Puntuació
Els signes de puntuació són un component de la llengua escrita que té per objectiu prioritari establir lligams de significació que d’altra manera podrien no ser captats o que serien, per al lector, molt més difícils de copsar. Els signes de puntuació, doncs, estan al servei de la comprensió dels textos.
Coma. S’utilitza la coma, entre altres usos, per delimitar incisos que estan vinculats directament al contingut del text. Però, per als casos en què aquests incisos no estan tan vinculats al text s’aconsella fer servir guions llargs o parèntesis.
Punt i coma. Entre dues oracions estretament relacionades, s’usa el punt i coma quan la segona duu un connector o una locució entre comes o va seguit d’una coma.
Dos punts. Marquen una pausa més gran que la coma i més petita que el punt. Els dos punts solen subordinar el segment que es troba a la dreta al segment de l’esquerra. Serveixen per introduir una explicació, conseqüència, generalització, enumeració o una citació.
Punt. Marca una pausa gran. S’utilitzen per finalitzar una oració amb sentit complet, en les enumeracions, etc.
Parèntesis. Signes dobles (un d’obertura i un altre de tancament) que inclouen un incís, una informació complementària, una sigla, una remissió, etc.
Guió llarg. Ratlla horitzontal volada. Els usos més freqüents d’aquest signe són per incorporar incisos i llistes d’enumeracions, entre d’altres. Aquests incisos es diferencien dels que apareixen entre parèntesis ja que tenen una major vinculació amb el text. Per incorporar el guió llarg, es reprodueix en Word prement les tecles Control + Alt + signe menys del teclat numèric.
Cometes baixes. Signes gràfics representats per parèntesis angulars dobles d’obertura i tancament. S’utilitzen a les citacions textuals, els títols de col·loquis, congressos, seminaris, conferències, etc.; en les referències bibliogràfiques, per marcar el títol de part d’una obra, i en usos irònics, dobles sentits.
Cometes simples. Signes gràfics representats per un apòstrof invertit per obrir i un apòstrof per tancar. Els usos més habituals d’aquest signe és emmarcar traduccions, indicar els títols d’obres inserits en un títol i marcar paraules :que haurien d’anar en cursiva en un títol que ja va en cursiva.
Punts suspensius. Tres punts seguits que s’escriuen units sense cap espai en blanc al mot precedent. Es poden fer servir per indicar l’omissió d’elements en enumeracions (en textos formals es prefereix l’ús d’etc.) o omissió de text (entre claudàtors). En el cas de les enumeracions, però, cal recordar que en els documents de caràcter administratiu, tècnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.
Interrogació i exclamació. En català només és necessari escriure el signe d’interrogació o exclamació de tancament, menys quan l’oració ocupa més d’una línia, que es pot posar a l’inici de frase.