La figura del burgés Leopoldo és la del perfecte galant que viu a costa de l’esforç dels altres. Una criatura hipòcrita de cara alegre que va vestit amb un frac, barret de copa i monocle, símbols de poder, i està condemnat a esgrimir per sempre una falç, un dels símbols més reconeixibles de la lluita del poble català contra la opressió. Amb aquesta contradicció aparent entre les dues simbologies es pretén evocar una reflexió sobre les relacions de poder que han marcat la història de la nació catalana; i com aquestes només han trascendit a través de la reconstrucció nacional liderada per la burgesia.
El missatge que hi ha al darrera de la figura del burgés queda reforçat per la pròpia biografia d’en Leopoldo Planells, un burgés que s’ha fet a a sí mateix per mèrits propis però que, alhora, va ser el terror de molts dels seus treballadors. Més enllà de la seva inqüestionable visió pels negocis, Leopoldo va ser un mestre elegint a qui fer la rosca i, durant la Dictadura, es va postular com un referent dins del règim.
A banda del significat patriòtic de la falç, és també important el fet de que es tracta d’una eina de camp. A diferència de la majoria de colles de diables de Barcelona, Bocs de Can Rosés crema amb forques —per comptes de amb masses— com a recordatori al passat agrícola de Les Corts. Fent servir una falç es manté aquest homenatge, però es fa un pas endavant cap a l’evolució del barri al ser portat per un personatge que va iniciar la transformació del barri durant la Segona República fins a la Postguerra.
El patró de la vestimenta està extret d’un frac real però s’ha adaptat a les mesures de seguretat necessàries per poder-se fer servir en un correfoc, com l’afegit d’una tanca amb velcro o la cobertura del coll. El disseny està rematat amb botons impresos en 3D amb els símbols de la colla. Cal tenir en compte que el frac és l’uniforme civil destinat als actes de major solemnitat —com les trobades de diplomàtics i caps d’estat, per sobre de l’esmòquing i el jaqué— i, juntament amb el barret de copa i el monocle, són símbols de distinció lligats a la tradició de l’alta burgesia.
Per la màscara, la proporció dels ulls correspon a la d’una cara humana per facilitar la visió, però el nas és anormalment allargat i la boca s’ha model·lat a l’altura de la barbeta. Amb aquestes deformacions es vol simular la cara d’un boc antropomorf, com el que apareix al logotipus de la colla de diables i amb el que es senten identificats.