L’any 1883 es van iniciar els tràmits per a construir a Tarragona el tramvia i es va inaugurar el 9 d’abril. L’explotació la va dur a terme la Compañía del Tranvía de Tarragona, creada el mateix any. Aquest va ser un tramvia de tracció animal i sempre va tenir problemes d’acceptació per culpa d’accidents i incidències que ja començaven per la redacció deficient del projecte. La línia es tancà el 13 de gener de 1896.

La família Fontanals també va tenir un paper clau en l'intent de què Tarragona disposés d'aquest mitjà transport.

En Frederic Vidal i Ferrer ja era vocal quan es constituí el maig de 1883 la societat Tranvía de Tarragona. Pocs dies més tard, es dirigí a l’ajuntament com a representant de la companyia del tramvia perquè l’ajuntament, després d’examinar les obres, autoritzés l’explotació del servei. Durant els anys 1888 i 1889 en Frederic fou el vocal secretari i l’encarregat, entre altres, de convocar les juntes generals ordinàries. En Frederic passà a tenir un paper més important a la companyia quan el 1990 mor el seu president, en Fèlix Ferrer, i ell el substituí.

D'aquest tramvia no se sap de l'existència de cap fotografia ni pintura conservades. Tan sols he estat capaç de trobar aquesta fotografia de la plaça dels Infants on es pot veure el terra proper a la via ple de fems.

Malgrat que en Frederic ocupà diversos càrrecs com ara al Banc d'Espanya o com a polític, arribà a ser president del consell provincial de Foment de Tarragona, després de la fallida del tramvia la família perdé bona part del seu poder econòmic.

Altres negocis de la família

Les terres de la Selva del Camp se seguiren treballant per obtenir productes del camp que després comercialitzaven, especialment vi. Mentrestant, la casa del carrer Lleó seguí generant diners gràcies als lloguers.

A la premsa de l'època hi ha un anunci de lloguer de magatzems que es correspondria amb els baixos de la casa. Aquests baixos eren perfectes per al comerç del vi, que encara era el que movia més diners al port de Tarragona. La història d'aquesta casa no s'entén sense analitzar la importància del comerç del vi durant el segle XIX, en part, per l'impacte que tingué a tot Europa la fil·loxera, ja que al Camp de Tarragona hi arribà molt més tard, donant unes dècades de marge per a fer molts diners amb les exportacions de vi.

Uns anys més tard, als baixos, encara s'hi ubicaria un altre negoci, un forn de pa.