"Firmitas, Utilitas i Venustas". Vitruvi
Tombes dels Medici en l'església de Sant Llorenç. Florència
La cúpula de Santa Maria dei Fiore. Florència.
Ted Talks. "Brunelleschi" parla de la construcció de la cúpula.
Quattrocento ( s. XV)
Destaca la Toscana en Itàlia, especialment Florència.
Trenca amb el model gòtic i s'inspira de l'art de l'antiga Roma i recupera els canons clàssics.
Com elements sostenidors: 3 ordres grecs ( dòric, jònic, corinti) i els 2 romans ( toscà i compost)
Com elements sostinguts: arcs de mig punt, volta de canó, cúpula de mitja taronja en substitució del cimbori medieval.
La cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència, obra de Filippo Brunelleschi, és el primer exemple d'arquitectura plenament renaixentista.
Destacaran Brunelleschi (1377-1446) i i Leon Battista Alberti (1404-1472), el primer que va escriure un tractat d'arquitectura en el Renaixement.
Cinquecento (s. XVI)
Incorporació dels grotescos en la decoració dels edificis ( monstres, meitat animals, meitat humans, motius vegetals) ( influència de la Domus Àurea de Neron amb sales decorades com si fossin grutes.
Gran interès per la norma clàssica. Redacció de tractats d'arquitectura influits pels tratadistes antics dels que destaca Vitruvi, amb imatges que completen les explicacions escrites. Destaquen:
Sebastiano Serlio
Jacopo Vignola
Andrea Palladio
Manierisme
Es caractaritza per la ruptura amb la norma clàssica.
Altera la morfologia dels ordres arquitectònics establerts
Arquitectura experimental per dos motius:
Plantejaments escenogràfics
Antifuncionalista ( elements no útils)
Aristocràtic ( lligat a les corts europees)
Tipologies arquitectòniques
Destaquen les esglésies, palaus i les vil·les suburbanes
Hospitals, teatres, biblioteques, ponts i arcs de triomf.
Projecte de la basílica de
s. Pere de Bramante.
Planta actual de la basílica de s. Pere.
Santa Maria la Novella. Alberti. Florència
Interior de S. Llorenç. Brunelleschi
Façana inacabada de S. Llorenç
Detall de l'interior de S. Llorenç
La utilitas de Vitruvi va ser la norma de l'arquitectura civil dels. s. XV i XVI.
TIPOLOGIES
Palaus
Vil·les suburbanes
Hospitals
Teatres
Biblioteques
ARQUITECTES DESTACATS
Alberti ( paradigma del classicisme renaixentista més ortodox)
Palladio ( classicime més lliure)
EL PALAU
Forma cúblca, coronada per una cornisa, amb motllures horitzontals que separen els 3 pisos estructurals en 3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.
Poca importància de la portalada
Nombroses finestres que allegeugeren la façana.
En conjunt encara presenta un caràcter defensiu ( palau-fortalesa)
Interior: el palau italià s'organitza al voltant d'un pati central o cortile.
Destaquen com palaus renaixentistes el de Rucellai, obra d'Alberti i el Medici-Ricardi de Michelozzo a Florència. El Vendramin-Calergi de Maruo Coducci és més obert amb predomini d'obertures a la façana.
VIL·LES
Recuperen l'antiga casa de camp romana.
Destaca les vil·les als voltants de Vicenza, prop de Venècia del arquitecte i tratadista Palladio. Estudiarem un exemple ben conservat: la Villa Capra o "La Rotonda".
ALTRES TIPOLOGIES URBANES
HOSPITALS
Hospital dels innocents de Brunelleschi a Forència
Hospital major de Milà de Filarete.
TEATRES
Teatre olímpic de Vicenza de Palladio i Scamozzi
PONTS
Projecte de Palladio pel pont del Rialto a Venècia. ( en un gravat del seu tractat Il Quattro Libri dell'Arquitectura)
ESPAIS INTERIORS
Escalera per a la biblioteca laurenciana, disseny de Miquel Àngel. en el monestir de Sant Lorenzo en Florència
PLANTES
Dos tipus de planta de les esglésies destaquen:
La planta basilical ( de creu llatina, amb 3 naus i cúpula al creuer, amb el mòdul com organitzador de l'espai ( una estructura que es repeteix) ( model antic la basíica romana)
La planta centralitzada, de creu grega o circular. ( models antics el Panteó o els temples bizantins i tardoromans)
La basílica de Sant Pere del Vaticà Bramante la inicia amb una planta centralitzada a principis del s. XVI i és acabada a finals del s. XVI en forma de planta basilical.
S. XV
Brunelleschi utilitza els dos models de planta: Basilical en S, Lorenzo i el de planta centralitzada en la Cappella Pazzi.
Alberti és el gran representant que aplica la teoria arquitectònica que recull en el seu llibre De re aedificatòria.
Temple Malatestià ( 1447-1503). Rímini
Església de Sant'Andrea i San Sebastiano
s. XVI
Bramante, serà el gran arquitecte, paradigma del classicisme.
Templete de San Pietro in Montorio en Roma( planta circular inspirada en els temples circulars romans, com el de Vesta en Tívoli)
FAÇANA
Organitzades en 3 cossos verticals, el central més alt que els laterals, i s'hi uneixen amb volutes, conjunt coronat per un gran frontó triangular.
Façana de l'església gòtica de Santa Maria Novella. Obra d'Alberti en Florència.
Models en arc de triomf en la façana de les esglèsies.
Esglèsia de Sant'Andrea de Màntua, obra d'Alberti.
Façana del palau Rucellai. Alberti.
Florència
Façana Palau Medici_Riccardi de Michelozzo. Florència.
Palau Bendramin-Calergi de Mauro Coducci. Venècia
Teatre Olimpic de Vicenza. Palladio
Escalera de la biblioteca laurenciana. Monestir s. Lorenzo. Florència. Miquel Àngel
Villa Capra o Rotonda. Vicenza. Palladio
Obres PAU____________________________________________________________________________________
Templete de S. Pietro in Montorio. Bramante
Desde 1873, año en que fue creada, la Academia de España en Roma ha desempeñado un papel fundamental en la formación de diversas generaciones de artistas e intelectuales españoles. La Academia de España en Roma sigue siendo hoy día un instrumento esencial en la política cultural exterior española.
Es una institución de la Administración General del Estado en el exterior que tiene por objeto primordial contribuir a la formación artística y humanística de creadores, restauradores e investigadores, con la finalidad derivada de lograr una mayor presencia cultural española en Italia, un mejor entendimiento de las culturas de ambos países y una mayor vinculación cultural entre Europa e Iberoamérica.