Monstre no sembla i sempre monja es mostra,
té molts de noms i també més d’un rostre.
Maria, Isabel, Felipa o Ausència,
són totes devotes de la indecència.
Amb el permís de Déu posa cadenes
i compta les tortures a dotzenes.
Pel costat dret diu que s’estima els nens,
i els pares -diu- se’n van d’allà serens.
No la vulguis sentir des de l’esquerra,
costat al qual ha declarat la guerra.
Tant si ets republicà com anarquista
tingues per cert que els fills perdràs de vista.
Si malauradament t’ha fet captiva,
demana a Déu que no et trobi atractiva,
perquè et doblegarà amb el braç ferreny
i no li sabrà greu si perds el seny.
Encobridora de violacions,
a les parets enterra els teus nadons.
Una legió de negres vestimentes
són l’embolcall d’idees truculentes.
Si de l’Estat un jutge et fa enemiga
perquè és comprat, amb elles et castiga.
El teu infern, de mil dones botxins,
dimonis de nit que van misa als matins.