Art Gòtic

El que entenem com a estil gòtic no es manifestà alhora a tots els indrets ni amb la mateixa intensitat, així doncs podem afirmar que:

• • Geogràficament parlant podem ubicar l'origen de l'estil gòtic a l'Illa de França, és a dir París i les seves rodalies. Posteriorment es va expandir per l'Europa Occidental amb diferent intensitat. Una de les personalitats que van permetre el desenvolupament de l’arquitectura gòtica als darrers segles de l’Edat Mitjana va ser l’abat benedictí Suger, inspirat per Hug de Cluny que considerava que l’abadia havia de ser l’exemple a la Terra de la glòria de Déu. Prenent com a punt de partida l’estil arquitectònic Cluny III, l’abat Suger va començar la reconstrucció de Saint Denis entre 1135 i 1144, treballant per la grandesa de Déu, per la de sant Dionís (patró del conjunt), i per la dels reis de França, ja que era l’abadia reial. 

Suger va concebre el monument com una obra teològica. Va utilitzar els escrits del patró de l’abadia, sant Dionís, segons es creia Dionís l’Areopagita, que identificava la llum com la representació de la glòria divina a la terra. L’abat de Saint Denís va aconseguir que els cristians poguessin contemplar la grandesa de Déu a l’interior de les catedrals i de les esglésies menors a través de la llum i els colors projectats pels grans finestrals i les elaborades vidrieres.

• • Pel que fa a la cronologia, aquesta etapa la podem ubicar entre mitjans del segle XII i principis del XIV. Concretament l'inici el podem datar entorn al 1150. De totes formes com ja hem comentat la seva expansió fa variar les dates cronològiques segons la zona. Així és doncs com a Itàlia per exemple el gòtic va ser substituït ràpidament pel Renaixement a principis del segle XV i en canvi a Portugal, Espanya o Anglaterra l'estil va perdurar fins a principis del XVI. 

• • En general el pas del romànic al gòtic va ser gradual al llarg del segle XIII, de fet alguns autors consideren que hi ha un període entremig que anomenen pregòtic on es barregen els dos estils.

Etapes de l'estil gòtic

Tot i que hem acotat unes dates generals l'estil gòtic el podem classificar en tres etapes:

1.Període inicial ( s.XII-XIII): evolucionen els models romànics cap a formes gòtiques.

2.Període clàssic ( s.XIII-XIV): és un període de plenitud i expansió artística.

3.Període flamíger ( s. XV i inicis del XVI): en aquest període final es perden aspectes formals de l'etapa anterior i destaca per la seva ornamentació.

Variants pròpies d'Itàlia, Catalunya i la Corona d'Aragó.

També cal tenir present que l'art gòtic és un art complex que dona lloc a especificitats concretes com és el cas d'Itàlia, Catalunya i la Corona d'Aragó:

Especificitat d’Itàlia:

 Itàlia és un cas especial perquè si bé va acceptar el gòtic (especialment en estructures arquitectòniques) mai va perdre de vista la influència de l’antiguitat clàssica, especialment en escultura. 

D’altra banda, a partir del 1406 comencen ja a introduir les novetats del primer Renaixement o Quattrocento, de manera que a la resta d’Europa seguien amb el gòtic i ells ja feien Renaixement.

Especificitat arquitectònica mediterrània, de Catalunya i la Corona d’Aragó:

Arquitectònicament parlant Catalunya va introduir  una sèrie de novetats tècniques com l’arc diafragma que li donen una personalitat pròpia en la concepció de l’espai interior dels edificis. Hi ha autors que també el nomenen estil franciscà o estil mediterrani.

En arquitectura el denominat gòtic mediterrani, presenta unes característiques força diferents a les de l’arquitectura gòtica septentrional o del continent.

Característiques rellevants del context en que es va desenvolupar l'estil gòtic :

La societat encara gira entorn a tres pilars: feudalisme, religió i monarquia. Tot i això aquests pilars van anar perdent importància amb l'evolució que va patir la societat.

Destaca un important creixement demogràfic i una millora de les tècniques agrícoles i comercials. Com a conseqüència d'aquests factors a part d'una prosperitat econòmica i comercial, es va generar un excedent demogràfic procedent del camp el qual varen acollir les ciutats.

El creixement de les ciutats va comportar que les monarquies i els senyors feudals perdissin poder. De fet l'art gòtic on es manifesta de forma plena és en l'àmbit urbà. L'augment de la població va generar la creació d'una nova classe social: la burgesia, grup social que havia adquirit un poder econòmic fruit de l'activitat comercial.

Les ciutats es desevolupen com a centres artístics on la catedral representa el símbol de la nova situació social i es construeixen en sentit ascendent i amb gran lluminositat per a l'apropament a Déu.

Hi ha un canvi de poder en relació a la cultura. Aquest, passa a mans dels ordres mendicants a les ciutats ( franciscans i dominicans-Reforma del Cister). Es creen escoles i universitats com a centres d'ensenyament.

Tot i la encara permanent relació amb el món religiós, la cultura i les arts estètiques comencen un procés de laïcització..

Artísticament en general les arts queden subordinades a l'arquitectura i mantenen una temàtica religiosa. Tot i això les representacions s'apropen més a un aire suau, humà i naturalista que el romànic i destaquen les noves obres de temàtica profana degut al consumisme artístic de la nova burgesia.

Cal destacar però que l'auge cultural del que gaudia el moment va quedar afectat per les grans epidèmies que van afectar Europa, especialment la Pesta Negra de 1348. Aquest fet juntament amb diverses guerres van generar dues visions contràries alhora d'enfocar la vida:

1) Una visió apocalíptica.

2) una visió del carpe diem basada en la premisa de gaudir de la vida.

No hem d'oblidar que aquest context es troba a cavall entre el romànic i el Renaixement on trobem dues concepcions del món contràries: una amb una societat teocèntrica i basada en la religió davant d'una basada en una visió antropocèntrica que gira entorn l'home.

Va ser doncs, un context marcat per la tensió d'una situació insostenible en la que van coexistir més d'un Papa (la cort papal fou traslladada a Avinyó, Cisma d'Occident l'any 1378...). 

Aquesta situació generà que intel·lectuals com Erasme de Rotterdam realitzessin denúncies i que finalment tot desemboqués en la Reforma Protestant de Martí Luter en la primera meitat del segle XVI.

El període del Gòtic va ser anomenat per l'artista i escriptor  Giorgio Vasari (1511-1574) com a una etapa pròpia dels bàrbars, els gots ( pobles que van acabar amb l'Imperi romà). La concepció d'aquest període en aquell moment va ser negativa ja que es considerava una etapa allunyada dels ideals clàssics. No va ser fins el segle XIX, durant el Romanticisme, que no es va produir el reconeixement d'aquest estil i es va posar en valor la importància de la cultura nacional i europea. 

Si l'art romànic el podem entendre com la plenitud del feudalisme, en aquest cas l'art gòtic el podem definir com l'art de les ciutats o burgs medievals.

En aquesta etapa l'Església, la noblesa i la monarquia deixen de tenir l'exclusivitat de la cultura i l'activitat artística ja que ara la burgesia i els consells municipals passen també a fer comandes d'obres d'art.   

a) Pintura francogòtica o gòtic linial_________________________________________________________

Cronologia: s.XII-XIV

Ubicació: a les corts de França i Borgonya, scriptoria profans

Ús de la línia sobre el color per a definir les figures i objectes amb un traç negre gruixut. Aquestes, eren ben definides i es representaven amb curvatures, ondulacions...

Ús de colors vius.

Figures encara amb poc volum tot i que ja són menys hieràtiques que en etapes anteriors.

Proliferació de manuscrits i pintura de vitralls amb vidres de colors i grisalla ( pintura negra i grisa)

Obres que destaquen en aquest període son: els vitralls de la catedral de Chartres, de la Sainte Chapelle de Paris,  els vitralls de la Catedral de Lleó, els de Canterbury a Anglaterra...

b) Pintura italogòtica______________________________________________________________________

Cronologia: 1250-1400.

Ubicació: S'inicia a Itàlia.

Rep influència bizantina tot i que també s'ha de destacar que l'arquitectura gòtica italiana gaudia de característiques pròpies ( que propiciaven la pintura mural).

Predomini de la línia corba i ús de colors clars.

Recerca de volum i proximitat.

Ús d'una inicial perspectiva basada en la combinació de fons daurats i emmarcaments espacials arquitectònics i paisatgístics.

Períodes a destacar:

• Duecento (s.XIII):

  • 1. 1. 1. 1. Encara molt influenciada per la pintura bizantina.

             2. Poc a poc s'introdueix més naturalisme a les obres.

• Trecento ( s.XIV):

  • 1. 1. 1. 1. Pintura naturalista amb efectes com l'escorç, expressivitat...

             2. Representació de la natura.

Divisió de l'estil italogòtic en escoles o centres artístics:

Dividim l'estil italogòtic en dues escoles o centres artístics :

1) Escola florentina ( Florència):

Hi destaquen per sobre la resta Cimabue i Giotto. Cimabue destaca pel naturalisme de les seves figures, llums i efectes espacials.

Pel seu cantó, Giotto se'l considera el pare de la pintura moderna. Les seves figures destaquen pel realisme, dramatisme, expressivitat i  proporció ( bellezza opulenta-que atorga monumentalitat).

L'escola florentina i en concret Giotto inicia el camí del futur Renaixement italià amb l'ús d'una perspectiva natural en la recerca de representar la realitat.i l'us de diversos plans.

Giotto introdueix l'escorç de les figures (és a dir deformacions plàstiques de la figura per adaptar-se a la perspectiva usada en l'obra), així com personatges en posicions poc habituals fins el moment com d'esquenes, tapant-se la cara.

2) Escola de Siena

           Destaquen Duccio di Buoninsegna i Simone Martini

A Avinyó, França i a Catalunya hi arriben influència sobretot del Trencento. On hi podem destacar els autors Ferrer Bassa i els germans Serra.

c) Estil internacional o cortesà_______________________________________________________________

Cronologia: 1375-1425

Ubicació: corts europees. sobretot França, Anglaterra, Itàlia, Corona d'Aragó i a Castella.

És un equilibri entre el gòtic lineal francès més estilitzat amb el naturalisme de l'estil italogòtic

Desapareix el predomini per la línia tot i que continuen sent sinuoses.

Aquest estil reflecteix les classes adinerades i de l'aristocràcia on els seus personatges mostren tot tipus de luxes.

Pintura detallista.

Destaca l'ús del fons daurat i colors intensos.

Autors a destacar: Gentile da Fabriano (Italià), Robert Campin (flamenc), els germans Limburg (francesos), Bernat Martorell ( Corona d'Aragó), Nicolás Francés ( Castellà)...

c) Estil flamenc_______________________________________________________________________________________________

Cronologia: s. XV

Ubicació: Països Baixos, Holanda i Flandes.

Sorgeix arrel de l'estil cortesà, n'és una derivació i fou promoguda per la burgesia.

Com a tècnica a destacar hem d'anomenar la pintura a l'oli.

Alt grau de realisme i detall  en la representació de la realitat ( figures i espai)

Ús de simbolisme en les obres representades.

Ús de la perspectiva lineal.

Tractament natural de la llum. Aquesta lluminositat ajudava a crear plecs, volums, opulències.

Temàtica: l'estil flamenc treballa tant la temàtica religiosa com la profana fent incís en el retrat i els paisatges, composicions interiors...

Els dos  autors flamencs a destacar són: Robert Campin ja destacat en l'estil anterior; i els germans Van Eyck.

A Holanda destaquen Rogier van der Weyden que dotava les seves representacions de gran emoció i Hieronymus Bosch qui pintà temes amb temàtica onírica i una visió del món que crea un punt d'inflexió en la pintura ja que és l'avantsala de la pintura surrealista.

Pel que fa a Castella i Aragó hi trobem: Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo a Castella; i Lluís Dalmau i Jaume Huguet a la Corona d'Aragó.