El tramvia (<1922)
El tramvia de Tarragona
L’any 1883 es van iniciar els tràmits per a construir a Tarragona el tramvia i es va inaugurar el 9 d’abril. L’explotació la va dur a terme la Compañía del Tranvía de Tarragona, creada el mateix any. Aquest va ser un tramvia de tracció animal i sempre va tenir problemes d’acceptació per culpa d’accidents i incidències que ja començaven per la redacció deficient del projecte. La línia es tancà el 13 de gener de 1896.
La família Fontanals també va tenir un paper clau en l'intent de què Tarragona disposés d'aquest mitjà transport.
En Frederic Vidal i Ferrer ja era vocal quan es constituí el maig de 1883 la societat Tranvía de Tarragona. Pocs dies més tard, es dirigí a l’ajuntament com a representant de la companyia del tramvia perquè l’ajuntament, després d’examinar les obres, autoritzés l’explotació del servei. Durant els anys 1888 i 1889 en Frederic fou el vocal secretari i l’encarregat, entre altres, de convocar les juntes generals ordinàries. En Frederic passà a tenir un paper més important a la companyia quan el 1990 mor el seu president, en Fèlix Ferrer, i ell el substituí.
D'aquest tramvia no se sap de l'existència de cap fotografia ni pintura conservades. Tan sols he estat capaç de trobar aquesta fotografia de la plaça dels Infants on es pot veure el terra proper a la via ple de fems.
Malgrat que en Frederic ocupà diversos càrrecs com ara al Banc d'Espanya o com a polític, arribà a ser president del consell provincial de Foment de Tarragona, després de la fallida del tramvia la família perdé bona part del seu poder econòmic.
Fonts consultades: El tramvia de Tarragona d'Albert Gonzàlez, Web Ferrocarriles de España, Casa Castellarnau, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona., Fons Fontanals, Fototeca del Port de Tarragona, Arxiu de plànols de Tarragona
Altres negocis de la família
Les terres de la Selva del Camp se seguiren treballant per obtenir productes del camp que després comercialitzaven, especialment vi. Mentrestant, la casa del carrer Lleó seguí generant diners gràcies als lloguers.
A la premsa de l'època hi ha un anunci de lloguer de magatzems que es correspondria amb els baixos de la casa. Aquests baixos eren perfectes per al comerç del vi, que encara era el que movia més diners al port de Tarragona. La història d'aquesta casa no s'entén sense analitzar la importància del comerç del vi durant el segle XIX, en part, per l'impacte que tingué a tot Europa la fil·loxera, ja que al Camp de Tarragona hi arribà molt més tard, donant unes dècades de marge per a fer molts diners amb les exportacions de vi.
Uns anys més tard, als baixos, encara s'hi ubicaria un altre negoci, un forn de pa.
La Família Fontanals i Vidal
El 1882, l’any següent de la mort d’en Josep Fontanals, la seva filla, la Concepció Fontanals i Vidal, es casava amb el seu cosí Frederic Vidal i Ferrer, fill d’en Francesc de Sales Vidal i Torrents, que també havia mort quatre anys abans. A causa de l’alt grau de consanguinitat va caldre la dispensa del papa Lleó XIII:
La família va seguir sent molt devota, així doncs es conserven diversos recordatoris de les comunions dels fills.
El matrimoni va tenir deu fills i només un va morir essent un nen.
Quatre de les filles es van fer monges a la Congregació Jesús i Maria, inicialment a la del carrer Méndez Núñez. D'elles es conserva força documentació.
Dues filles més, malgrat no fer-se monges, van treballar també als col·legis religiosos de la ciutat. Un dels homes va ser solter tota la vida
Així doncs, de tots els fills i filles d’en Frederic i la Concepció, només dos es van casar. La gran, la Maria de l’Assumpció, que es va casar a Vilanova i la Geltrú amb un cosí, en Ricard Ràfols, i el Josep que es va casar, segurament en contra de la voluntat familiar, amb la Maria Navarro Marta.
Fonts consultades: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, Arxiu Hisòric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), Fons Fontanals
Vida cultural de la família
Els primers anys que en Frederic visqué a Tarragona els dedicà a la feina i a la família. Amb el pas dels anys en Frederic, potser altre cop a imitació del pare, va implicar-se amb l'activitat cultural tarragonina.
La seva activitat cultural s'intensificà el 1905 quan començà a escriure monòlegs i obres teatrals que es representaren als teatres tarragonins. També col·laborà en revistes i diaris, com ara El Tarraconense. Destacà per escriure sobre costums de la pagesia i paisatges locals.
Segurament pel fet de dedicar-se a la política podem trobar crítiques totalment favorables i altres que l'ataquen cruelment, obviant l'anàlisi de la qualitat de les obres. Entre altres va estrenar l'obra Vostes no'm coneixen, vritat? el gener de 1905 a l'Ateneu de Tarragona, i l'obra Terres verges el novembre del 1906 al teatre Principal de Tarragona.
Algunes de les dones de la família també tingueren una vida cultural activa, sempre marcada per la religiositat. D'una de les filles que es feu monja, l'Àngels, es conserva un recull de poemes i cartes on en destaca una que escrigué al seu pare quan se n'anà a viure a l'Havana.
