Les Corts

Un barri contradictori

L'actual barri de les Corts destaca per ser una dels més contradictoris de la Ciutat Comtal. El barri limita pel sud amb el reaccionari barri de Sants, origen de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la Confederació Nacional del Treball (CNT). Per nord, en canvi, limita amb el conservador barri de Pedralbes, el barri amb major renta per càpita de tota la ciutat de Barcelona (El Periòdico, 2015). Aquesta coincidència, lluny de ser anecdòtica, ha modelat la forma de ser del barri fins a convertir-la en una membrana que permet la coexistència d’aquestes dues visions contraposades de la ciutat.

D’aquesta manera, a Les Corts trobem un teixit associatiu que omple els casals de persones joves i combatents amb ganes d’omplir els carrer de cultura viva. Com a contrapunt, a la Seu del Districte són comunes les queixes d’alguns veïns quan es realitza alguna activitat, especialment si és de percussió. Un barri entre el seny i la rauxa que, des de fa anys, té la promesa de trobar l’equilibri amb la construcció d’un nou casal de joves que mai arriba.

Del passat agrari ja només en queden tres masies que són conservades majoritàriament dins de propietats privades, com és el cas de la cèlebre Masia del Barça. El barri només va esdevenir independent de Sarrià durant un curt període de temps al segle XIX i va haver d’annexionar-se a Barcelona per un reial decret. Poc després, va patir la seva primera transformació amb la revolució industrial. Durant aquella època i fins ben entrada la Segona República, Les Corts va esdevenir també una frontera entre dos mons aparentment irreconciliables: el frenètic món industrial i la tranquil·la vida rural.

Amb una de les casernes militars principals de la ciutat situada a Les Corts, en iniciar-se la Guerra Civil els seus carrers varen ser testimonis de la resistència contra els golpistes. Tot i això, amb la caiguda de Barcelona davant les tropes nacionals el barri va patir la seva més profunda i definitiva transformació. Als anys seixanta, un nou pla urbanístic va extingir el poc que quedava de rural al barri i va substituir la indústria per edificis residencials, deixant-lo amb la configuració actual.