estructurals en 3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti. 

• Poca importància de la portalada

• Nombroses finestres que allegeugeren la façana. 

• En conjunt encara presenta un caràcter defensiu ( palau-fortalesa)

• Interior:   el palau italià s'organitza al voltant d'un pati central o cortile. 

Destaquen com palaus renaixentistes el de Rucellai, obra d'Alberti i el Medici-Ricardi de Michelozzo a Florència. El Vendramin-Calergi de Maruo Coducci és més obert amb predomini d'obertures a la façana. 

VIL·LES

• Recuperen l'antiga casa de camp romana. 

• Destaca les vil·les als voltants de Vicenza, prop de Venècia del arquitecte i tratadista Palladio. Estudiarem un exemple ben conservat: la Villa Capra o "La Rotonda".

ALTRES TIPOLOGIES URBANES

HOSPITALS

• Hospital dels innocents de Brunelleschi a Forència

• Hospital major de  Milà  de Filarete. 

TEATRES

• Teatre olímpic de Vicenza de Palladio i Scamozzi

PONTS

• Projecte de Palladio pel pont del Rialto a Venècia. ( en un gravat del seu tractat Il Quattro Libri dell'Arquitectura)

ESPAIS INTERIORS

• • • Escalera per a la biblioteca laurenciana, disseny de Miquel Àngel. en el monestir de Sant Lorenzo en Florència

PLANTES

Dos tipus de  planta de les esglésies  destaquen: 

• • • La planta basilical ( de creu llatina, amb 3 naus i cúpula al creuer, amb el mòdul com organitzador de l'espai ( una estructura que es repeteix) ( model antic la basíica romana) 

    • La planta centralitzada, de creu grega o circular. ( models antics el Panteó o els temples bizantins i tardoromans)

La basílica de Sant Pere  del Vaticà Bramante la inicia amb una planta centralitzada a principis del s. XVI i és acabada a finals del s. XVI en forma de planta basilical. 

S. XV

Brunelleschi utilitza els dos models de planta: Basilical en S, Lorenzo i el de planta centralitzada en la Cappella Pazzi. 

Alberti és el gran representant que aplica la teoria arquitectònica que recull en el seu llibre De re aedificatòria. 

• • • Temple Malatestià ( 1447-1503). Rímini

    • Església de Sant'Andrea i San Sebastiano

 s. XVI 

Bramante,  serà el gran arquitecte, paradigma del classicisme. 

• • Templete de San Pietro in Montorio  en Roma( planta circular inspirada en els temples circulars romans, com el de Vesta en Tívoli)

FAÇANA

Organitzades en 3 cossos verticals, el central més alt que els laterals, i s'hi uneixen amb volutes, conjunt coronat per un gran frontó triangular. 

• • • Façana de l'església gòtica de Santa Maria Novella. Obra d'Alberti en Florència.

Models en arc de triomf en la façana de les esglèsies. 

• • • Esglèsia de Sant'Andrea de Màntua, obra d'Alberti.