Josep Fontanals i la Fabril Tarraconense

En Joan Fontanals i Ylla morí el 1853. El seu fill, en Josep Fontanals i Vidal, fou qui heretà la casa i els seus negocis. Seguint amb l’empenta del seu pare, s’implicà en el teixit comercial i, fins i tot, industrial de Tarragona. L’impacte més gran del Josep Fontanals vers la ciutat de Tarragona té a veure amb la creació i direcció de la Fabril tarraconense, l’única fàbrica tèxtil que es va establir a la ciutat i el seu edifici principal s’ha convertit amb els anys en un dels edificis singulars de la ciutat.

La inversió inicial per a tirar endavant la fàbrica es féu a partir de l'aportació de diverses persones, però els principals inversors, o les seves famílies, havien fet els diners a les amèriques.

Josep Fontanals no només va ser un dels principals inversors, al cap d'un temps va passar a ser el director de l'empresa. Segurament també fou un dels principals impulsors, ja que igual que el seu pare copià a Tarragona el que la seva família duia a terme a Vilanova i la Geltrú. Així doncs, la Fabril Tarraconense de ben segur no hagués existit sense la influència de dos familiars seus, el Francesc de Sales Vidal i Torrents i, especialment, el Josep Ferrer i Vidal.

A la premsa de l'època es recull diversos moments de l'efímera vida de l'empresa: la redacció dels estatus, la captació de la inversió inicial, la cerimònia d'inauguració, les comandes i, finalment, el seu tancament. La seva inauguració coincidí amb una crisi mundial del sector tèxtil que no pogué superar.

Finalment l'empresa hagué de tancar. Quan ho féu, ho féu com a Fontanals y Cia., és a dir, Josep Fontanals no era tan sols el director, sinó també el màxim accionista.

La família Fontanals i Vidal 1853 - 1881

En Josep Fontanals i Vidal es casà amb la seva cosina germana, la Montserrat Vidal i Torrents. La cerimònia es va celebrar el vint-i-tres d’agost de l’any 1854 a la sagristia de l'església parroquial de Sant Agustí de Roma. Que la boda se celebrés a Roma ja deixa entreveure l’ambició i l’opulència d’aquest matrimoni i la seva religiositat. Aquestes bodes entre cosins germans es repeteixen al llarg de la història dins d'aquesta família, com en tantes altres de l'època, per a mantenir la fortuna familiar.

Cal destacar que la seva germana, Bonaventura Fontanals i Vidal, es va casar amb un dels principals contribuents de Tarragona, Ignasi Bas i Bassa. Amb aquesta boda s’aconseguia que tota l’herència dels pares pogués passar a mans d’en Josep Fontanals sense haver de preocupar-se per la solvència de la seva única germana.

En Josep sempre fou un dels principals contribuents de la ciutat. Del seu pare, entre altres, heretà el negoci del vi que duia a terme gràcies a les propietats de la Selva i la casa del carrer Lleó. Ell, però, entrà de ple en el procés d'industrialització de la ciutat, tal i com ja s'ha explicat. També fou regidor de l'ajuntament de Tarragona, i secretari de la secció d'indústria, de la Junta Provincial de Agricultura, Industria y Comercio.

Malgrat les dificultats que li degueren suposar la fallida de l'empresa, seguí essent un dels principals contribuents de Tarragona gràcies al patrimoni que tenia, les rendes que li generaven, per exemple amb el lloguer de pisos de la finca del carrer Lleó, i els càrrecs que ocupà.

El matrimoni entre el Josep Fontanals i la Montserrat Vidal tingué 7 fills, dels quals només dues filles es casaren: la Concepció i l’Àngels. Els tres nens moriren infants, mentre que dues de les filles moriren als 19 i 38 anys sense haver-se casat.

La Concepció serà la qui heretarà la casa del carrer Lleó i es casarà amb el seu cosí en Frederic Vidal i Ferrer, fill d’en Francesc de Sales Vidal, mentre que l’Àngels es casarà a Vilanova i la Geltrú amb en Francesc Xavier Ràfols i Gassó, metge i director de l’hospital de Sant Antoni. D’aquest segon matrimoni en naixerà en Josep-Francesc Ràfols i Fontanals, amic d’en Gaudí i el seu primer biògraf. La Montserrat sobrevisqué a 5 dels seus 7 fills.