Art Romànic

El terme romànic va sorgir el segle XIX per fer referència a les manifestacions artístiques derivades de l'art romà sobretot en el camp de l'arquitectura, degut en part a l'ús d'elements com l'arc de mig punt o la volta de canó. Pel que fa la pintura i l'escultura no van seguir els mateixos trets del món antic...El terme romànic també es relaciona amb l'origen d'un seguit de llengües europees ( català, castellà, francès..) derivades del llatí.

A partir d'aquell moment doncs, es va aplicar el terme art romànic per referir-se a l'art medieval que es desenvolupà a l'Edat Mitjana al llarg dels segles X-XII i part del XIII, així com les seves variacions. De totes maneres com veurem més endavant l'art romànic és un art que tot i tenir diverses variants es caracteritza per la unificació estètica i l'homogeneïtzació.

Pel que fa doncs referència a la cronologia podem afirmar que l'art romànic el podem classificar en 3 etapes:

• Primer romànic ( final del segle X i segle XI)

• Romànic ple ( finals segle XI- mitjans XII)

• Romànic tardà ( mitjans XII- principis segle XIII)

Geogràficament el podem ubicar a gran part d’Europa, especialment la meridional i l’occidental ( des d’Escandinàvia fins a la Mediterrània), tot i que arribà també a Terra Santa. El romànic és el primer art medieval occidental que va assolir homogeneïtat i internacionalització, si bé va presentar nombroses variants regionals.

L'art romànic si per algun aspecte destaca és pel seu context històric i cultural, marcat sobretot per l'àmbit religiós. Alguns dels trets més destacats  d'aquest context als que hem de fer referència són:

Tranquil·litat política: políticament parlant és un moment estable entre els regnes europeus; per altre cantó han minvat les invasions bàrbares. Juntament amb aquesta estabilitat es van donar altres factors favorables com la millora de les tècniques agrícoles, un augment demogràfic o millores en el comerç.

Implantació del feudalisme: entès com a sistema econòmic, social i jurídic, el feudalisme regulava les relacions socials ( que estaven molt jerarquitzades) a partir del vassallatge, en el qual el vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi que aquest el protegís.

Poder de l'Església: en una societat teocèntrica com és la medieval, l'església s'entén com a entitat cultural i intel·lectual que controlava el poder  i la cultura a través dels monestirs i les escoles catedralícies. Degut a aquest fet la societat fou homogènia  i marcada per la religiositat. des de Roma, la seu papal, es va iniciar una reforma -Reforma Gregoriana- per enfortir la moral del clergat, fou aquest fet juntament amb d'altres els que van generar nous edificis per al culte.

Difusió del monacat: l'ordre benedictí fundat al segle VI es basava en la premissa" ora et labora", resa i treballa. Aquest estil de vida basada en els vots d'obediència, castedat i pobresa es van difondre tant a la societat laica com també van arrelar en l'aristocràcia feudal.  Aquest fet però provocà que aquests darrers es relacionessin amb les abadies i que aquestes s'acabessin enriquint a partir de donacions. Aquest nou luxe provocà una reforma  ( reforma cluniacenca, que comença a Cluny (Borgonya) i que posteriorment n'hi hagués una altre ( la de Robert de Molesmes) per tal de promoure de nou l'esperit humil de l'ordre.

Por a la fi del món: hi havia la profecia apocalíptica (anys 1000-1033) que vaticinava la fi del món a l'any 1000; és per aquest fet que es van generar una gran quantitat de camins de comunicació (camins de pelegrinatge) a llocs de culte tal com Jerusalem o Betlem ( Terra Santa on havia nascut Jesucrist), Roma o Santiago de Compostel·la per veure les relíquies dels sants. Aquest fet alhora va generar vies de comunicació comercials que van facilitar la unificació estètica així com la seva expansió.

Unificació estètica: L'estabilitat política va afavorir la relació entre diferents punts d' Europa i això va propiciar l'èxit dels camins de pelegrinatge que permetien la circulació de coneixements i  unien edificis de culte amb trets comuns així com el desplaçament d'artistes, comerç... 

Finalment cal comentar que un altre factor que va ajudar a la relació de contactes  i que va generar un enriquiment cultural i artístic va ser el moviment de les croades. 

Hem de tenir present que en aquell moment (1054) l'Església catòlica d'Occident i l'Església ortodoxa d'Orient van desvincular-se. (Cisma d'Orient)

Aquest fet va intensificar el sentiment religiós a occident juntament amb el fet que els musulmans havien conquerit Terra Santa. Fou per això que van sorgir moltes expedicions de cristians que volien alliberar la Terra Santa a partir del fenòmen de les croades.