La guerra Civil i la família vidal i fontanals
La guerra va afectar els membres de la família Fontanals de distinta forma.
Les quatre germanes monges la van viure dins dels convents o cases religioses i es van posicionar a favor del cop d'estat. D'aquest moment es conserva l'esborrany d'una carta on una d'elles narra part de la seva experiència des del 12 d'octubre del 1938 fins al 23 d'agost de 1939, a un poble proper a Tarragona, segurament la Selva del Camp:
Aquests escrits tan fervorosos cap al règim no se sap sota quines condicions es van escriure, ja que en anys de la República les cartes personals que es conserven no fan pensar en cap moment en una desafecció cap a l’organització política del país. De fet, el seu pare havia participat de la vida política en diversos moments de finals del s. XIX i inicis del s. XX.
La guerra també va afectar seriosament a la casa del carrer Lleó. Tarragona fou bombardejada per l'aviació feixista. Un dels principals objectius fou el port de la ciutat, però a causa d’errors, intencionats o no, el barri del port patí també els bombardejos. Diverses d’aquestes bombes van impactar a les proximitats de la casa del carrer Lleó i una en concret destruí l’edifici contigu a la casa, on es trobava la Cambra de Comerç. Aquest era un dels dos edificis bessons datats l’any 1861 i construïts per l'arquitecte Francesc Llauradó. És a dir, l'edifici se salvà tan sols per uns quinze metres. Una altra bomba impactà directament a l'edifici de la família entrant per la teulada amb un cert angle i sortint per un balcó del primer pis, però no arribà a explotar. Aquest impacte avui dia es pot observar perquè un dels balcons no és de pedra com els originals, sinó que es va reconstruir amb ciment.
També cal notar que la casa fou utilitzada de forma provisional com a refugi antiaeri.
La guerra tingué una repercussió encara més gran sobre la vida d’en Josep i la Maria. De la documentació que es conserva es dedueix que en Josep fou cridat a files pel bàndol republicà, vivia a Campelles (Ripollès), el 19 de maig de 1938 i hi romangué fins al 9 de febrer del 1939. Després degué desertar i travessar la frontera francesa, ja que fou detingut el 30 d'abril del 1939 en creuar altre cop la frontera pel Pertús. Des d'allí fou enviat a un camp de presoners on passà 60 dies. Després de gestionar un aval de l'ajuntament de Tarragona fou posat en llibertat i tornà a Tarragona per viure-hi definitivament. Tot fa pensar que la seva família, tant el seu sogre que era militar retirat, com les seves germanes que eren monges, van intercedir perquè fos alliberat i enviat cap a Tarragona. Al certificat on se li concedeix la llibertat s'indica que el seu domicili serà a Tarragona, al carrer Lleó número 3.