Una fórmula o recepta és la manera de combinar dos o més components, i també és el producte resultant d'aquesta combinació. Aquest treball tracta sobre les fórmules farmacèutiques i sobre les fórmules de pintures. Semblen dos mons oposats, però no ho són tant.

En primer lloc, es planteja l'estudi de cadascun per separat, però sota els mateixos aspectes (definició, història, matèries primeres, estris, lloc de treball...), de manera que, posteriorment, es puguin establir comparacions i, a partir d'aquí, trobar semblances i diferències. Es completa l'estudi, entre altres temes, amb entrevistes a especialistes, visites, consultes molt diverses i, com no, en un treball d'aquestes característiques, amb una part pràctica d'elaboració de fórmules dels dos àmbits.

El que més separa els dos tipus de fórmules és la seva finalitat, és a dir, quina necessitat humana satisfan. La fórmula farmacèutica serveix per guarir o alleujar una malaltia i s’administra al cos, per tant, la seva elaboració ha de seguir unes pautes higièniques que no són necessàries en una fórmula per preparar una pintura. La fórmula de pintura serveix per aplicar-la sobre un suport, amb la finalitat de comunicar-se o d’expressar-se amb colors i línies, i amb l'objectiu, normalment, que duri molts anys (i, sinó, es restaura).

Les matèries primeres amb què es realitzen ambdós tipus de fórmules són les mateixes en alguns casos, encara que s'utilitzin per diferents característiques, i els processos que es realitzen per aconseguir la fórmula són semblants. A més, es duen a terme a llocs entre els quals es poden establir molts paral·lelismes: el laboratori i el taller. I no podem oblidar que l'elaboració d'una fórmula és un procediment artesanal en un món cada cop més industrialitzat.