Vivim en una societat hiperconnectada, on la tecnologia forma part del nostre dia a dia. Però, fins a quin punt el seu ús afecta el nostre benestar físic i mental? L’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2022) alerta que l’exposició prolongada a pantalles i l’ús excessiu de les xarxes socials poden tenir conseqüències greus per a la salut. En aquest context, com podem fer un ús saludable de la tecnologia?
La tecnologia ens permet comunicar-nos a qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Plataformes com WhatsApp, Instagram o Discord han transformat la manera com ens relacionem. No obstant això, paradoxalment, diversos estudis indiquen que les persones que passen més temps en xarxes socials poden sentir-se més aïllades socialment (Twenge et al., 2018). Això es deu, en part, a la comparació constant amb altres usuaris i a la disminució de les interaccions cara a cara.
A més, el teletreball i les classes en línia han demostrat que, tot i facilitar l’accés a l’educació i al treball, també poden provocar fatiga digital i estrès, especialment quan es redueix la separació entre l’espai personal i el laboral (OECD, 2021). Com podem equilibrar l’ús de la tecnologia amb la necessitat de desconnexió?
L’ús excessiu de pantalles pot provocar problemes físics com fatiga visual, mals de cap i alteracions del son a causa de l’exposició a la llum blava (Rosenfield, 2016). A més, el sedentarisme associat a l’ús de dispositius electrònics ha contribuït a un augment dels trastorns posturals i de l’obesitat infantil (WHO, 2020).
Pel que fa a la salut mental, l’addicció a les xarxes socials i als videojocs ha estat reconeguda com un problema creixent. La dopamina generada per l’ús constant d’aquestes plataformes pot conduir a una dependència digital, reduint la capacitat de concentració i augmentant els nivells d’ansietat i estrès (Alter, 2017). No obstant això, la tecnologia també ofereix beneficis en aquest àmbit, ja que aplicacions de meditació i eines de suport psicològic en línia han facilitat l’accés a recursos de benestar emocional.
A més, l’impacte mediambiental de la tecnologia també té implicacions en la salut humana. Els residus electrònics mal gestionats poden contaminar l’aigua i l’aire, afectant especialment comunitats vulnerables a països en vies de desenvolupament (Global E-waste Monitor, 2020). Reduir el consum innecessari de tecnologia i reciclar correctament els dispositius pot minimitzar aquests riscos.
La indústria de la salut digital ha crescut exponencialment, amb aplicacions de monitoratge físic i mental, teràpies en línia i dispositius portables com els smartwatches. Aquests avenços han millorat la detecció precoç de malalties i han facilitat l’accés a professionals sanitaris, especialment en zones rurals (Statista, 2022).
No obstant això, l’accessibilitat econòmica d’aquestes eines és un repte. Els dispositius més avançats i les plataformes de teràpia digital solen ser de pagament, creant una divisió entre aquelles persones que poden permetre’s aquests serveis i aquelles que no. Això ens porta a preguntar-nos: la salut digital està realment a l’abast de tothom?
Per garantir que la tecnologia contribueixi al nostre benestar i no el perjudiqui, podem adoptar estratègies com:
Establir límits de temps per a l’ús de pantalles i xarxes socials.
Prioritzar la interacció cara a cara en les relacions personals.
Fer pauses freqüents quan treballem o estudiem amb dispositius digitals.
Donar suport a iniciatives que promoguin un accés equitatiu a la salut digital.
La tecnologia pot ser una eina poderosa per millorar la nostra qualitat de vida, però depèn de nosaltres utilitzar-la de manera conscient i equilibrada. Ara us toca a vosaltres: quines preguntes us genera aquest tema? Quins aspectes voldríeu investigar més a fons?