La família s'estableix a Tarragona (<1854)
El naixement dels Barris del Port
Durant el setge del 1811 i el posterior saqueig, Tarragona patí la destrucció i la mort de bona part dels seus ciutadans. Després de ser alliberada l'any 1813, la ciutat començà a agafar pes polític com a capital de demarcació. Es reprengué la urbanització dels terrenys propers al port, centre neuràlgic del comerç, seguint el disseny fet per Smith d'aquest nou eixample. Anys abans, el capità Apodaca havia iniciat les obres del moll de costa, començant així l'època del port modern.
L'aristocràcia i la pagesia tarragonines seguien vivint a la part alta, però els comerciants i la nova classe burgesa optaven per anar vora el port perquè hi disposaven de terrenys per construir les noves naus. A més a més, la proximitat al port els facilitava la importació i exportació dels seus productes.
Aquesta divisió física creà disputes entre l'aristocràcia i la burgesia per la ubicació dels edificis públics, ja que aquests potenciaven la zona on s'ubicaven.
Per saber-ne més: El naixement dels Barris del Port
Compra de la casa del carrer Lleó (1825)
Joan Fontanals era un dels nous burgesos que s'establiren a la ciutat. Segurament va escollir Tarragona per establir-s'hi en lloc de Vilanova per la projecció de la ciutat a través del seu port. Ell era un indià, però a diferència de molts d'altres, un cop a Catalunya decidí seguir essent un comerciant i no viure de rendes.
L'any 1831 Joan Fontanals capbrevava la casa i el pati adjunt que havia comprat l'any 1825 i 1829 respectivament.
La casa l'havia construït Joan Rosell, un mestre d'obres que comprava terrenys al nou barri per tal de construir-hi i després vendre la casa.
El pati el comprà directament a Josep Anton Castellarnau, qui l'adquirí a través de la Junta d'Obres del Port de la qual n'era el tresorer. Castellarnau havia invertit diners i a canvi adquirí bona part dels terrenys on anava a construir-se el nou barri.
Fonts consultades: Arxiu Històric de Tarragona (AHT)
Replicant el model de negoci familiar
Joan Fontanals adaptà la casa per al comerç. Els baixos s'utilitzaven com a magatzems on, gràcies a la seva alçada, si calia hi podien entrar els cavalls. A més a més, al soterrani fou un celler, segurament un dels millors de l'època a Tarragona. Però per reproduir el negoci familiar li calia terra on cultivar. Adquirí terrenys i una casa a la Selva del Camp.
Allí vetllà pels seus interessos, per exemple, reclamant el dret de l'ús a l'aigua, un bé escàs al camp de Tarragona.
Durant tres generacions, fins que la fil·loxera arribà al camp de Tarragona, produïren vi a la Selva del Camp sota el nom de Casa - Fontanals.
Fons Consultat: Arxiu de la Selva del Camp i Fons Fontanals.
Vida pública de Joan Fontanals
L'any 1833 en Joan Fontanals fou designat suplent per donar compliment al Reial Decret que començà a donar peu a una incipient democràcia, on només els homes més importants tenen veu i vot, mai cap dona.
L'any 1835 era un dels membres de la primera Junta de Comerç de Tarragona, on consta com un dels quatre grans comerciants de la ciutat.
Des del 1844 i fins al 1848 forma part d’un grup d’inversors que intenten que es construeixi el ferrocarril que inicialment havia d’unir Tarragona amb Reus per a facilitar el comerç de mercaderies amb el port.
Fonts consultades: Sèrie Acords Municipals (1800-1900), Els primers cent anys de la Cambra de Pedro A. Heras, El primer intent fallit de l'arribada del tren a la Ribera d'Ebre (1844-1848) de Josep F. Moragrega.