Vivim en una era d’accés immediat a la informació, però també en una època en què la desinformació circula més ràpidament que mai. Segons l’estudi de Vosoughi, Roy i Aral (2018), les notícies falses es propaguen un 70% més de pressa que les notícies verificades a les xarxes socials. Això té conseqüències importants en la manera com formem les nostres opinions i prenem decisions. Com podem identificar la informació fiable? Quins impactes té la desinformació a nivell social, biològic i econòmic?
Les notícies falses no només confonen les persones, sinó que també poden alterar processos democràtics. Es van detectar intents de manipulació en eleccions com les presidencials nord-americanes del 2016, on comptes falsos i bots van difondre informació enganyosa per influenciar l’opinió pública (Bovet & Makse, 2019). A més, la desinformació pot fomentar la polarització social, ja que les persones tendeixen a creure i compartir informacions que confirmen les seves pròpies idees, fenomen conegut com a "cambra d’eco" (Sunstein, 2017).
També hi ha col·lectius especialment afectats per la desinformació. Els adults grans tenen més probabilitats de compartir notícies falses en xarxes socials, sovint perquè no disposen de les eines digitals necessàries per verificar-ne la veracitat (Guess, Nagler & Tucker, 2019). Això posa de manifest la importància de promoure una educació mediàtica per a totes les edats.
Un dels àmbits on la desinformació pot tenir conseqüències més greus és la salut. Durant la pandèmia de la COVID-19, es van difondre teories falses sobre possibles tractaments i vacunes, cosa que va portar algunes persones a prendre decisions perilloses per a la seva salut (Loomba et al., 2021). Quan la informació errònia es converteix en un fenomen massiu, pot dificultar la resposta a crisis sanitàries.
A més, les xarxes socials amplifiquen aquestes informacions, fent que molts usuaris s’exposin constantment a notícies no verificades. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la "infodèmia" – un excés d’informació, sovint contradictòria – pot ser tan perillosa com el mateix virus (OMS, 2020). Això ens obliga a preguntar-nos com podem millorar la nostra capacitat de selecció d’informació i evitar els riscos associats a la desinformació.
També cal tenir en compte l’impacte mediambiental de la desinformació. Les campanyes negacionistes sobre el canvi climàtic, promogudes per determinats interessos econòmics, han retardat polítiques mediambientals urgents (Oreskes & Conway, 2010). Això demostra com la informació errònia pot condicionar la nostra capacitat d’actuar davant dels reptes globals.
La desinformació també té un cost econòmic elevat. L’expansió de notícies falses sobre productes i serveis ha generat crisis de confiança en empreses i institucions. Per exemple, el 2018 una fake news sobre la caiguda d’accions d’una gran empresa tecnològica va provocar pèrdues milionàries en borsa en poques hores (Allcott, Gentzkow & Yu, 2019).
A més, moltes estafes en línia es basen en la manipulació d’informació. Els fraus relacionats amb inversions fictícies o suposades oportunitats de feina han crescut exponencialment gràcies a la facilitat amb què es poden difondre informacions enganyoses (Fletcher, Cornia & Nielsen, 2020). Aquesta situació subratlla la necessitat d’establir polítiques de verificació i regulació per evitar que la desinformació generi danys econòmics.
L’educació mediàtica és la clau per desenvolupar una ciutadania crítica davant la informació. Algunes accions que es poden promoure són:
Aprendre a contrastar fonts i verificar la informació abans de compartir-la.
Fomentar una actitud crítica davant de titulars sensacionalistes i continguts virals.
Exigir transparència en les polítiques de moderació de continguts de les plataformes digitals.
La desinformació és un repte global que afecta tots els àmbits de la societat. Ara us toca a vosaltres: com creieu que podem distingir millor la informació fiable de la manipulació? Quines preguntes us genera aquest tema? Quins aspectes voldríeu investigar més a fons?