Entendre la persona de Leopoldo Planell i Porqueras (1885 - 1953) és entendre l'evolució del propi barri de les Corts. Nascut en una família treballadora del barri, des de molt jove va estar relacionat amb diverses societats culturals com la Societat de Nous Artistes. Tot i això, el seu paper en la història va venir determinat per la seva entrada a la industria del vidre l'any 1899, com a treballador de l'empresa vidriera de la familia Juncosda i Tarrida, situada al barri Sants.
La industrialització que va patir Barcelona a finals del segle XIX va portar a l'aparició dels barris obrers i, en conseqüència, la fundació tant de sindicats com de patronals, dos col·lectius destinats a estar en perpetu conflicte. Així, mentre que el 1888 naixia a Sants la Unión General de Trabajores (UGT), els diversos rams industrials de la Ciutat Comtal començaren a agrupar-se per fer front a les exigències proletàries i a l'expansió del socialisme. Així, el 1908 la indústria vidriera funda la Unión Vidriera de España.
El 1913 Leopoldo Planell funda la seva pròpia empresa vidriera; «Planell & Borràs». Malgrat comptar inicialment amb 170 treballadors, l'inici de la Gran Guerra el 1914 va suposar un fort impuls per la industria catalana i basca. Com a resultat d'aquest creixement, el 1917 Leopoldo deixa Planell & Borràs i funda «Planell & Riba», convertint-se en un membre d'importància durant la fundació de la «Unión de Fabricantes de Vidrio».
En finalitzar la Gran Guerra l'any 1918 el desgast de la restauració borbònica era més que evident. Si bé durant el període de guerra Espanya s'havia mantingut neutral i això va fomentar les exportacions, la sobreexplotació industrial va provocar un increment en la inflació i l'empobriment de la classe obrera, fet al que s'hi va afegir l'escassetat de productes de primera necessitat com el pa, els ous o la llet. El malestar provocat per aquesta situació va desencadenar la vaga general del 1917 i la cèlebre vaga de la Canadiense del 1919.
És justament durant aquests anys de crispació quan Leopoldo Planell viatja a Estats Units per conèixer les noves tècniques industrials i empresarials. Poc després del seu retorn es publica el primer catàleg publicitari de la companyia i es modernitzen els processos de fabricació. Tot i això, aquestes millores no semblen repercutir en una millora de les condicions dels treballadors i l'any 1923 Leopoldo es víctima d'un atemptat fallit contra la seva persona. Malgrat l'ensurt, tot sembla indicar que Leopoldo va decidir ignorar les peticions dels treballadors i el 1925 la companyia va protagonitzar el seu incident més sonat: «la vaga de nens de 1925».
Francesc Pedra tenia llavors 11 anys i treballava d'aprenent a «Planell & Riba». Ja tip dels torns de vint-i-quatre hores i de l’explotació de nens des dels nou anys, Pedra va organitzar una vaga d’aprenents que va paralitzar tota la indústria vidriera de la ciutat. Malgrat el suport del sindicat, la situació pels nens va ser molt dura donat que fins i tot es van haver d’enfrontar als seus propis pares. Tot i això, arrel de la vaga es va aconseguir pujar l’edat de contractació fins als 11 anys i regular la duració dels torns.
Aquest conflicte no fou ni molt menys l’únic que hi hagué a les Cristalleries Planell. A tall d’exemple, entre el juny de 1917 i el juny de 1921 s’hi van produir 3 vagues i 2 aturades, 586 dies d’un total de 874 jornades laborals (Cortijo, D. 2018). Durant la Guerra Civil, l’empresa fou col·lectivitzada, però en acabar el conflicte el règim de Franco li va retornar la direcció a Planell y el va nomenar cap del Sindicato Provincial del Vídrio. Des d’aquell moment no es va organitzar cap més vaga en la indústria catalana del vidre, malgrat les exigències dels treballadors.