IMPLEMENTACIÓ

En aquest apartat us trobareu el diari de camp, que consta de 13 sessions i amb els i les joves 6 sessions, on hem pogut reflectir el que hem desenvolupat amb cada jove. Com a grup hem volgut tenir en compte la governança, habitança, alteritat, ethos i també el que hem sentit com a grup en cada moment. Tanmateix, hem realitzat una redacció descriptiva i reflexiva per poder tenir el diari de camp com a guia d'avaluació. 

Hem acabat la teoria i ens hem ajuntat per grups de projectes. Ens han plantejat redactar un seguit de preguntes per poder fer el dijous a les educadores i els i les joves amb els que treballarem.

Amb les preguntes hem estat totes bastant d'acord. Han sortit diverses propostes de com podria ser el projecte, però fins que no ens trobem amb les educadores i els i les joves no sabem si aquestes propostes poden ser vàlides. (Instagram, revista física o digital, exposició de fotografies, exposició + maquillatge).

Tot i això, una de les idees que més ens ha cridat l'atenció ha estat fusionar la llegenda asiàtica del fil vermell com a metàfora, ja que explica que les persones que estan destinades a conèixer-se estan unides per un fil vermell, invisible a l'ull humà que mai es trenca, malgrat el temps, la distància o les circumstàncies de la vida. Aquest fil pot enredar-se, estirar-se més o menys però mai desaparèixer. Amb això, volíem representar el que creiem que representarà aquest treball, un temps compartit que gràcies a les ApS podrem gaudir tant, per una banda, com per altre. Fent també el símil amb les trajectòries de vida de les persones, la quantitat de “fils vermells” que ens trobem, en els que en podem veure reflectits, en els que podem aprendre… Aquesta idea volíem representar-la a partir d'una exposició fotogràfica amb retrats en blanc i negre, aprofitant els coneixements de la Cindy i amb maquillatge, gràcies a la Mar, afegir aquest toc vermell per donar sentit al nostre discurs social i estètic.

Després d'això, hem pogut fer un debat sobre la regularització dels i les joves. Debat sobre el perfil dels i les joves amb els quals implementarem el projecte. Ha sortit el tema de si els i les joves que atendrem acaben d'arribar el territori, això significa que no estan estudiant educació formal, però també pot ser que estiguin en feines negres, això ens ha fet ampliar les preguntes des d'una mirada oberta amb diferents aportacions del grup. Aquest procés ha estat molt enriquidor i alhora ha creat moltes expectatives, qüestions i intriga per desenvolupar aquest projecte. Tot i això, hem arribat a la conclusió que el context dels i les joves era necessari, però que aspectes més personals sobre la seva regularització, situació familiar... potser no era quelcom que definís als i les joves i que afectés el nostre projecte.

Per finalitzar la sessió hem repartit tasques. (Mar i Judit- diari, Laura- correcció, Cindy- penjar informació a la web). Les altres membres del grup, s'encarregaran de tot en general.

En primer lloc, ens hem posat per grups juntament amb les persones que formen cada entitat. Hem pogut conèixer als i les joves i les educadores de carrer.

A continuació, hem fet l'entrevista entre tots, i totes hem pogut formular les preguntes i hem pogut apuntar les respostes.

Hem pogut preguntar sobre quin és el repte que ens proposen i més o menys com volen que nosaltres enfoquem aquest projecte que s'exposarà dins del centre, en aquest cas el Vicjove.

Per finalitzar la sessió, hem començat a fer la part teòrica del projecte. Hem fet l'anàlisi del diagnòstic i la planificació didàctica de les sessions.

Hem repartit la feina d'aquesta manera: 4 persones han fet la planificació (Cindy, Mar, Jenny i Judit) i les altres 4 han fet el diagnòstic (Firdaous, Mina, Laura i Júlia).

En aquesta primera reunió amb les educadores hem pogut parlar respecte al perfil del centre i dels i les joves que participaran en el projecte. Ens han dit que compten amb bastants joves, així que esperem una bona acollida del projecte.

Entre totes les membres del grup hem pogut coordinar-nos per fer una bona acollida a les educadores i desenvolupar una sèrie de preguntes que, almenys a nosaltres, ens ha semblat molt interessant i necessària.

Les educadores ens han comentat que els agradaria que els parléssim sempre en català, ja que, actualment, la majoria estan en procés d'aprenentatge d'aquesta llengua. Aquest fet ha desencadenat que després tinguéssim entre totes un petit debat, pel fet que també pensem que si les i els joves no entenen res del que diem o no capten la idea principal, pot complicar la tasca i no ser beneficiós per cap de les dues parts.

La proposta d'adreçar-nos a les i els joves de “9 a Vic” sobre l'ús del català reflecteix els reptes de treballar en un context multilingüe i ens recorda la importància de ser inclusius i comprensius amb els processos d'aprenentatge dels participants. Tanmateix, ens adreçarem amb la llengua vehicular; no obstant això, si cal, ens adaptarem a la situació en moments puntuals amb l'objectiu de poder dur a terme el projecte amb èxit.

Aquest primer contacte amb les educadores ha estat molt enriquidor i necessari per poder iniciar el nostre projecte, generant expectatives i preguntes que guiaran el desenvolupament del projecte. La col·laboració i la distribució equitativa de tasques dins del grup han estat importants per a la nostra posada en marxa. Estem optimistes i amb moltes ganes de crear un impacte positiu a “9 a Vic”.

En iniciar la sessió hem respost el qüestionari sobre les llengües que parlem i treballem a la universitat.

Seguidament, el grup de la Fera Ferotge ens han passat la seva planificació del projecte i hem de revisar-lo i comentar-lo. Creiem que haurien de fer algun canvi, com per exemple, la sessió 4 buscaran qui i com faran la música i després començaran a crear la lletra. Creiem que buscar la música és una feina complicada i que poder el mateix dia no podran fer-ho tot. A les últimes sessions, creiem que han de prevenir qualsevol error tècnic i que haurien de provar més dies. 

En acabar, hem tornat al nostre grup d’origen i hem fet un retorn del que ha passat amb els altres. El retorn que ens ha fet els altres grups és que tenim pla, planificació molt ben organitzada i que els ha agradat molt com enfoquem el nostre projecte.

Fer aquesta activitat ens ha semblat molt positiu per al desenvolupament del treball, ja que pensem que a vegades “des de dins” és complicat ser crític amb el treball, així que ens ha semblat molt positiu que un altre grup ens comentes que opinava del nostre treball. De la mateixa manera, nosaltres hem fet el mateix, aportant sempre des d’una manera completament assertiva i constructiva el que opinàvem del treball i alguna aportació que hem cregut oportuna. 

Avui han vingut l'Alba i l'Andrea les educadores de carrer del Vicjove. Com a grup, els hi hem comentat com volem enfocar la nostra proposta, a banda de demanar la seva opinió sobre si tenien alguna altra idea sobre alguna altra proposta. A part, també els hi hem comentat què és el que farem durant totes les sessions, per tal de poder anar informat en els i les joves de tot el que es durà a terme dins del projecte i també quina organització farem com a grup a partir de les diferents sessions que s'aniran fent al llarg dels dies que queden de grup. Fent aquesta trobada amb les educadores de carrer, com a grup ens ha servit per poder acabar de concretar la proposta que teníem per poder continuar amb el projecte i el més important quin tracte hauríem de tenir cap als i les joves per tal que es puguin sentir adaptats en tot moment i sobretot que es puguin sentir com a casa a l'hora de realitzar el projecte. Després de poder fer tot això, hem estat concretant una mica més com enfocar el projecte entre nosaltres i també com es podrà dur a terme els següents dies que ens queden per portar el projecte entre tot el grup.

Seguidament, a l'aula amb el grup hem estat acabant de concretar coses de la planificació i després hem començat a redactar l'avaluació del projecte. Com a grup, pensem que tenir aquesta estona de poder parlar-ho entre nosaltres i també poder comentar tot el que hem pogut veure a partir de l'observació i l'escolta activa durant la sessió que hem pogut fer amb les educadores de carrer a l'hora d'escollir la proposta per poder fer el projecte "trajectòries d'èxit", té un gran valor de millora davant del projecte. Aquesta sessió ens ha servit per fomentar l'organització de les diferents sessions que s'hauran de fer les següents sessions i el més important ens ha aportat més tranquil·litat per poder tirar endavant amb tot el que tenim sobre la proposta seleccionada.

Avui ha estat la primera sessió en contacte amb els i les joves. Vam estar-los esperant per rebre'ls a tots i totes, i com que plovia, ens vam esperar dins de l'edifici.

Quan vam començar la visita a la universitat els nois del Vic jove semblaven més tímids que les noies, ja que ells ràpidament van conversar amb nosaltres.

Vam acabar el Tour per la universitat i ens vàrem dirigir cap al gimnàs, on ens hem col·locat en cercle. L'elecció de seure en cercle a terra va ser deliberada per crear un ambient de major confiança i intimitat. Aquesta disposició també facilita la comunicació no verbal i el contacte visual, elements clau per superar les barreres idiomàtiques i fomentar una participació més inclusiva. A més, el fet d'estar en cercle ens permetia acostar-nos amb facilitat a cada persona per poder transmetre-li la informació de manera individualitzada i ajudar-la a comprendre correctament l'activitat proposada.

A partir d'aquell moment vam dur a terme les diferents activitats suggerides, una d'elles el pistoler. Les activitats lúdiques, com "el pistoler", van ser fonamentals per reforçar el vincle amb els i les joves, trencant el gel i facilitant la primera presa de contacte prèvia a la memorització dels noms. La interacció participativa va permetre crear un ambient de camaraderia i cohesió. Els i les joves es van expressar agraïts i entusiasmats per iniciar aquest projecte amb nosaltres, mostrant ganes d'aprendre i participar en el màxim. Aquesta resposta va ser important, ja que va representar les primeres impressions i l'impacte que pot tenir una benvinguda càlida i ben organitzada. A més, vam tenir en compte la barrera lingüística a l'hora de pensar les activitats perquè no teníem coneixement del nivell de català i/o castellà dels i les participants, així com el seu nivell de comprensió i participació.

Totes les membres del grup vam sortir molt contentes de la sessió. Tot i no poder realitzar totes aquelles dinàmiques que volíem, pel fet que no vam tenir en compte que els i les joves podien no arribar a l'hora (cosa que tindrem en compte per pròximes sessions), vam tenir la sensació que les interaccions i dinàmiques van fluir bastant i vam poder fer una primera passa endavant per a començar a crear vincle amb els i les joves.

Durant aquesta sessió teníem plantejat dur a terme al final, una dinàmica introductòria envers l'èxit, les persones referents, les trajectòries d'èxit... perquè els i les joves marxessin amb una idea del que faríem a les pròximes sessions, però, com hem comentat anteriorment, el temps no ho va permetre. Ho farem a la següent trobada. A més, vam decidir entre totes en aquell moment prioritzar activitats de coneixença per tal de trencar el gel entre totes i tots i gaudir del primer contacte.

Per començar la sessió hem tingut una reunió amb la Mar, per acabar de definir i polir alguns aspectes del treball.

Un dels temes sobre els quals hem debatut és sobre el de la llengua, ja que les educadores ens han demanat que sobretot els parlem en català tota l'estona, però nosaltres hem notat que n'hi ha alguns i algunes joves que no parlen gens el català, així que hem acabat decidint que creiem que està bé que puguin parlar la seva pròpia llengua, perquè tot sigui molt més fluid i s'entengui bé, tot i que primer farem les explicacions en català.

Intentarem parlar vocalitzant i amb un ritme lent i entenedor. En ser moltes futures educadores socials, ens podem permetre que una de nosaltres (o varies) estiguin traduint o repetint de nou les explicacions de manera més individualitzada aquelles persones que tinguin més dificultats, ja que la barrera lingüística és quelcom que ens pot dificultar en aquest projecte. A la primera sessió ho vam poder comprovar. Tot i haver-hi persones que sí que tenien un bon nivell si més no de comprensió, hi havia d'altres que no. El grup envers aquest aspecte és molt divers.

Després d'aquest petit debat, vam organitzar-nos per a preparar la sessió vinent. On vam decidir que introduiríem i començaríem a fer petits grups per idiomes (perquè les traduccions siguin més fàcils i hi hagi més intimitat) on cadascú, que vulgui, ens doni la seva opinió sobre què és per a elles i ells una trajectòria d'èxit. Per conduir tota aquesta sessió començarem amb una dinàmica utilitzant el fil vermell per a fer-ho més significatiu envers el resultat final que tenim pensat.

En començar la sessió ens hem adonat que alguns i algunes joves arribaven tard, així que hem decidit començar fent jocs, ja que a més a més un dels joves que sí que havia acudit puntualment a la sessió era el primer cop que venia i addicionalment feia quinze dies que estava al servei. Això ens ha servit per trencar el gel i poder-lo fer participar lliurement. L'ambient s'ha animat ràpidament.

Els i les joves que faltaven continuaven sense arribar així que hem decidit començar amb el que teníem previst. La primera dinàmica consisteix en:

• Buscar o pensar una paraula o frase que expliqui què és per ells i elles migrar, si cal, amb la nostra ajuda i la dels dispositius s'ha de traduir al català.

• Pensar o recordar de què els hagués agradat treballar de petits, quins eren els seus somnis.

• Quins són els seus somnis actualment.

Els i les joves, alguns amb la nostra ajuda i altres de manera més autònoma, sobretot per un tema d'idioma, han pogut pensar i escriure aquests elements.

A continuació, la Cindy ha agafat un cabdell de llana vermella i ha explicat els seus elements als altres, a continuació ha llançat aquest cabdell a una altra persona del grup, que ha hagut de fer el mateix, i així successivament, tot creant un telarany de color vermell. A algunes persones els hi ha costat més pensar i expressar allò que els hi preguntàvem. Aquí hem pogut comprovar com a la barrera lingüística se li ha afegit la barrera cultural, ja que, no hem tingut en compte que alguns i/o algunes dels i les joves podrien no estar acostumats i acostumades a reflexionar, pensar o rumiar sobre aspectes més introspectius com ho són aquests. Tot i això, no hem volgut forçar ni extreure gaire més informació de les que ens dèiem, ja que hem de respectar aquesta llibertat d'expressió en tot moment.

Al final de la dinàmica, en veure el resultat visual, un jove ha expressat que el fil semblava la vida, els camins de la vida que ens podem trobar. Això ens ha servit per poder exposar la nostra idea de projecte i introduir la resta d'activitats.

A continuació hem fet grups, i a través de les cartes del joc "Dixit" hem pogut explicar que és per nosaltres una trajectòria d'èxit, cada persona del grup ha donat la seva opinió a través de les cartes.

En el cas del grup de les persones que només parlen anglès ha estat complicat extreure informació, els i les joves es mostraven molt tímids, això ha fet que no s'obrissin del tot. Un dels joves comenta que actualment, se sent molt atrapat i això el fa sentir una mica trist. Tot i això, hem pogut concretar que per aquest grup l'èxit es basa en la felicitat i la pau en un mateix.

Les sensacions d'aquests petits grups ha estat diferent per a totes les estudiants, ja que de nou l'idioma, la cultura i la personalitat de totes i tots els integrants s'interposava amb el que volíem aconseguir.

El que hem pogut observar d'aquesta sessió és que hi ha diferents complexitats que poden sorgir a l'hora de treballar amb joves, especialment quan hi ha diversitats lingüístiques. Un dels primers reptes que vam abordar va ser la de la participació de tots els i les joves. En començar la sessió fent dinàmiques per trencar el gel, va ser una molt bona idea, ja que va permetre la integració d'un nou jove que no havia assistit en cap altra sessió. Quan va arribar el moment de fer la dinàmica de reflexió sobre la migració i sobre els seus somnis, vam trobar obstacles amb les diferències lingüístiques. Així i tot, vam posar de la nostra part, traduint amb el traductor o bé alguna companya que sap la llengua, vam poder ajudar-los a dur a terme la dinàmica. Després que els i les joves van poder reflexionar, va arribar el moment de posar-ho en comú amb la dinàmica del cabdell de llana, aquí és on realment vam poder observar la rellevància d'aquesta barrera lingüística i vam poder ser conscients de les diferències individuals en els processos de reflexió i expressió de cada jove.

En resum, aquesta sessió ens va ensenyar la importància d'adaptar-nos a les necessitats de cada grup. Tot i els reptes que vam poder afrontar, vam aconseguir crear un ambient acollidor on es van poder compartir experiències viscudes, somnis i perspectives personals sobre què és l'èxit.

Avui hem revisat la sessió pel pròxim dimarts dia 30 d'abril.

En primer lloc, ens hem reunit amb l'Arnau, tècnic de la ràdio de la Universitat de Vic, i hem parlat sobre l'organització de la sessió en la qual es durà a terme la sala de ràdio.

Hem enviat un missatge a les educadores perquè avisessin els i les joves de ser puntuals. D'aquesta manera ens assegurem que han rebut el missatge, ja que l'última sessió anaven arribant els i les joves i desquadrava una mica la dinàmica. A més a més, en el mateix missatge hem aprofitat per comentar que aniria bé que les educadores i nosaltres intentéssim convèncer alguns dels i algunes de les joves, per tal que sortissin a les imatges, perquè ens agradaria que participessin tots i totes.

Hem revisat les sessions, i hem modificat alguns aspectes. A la pròxima sessió farem la dinàmica de l'arbre, i com que els i les joves tenen una mancança idiomàtica hem pensat que aniria bé que escriguessin en un full per la gravació de l'àudio en la ràdio i així poden assajar-ho a casa.

Hem parlat sobre l'última sessió amb els i les joves, de com va anar, com es van sentir i tot el que es va observar. Com hem comentat a l'escrit del diari anterior ens van sorgir vàries barreres a l'hora de profunditzar més sobre el tema principal i és que, tot i utilitzar eines com les cartes del "Dixit", el fil vermell... per a fer aquesta introspecció més fàcil, creiem que no va ser suficient. Això, i un missatge que ens va arribar de les educadores del projecte comentant que algun jove s'havia sentit a “teràpia” ens va fer reflexionar sobre com podíem replantejar les pròximes sessions; intentant no profunditzar tan personalment, creant un espai encara més acollidor, fer dinàmiques més distensives al principi o quan ho creiem necessari... Però, també ens va fer pensar en perquè els i les joves que les educadores havien proposat per a participar en aquest projecte (on tenim poc temps de planificació, d'intervenció i de vincle), eren persones, algunes, més hermètiques emocionalment i, per tant, aquest tema no els hi era del seu interès. Vam qüestionar si per part de l'entitat s'havia fet un treball de selecció on els i les participants tinguessin un mínim interès per al projecte. Tot i això, vam deixar aquest pensament de banda, ja que no era una qüestió nostra. Ara ens tocava actuar i dur a terme la proposta independentment del públic, ja que, treballant, estem segures que ens trobarem en entorns no adequats, amb persones que no volen participar o fins i tot, sense persones.

Seguidament, hem fet tutoria amb la professora Mar, i ens ha donat la seva retroacció, també hem revisat el blog per actualitzar-lo i portar-lo al dia.

Finalment, ens hem dividit tasques en funció de les parts que ens falta completar, com a grup ho hem trobat molt més adient, resolutiu i equitatiu, i així també es podrà veure el treball cooperatiu com a grup.

En aquesta sessió han vingut els i les joves, els quals alguns d’ells i algunes d’elles ja havien vingut altres vegades i altres havien vingut la seva primera vegada. Amb tots ells i totes elles hem fet el joc de la cadira cooperativa, i se’ls ha vist molt dinàmics i actius a l’hora de fer l’activitat, després hem fet l’activitat de l’arbre de la vida. 

Com a grup, vàrem distribuir les parts de l’arbre per diferents preguntes, per tal de poder extreure la frase que havien de fer per la sessió següent.

Les parts de l’arbre eren les següents: a les fulles era que volen aconseguir en un futur, en el troc era què els agradava més fer i a les arrels el que volen eliminar de la seva vida.

A l’hora de fer aquesta activitat, tots els i totes les joves ho han fet amb tranquil·litat, alguns d’ells i algunes d’elles els hi ha costat per la dificultat de la llengua, però per l’acompanyament que els hi hem fet nosaltres s’han acabat adaptant a la situació. 

Després ens hem separat per dos grups, en fer-ho, ens hem adonat que diverses persones han conclòs que la paraula “enterrar”, que és la que hem utilitzat per expressar el que s’havia d’escriure a les arrels dels arbres, no els havia agradat. Aquestes mateixes persones han comentat que d’alguna manera els resultava violenta la paraula i això ha complicat l’activitat.  Així i tot, hem continuat amb l’activitat i hem intentat crear la frase, per tal que la següent sessió es pugui anar a gravar i continuar amb el projecte. En un dels grups ha estat complicat fer-ho, ja que eren poques persones i no parles la llengua de manera fluida. 

De totes maneres, hem vist els i les joves actius i amb ganes de poder fer les coses que es presentaven a les següents sessions. 

La barrera sociolingüística està complicant una mica la tasca, també ens està costant que els i les joves assisteixin a totes les sessions, no sabem si és perquè tenen altres coses a fer o perquè no els ha motivat el projecte tot allò que ens hagués agradat.

De totes maneres, estem molt satisfetes del vincle que estem fent amb alguns dels i algunes de les joves que estan assistint de manera constant. Creiem que estan molt motivades i que els agrada venir i fer les activitats a la universitat amb nosaltres. 

En aquesta sessió també ens hem pogut adonar de les diferents realitats que vivim, aquestes noies tenen uns desigs que, alguns, no tenen res a veure amb els nostres. Un exemple podria ser el d’una jove que desitja reunir-se amb la seva mare, ja que no resideixen en el mateix país. Això ens ha fet pensar en les diferents realitats amb les quals estem treballant. 

La sessió d'avui ha estat un aprenentatge. Només arribar a l'aula la nostra professora, la Mar Beneyto, ens ha fet arribar un missatge de veu de part de les educadores del projecte, que dimarts passat havien estat presents a la sessió amb els i les joves.

L'àudio ens feia una crítica constructiva sobre la locució d'alguna de les companyes, en alguns moments per inèrcia parlàvem amb un ritme més ràpid i poc entenedor per als i les joves i això és quelcom que hem de tenir sempre present a l'hora d'interactuar amb el grup.

També se'ns ha comentat reformular el projecte i que estigui enfocat en l'èxit d'algú extern en comptes de l'èxit personal. Respecte a aquest punt, entenem totalment que els i les joves per tema cultural o bé per tema de personalitat no tinguin normalitzat, no estiguin preparades ni preparats o no vulguin compartir alguns aspectes de la seva vida més introspectius. Tot i això, la nostra proposta des d'un principi va ser enfocada de manera més personal per tal de fer veure als i les joves que l'èxit podia ser entès i vist de moltes maneres i que podien tenir-lo davant seu. Les educadores en tot moment ens van donar el vistiplau, però ara, veien que era millor tractar el tema de les trajectòries d'èxit d'una manera més llunyana. Bé és cert que podem pensar i dur a terme un projecte i després trobar-nos amb una realitat totalment diferent (com ens ha passat i ens continuarà passant en un futur) però, sabent que els havia agradat la idea principal havíem entès que elles havien fet aquest treball d'anàlisi previ per saber si els i les joves realment estaven disposats a dur a terme un projecte d'aquest tipus per, en cas de no ser així, replantejar el projecte des del principi i no a dues sessions d'acabar.

Per acabar, al principi hem dit que aquesta crítica ha estat constructiva, tot i això, hi ha hagut un parell de comentaris que ens han semblat una mica fora de lloc. I volem deixar constància d'això. Som conscients que no ho estem fent tot perfecte tot i esforçar-nos, però el fet de ser estudiants no vol dir que se'ns pugui dir qualsevol cosa. I, tanmateix, nosaltres hem de cuidar el nostre vocabulari i tenir consciència que estem realitzant un projecte real per a una entitat real, en aquest cas les educadores del projecte també haurien de fer-ho. És per això que utilitzar paraules com “puta merda” o “agressivitat” per a referir-se al nostre projecte o a la nostra manera d'actuar no ens ha semblat correcte.

Dit això, què hem fet al respecte? Després de donar-hi voltes, parlar-ho entre totes les membres del grup i la tutora hem decidit fer el següent. Proposarem als i les joves triar una o varies de les següents opcions:

• Gravar a la ràdio una frase o petit text en català sobre què és l'èxit per a elles i ells. (Idea que teníem principalment, ja que totes les sessions anaven enfocades a treballar i poder construir conjuntament aquesta frase).

• Cercar i escollir una imatge de qualsevol mena que representi l'èxit o una trajectòria d'èxit.

• Cercar i escollir una cançó que de nou, representi l'èxit o una trajectòria d'èxit.

Hem continuat amb la línia més personal intentant donar més llibertat envers les maneres d'expressar-nos perquè hem entès que la barrera del llenguatge és un punt limitant en aquest projecte. Donant més opcions fem que qui ho vulgui per idioma o bé per confiança pugui escollir una altra opció. I tothom pugui sentir-se còmode a l'hora d'aportar quelcom a l'exposició final.

Respecte al resultat final, vam decidir que representaríem un camí (trajectòria) que portava a diferents imatges i QR (amb els àudios de les frases i les cançons). La manera final de representar-ho, però (amb un fil vermell, amb un camí, amb petjades…) encara està per decidir. Vam acordar observar com anava la pròxima sessió amb les i els joves per tal de després determinar la part més estètica del projecte.

El dia d’avui ha estat realment intens, han sorgit moltes emocions i hem hagut de tots aquests fets de manera ràpida. 

Creiem que ho hem resolt de la millor manera possible tot i sentir-nos frustrades. 

Realment no hem estat conscients d’algunes de les actituds que han comentat les educadores que han vist, de totes maneres, intentarem posar el focus en no fer-les. 

En aquesta sessió, en un principi, només han acudit 3 de les joves. En veure que només venien elles, vam passar a l'acció i vam anar a la ràdio.

En arribar, ens hem assegut ocupant l'espai de la ràdio per a poder parlar respecte al que han pensat dir per al projecte.

Mentre fèiem això han arribat dues joves més, una no formava part del projecte, però ha pogut participar de totes maneres. Ella mostrava moltes ganes i energia per a poder-ho fer també.

Una de les joves havia pensat a cantar o posar una cançó, però finalment no va voler fer la que havia presentat, ja que era en un idioma que no parla. Finalment, va decidir parlar sobre “començar” de Lax'n busto, pel fet que ens va explicar que va ser la primera cançó que es va aprendre en català.

A continuació, ens vam separar en grups més petits, i mentre unes organitzaven el que passaria a la sessió amb el tècnic de la ràdio, les altres practicaven amb les joves el que dirien i com ho volien dir.

Les joves semblaven molt emocionades per fer tot això.

La professora Mar Beneyto ha tingut una idea que ens pot ser de gran ajuda per al desenvolupament del nostre projecte. Aquesta idea ha consistit a mantenir una conversa gravada on les joves que estaven a la sala ens han fet diferents preguntes respecte a l'èxit i les trajectòries d'èxit.

D'aquesta sessió en volem remarcar sobretot, la conversa que va sorgir gràcies a la idea de la Mar Beneyto, no tant per material que en podem extreure, que també. Però en volem remarcar tot el que va sorgir i les sinergies que es van crear entre elles i nosaltres. Elles van poder desenvolupar moltes preguntes al voltant de si ens consideràvem exitoses per ser on érem i sobre com gestionar la frustració. Fet que va desencadenar respostes i aportacions molt boniques també.

Creiem que aquest fet va ajudar a crear un vincle entre nosaltres i elles. Tot i que ens hagués agradat que més joves haguessin pogut assistir a la sessió, també pensem que el fet que fóssim tan poques va ajudar al fet que tot fos més íntim. Així que tot i que en un principi havíem pensat una cosa i un resultat, valorem molt positivament tot el que va passar al llarg de la sessió.

En aquesta sessió, hem començat amb una explicació de la prova que portarem a terme en la pròxima sessió i ràpidament ens hem reunit amb els nostres grups de treball per continuar amb el treball.

Hem fet els diaris de camp per tal de poder reflexionar molt més de les coses que ens han pogut succeir i també que ens hem adonat que són una millora per a nosaltres, també hem posat al dia la pàgina web (blog) posant les fotografies i també altres parts del treball una d'elles la planificació, per tal de poder veure el blog amb molt més de contingut i amb ganes de continuar amb tot el que estem creant juntament amb els i les joves del Vicjove. Tot seguit, hem desenvolupat el treball escrit en el sentit que hem creat els codis QR per tal de poder-los posar a la següent sessió a l'exposició i hem preparat la següent sessió amb profunditat, ja que ens traslladem al Vicjove per poder-la muntar i deixar-la allà pel dia de l'exposició. Fent-ho d'aquesta manera ens ha ajudat a fomentar el treball en xarxa i el més important a poder adquirir més coneixements de tot el projecte que hem pogut crear com a grup amb el suport dels i les joves del Vicjove. Cadascuna de nosaltres feia una cosa diferent després de poder-ho comentar com a grup i que tothom se sentís còmode a l'hora de fer-ho, el més important en tot moment donant suport com a grup en general. Ens ha ajudat com a grup aquest suport que estem tenint de tots els i totes les joves, ja que sincerament sense ells i elles no seria possible poder dur a terme aquest projecte i el que posem més rellevància són les ganes de tots els i totes les joves per poder participar dins del projecte "trajectòries d'èxit".

Aquesta sessió tot el grup, ens hem traslladat al Vicjove on allà s'iniciava i es podria visualitzar molt millor tota la feina que hem anat fent les sessions anteriors i també l'exposició que durem a terme el següent dia juntament amb els nosaltres companys i companyes de classe i els altres recursos que també han participat en els diferents projectes. En arribar al Vicjove els i les joves juntament amb les educadores ens estaven esperant amb tot el material i amb moltes ganes de poder muntar l'exposició i veure el resultat del qual s'havia fet la sessió del dia set de maig, en aquest cas havia estat a la sala de la ràdio. Vàrem escollir el lloc on poder-ho exposar, ja que es quedarà fix a l'espai del Vicjove hi haurà d'estar visible en tot moment, d'aquesta manera amb els i les joves hem pensat que el més adient ha sigut penjar-ho a la finestra que dona en el carrer, per tal que les persones que passin per allà puguin veure el que s'ha pogut fer i han pogut fer els i les joves juntament amb les estudiants d'Educació Social de la Universitat de Vic. Després de poder agafar aquestes mides, els hi hem explicat com a grup que havíem de fer i com es distribuiria l'exposició per tal que sigui més visible i cridi l'atenció a les persones. Pensem que poder fer aquest pas de contacte cap als i les joves a l'hora d'explicar algun concepte és molt rellevant, ja que ens fa sentir que hem agafat molt de vincle amb ells i elles i que aquest projecte en tot moment s'ha pogut tirar endavant juntament amb tots ells i totes elles.

Hem agafat les pintures, el fil vermell, la cola blanca, la cola en barra i el paper blanc que ens ha servit com a base i ens hem posat a fer l'exposició. Fent-la hem pogut fomentar el treball en xarxa, ja que algunes joves tallaven les fotografies, les altres enganxaven el fil vermell sobre el paper (per poder representar el camí de la vida), i altres han volgut escollir els colors per poder fer “petjades” amb els seus dits de les mans. Pensem que a l'hora de muntar l'exposició hem pogut fomentar la comunicació, l'observació i la creativitat de cadascuna de nosaltres i dels i les joves, fer aquesta exposició tractant el concepte de treball en xarxa, ens ha fet veure que realment és el concepte estrella que ha de tractar l'Educació Social amb els diferents àmbits que es pugui treballar. Tot seguit, cadascun dels i les joves ha escrit una paraula significativa de què els hi ha pogut aportar fer aquest projecte i com el descriurien, pensem que fer-ho d'aquesta manera es podrà veure reflexionada tota la feina que hem pogut fer i el més important que s'emporten d'aquesta experiència tots els i totes les joves que han pogut participar.

Després de poder muntar tota l'exposició amb ajuda i fomentar el nostre treball en xarxa que tenim com a grup, cadascuna de nosaltres han portat alguna cosa per menjar, per tal de poder fer un berenar de comiat amb tots els i totes les joves, juntament amb les educadores de carrer. Fer aquest berenar ens ha ajudat a poder fomentar encara més el vincle que teníem amb els i les joves, i també a poder gaudir d'una estona per conversar i estar per a tots ells i totes elles. Pensem que haver tingut l'oportunitat de poder fer l'exposició i aquest berenar amb els i les joves ha sigut un punt molt positiu, ja que ens emportem un gran record de tots ells i totes elles i el que fomentem més és el projecte que ens ha sortit en finalitzar les sessions que els han fet possible.

El diari de camp ha estat una eina molt profitosa per poder registrar i reflexionar sobre el procés del treball amb els i les joves del "9 a Vic". Vam trobar molt convenient començar les sessions establint connexions amb els i les joves, això ens va permetre que ens coneguéssim millor entre tots i poder saber les seves expectatives sobre aquest projecte.

Les entrevistes i debats que vam preparar i realitzar ens van ajudar a identificar i afrontar els reptes del projecte. El procés de reflexió crítica i discussió, vam ser molt important per definir clarament els objectius i establir estratègies efectives per assolir-los. La combinació d'activitats de coneixement personal amb sessions teòriques sobre les històries d'èxit, activitats lúdiques visuals com ser el joc de taula "Dixit" que ens va permetre poder donar joc a través d'una imatge la qual ells triaven i poguessin relacionar el que era una història d'èxit des d'aquell recorregut propi. Això es va dur a terme en petits grups va ser una metodologia encertada. Aquest enfocament equilibrat va permetre als i les joves participar activament i comprendre millor els continguts teòrics, facilitant una connexió més profunda amb el material i amb nosaltres com a facilitadors.

Durant les sessions, vam notar que existia una significativa barrera sociolingüística. Malgrat aquest desafiament, vam treballar diligentment per trobar solucions que permetessin una interacció fluida i inclusiva. L'ús d'estratègies individualitzades i la creació d'ambients de confiança, l'acostament als i les joves en moments que observem que no entenien correctament l'explicació, incorporant les eines socio-digitals per a poder ensenyar imatges o traduir alguna paraula en concret, adaptant-nos en tot moment. També els cercles de discussió, van ser fonamentals per superar aquestes barreres. Aquests esforços van demostrar ser efectius, ja que els i les joves es van mostrar agraïts i entusiasmats per participar en el projecte, indicant que les nostres tàctiques inclusives estaven funcionant. Durant les sessions amb els i les joves hem fet combinació de part més de coneixença i l'altra part més teòrica per poder dur a terme l'exposició sobre les històries d'èxit.

El 2 de maig ens vam trobar amb un inconvenient significatiu en la planificació de l'enfocament del projecte. Aquesta situació inesperada ens va inundar d'incertesa i ens va posar a prova com a grup. Ens vam adonar que, malgrat els nostres esforços de planificació minuciosa, hi ha circumstàncies imprevistes que poden alterar el curs de les nostres accions.

Davant d'aquest repte, ens vam veure obligats a modificar la sessió següent per adaptar-nos a les noves circumstàncies. Vam haver de replantejar-nos els objectius de la sessió i reorganitzar les activitats previstes per assegurar-nos que continuàvem avançant en el projecte de manera efectiva. Aquesta capacitat d'adaptació va ser clau per superar l'obstacle i mantenir la coherència del nostre treball. Aquest procés d'ajustament no va ser senzill, però ens va proporcionar un aprenentatge valuós com a grup. Vam comprendre que la flexibilitat és una habilitat fonamental en qualsevol projecte, ja que no sempre tot anirà com es desitja i planifica. La capacitat de respondre a les dificultats de manera proactiva i constructiva és important per a l'èxit a llarg termini. Durant aquest procés, vam reflexionar sobre la importància de mantenir una comunicació oberta i sincera entre tots els membres de l'equip. Compartir les nostres preocupacions i idees ens va permetre trobar solucions creatives i eficaces per abordar el problema. Així mateix, ens va ajudar a reforçar la confiança i la cohesió del grup, tots aquests elements són pilars per a un treball col·laboratiu. Aquest aprenentatge ens ha preparat millor per afrontar futurs desafiaments i ens ha recordat la importància de la resiliència i l'adaptabilitat, flexibilitat en qualsevol projecte.

El diari de camp no només ha estat una eina útil per documentar el nostre progrés, sinó també un recurs essencial per reflexionar sobre les nostres experiències i aprenentatges. Ens ha ajudat a captar coneixements enriquidors i a desenvolupar estratègies efectives per afrontar els desafiaments del projecte. Aquest procés reflexiu i crític ens ha permès millorar contínuament i assegurar-nos que estem proporcionant el millor suport possible als i les joves amb els quals treballem. Ens ha ajudat a captar els coneixements enriquidors a l'hora de treballar amb els i les joves i poder desenvolupar estratègies per afrontar el repte que es va plantejar des d'un inici.