Instruments quantitatius de recol·lecció de dades

TÈCNICA D'INVESTIGACIÓ: L'ENQUESTA

Segons el tipus d’informació que es vol aconseguir existeixen molts tipus de preguntes, entre elles: 

• Preguntes directes: La resposta a la pregunta és justament la informació que és vol obtenir. És la més usual. 

• Preguntes filtre: Serveixen per determinar si la persona forma part de la població estudiada. També per dirigir cap a apartats específics del qüestionari. Segons la resposta a un filtre es salta a una o altra pregunta. 

• Preguntes bateria: Es tracta de preguntes que estan relacionades i es poden preguntar totes a l’hora, per tal d’estalviar temps (per exemple: A continuació li citaré un seguit de destinacions, hem podria dir si les ha visitat en alguna ocasió?) 

• Preguntes control: Serveixen per verificar la consistència de respostes que s’han donat anteriorment. De vegades es repeteix la mateixa pregunta més endavant per verificar la consistència en les respostes. 

• Preguntes indirectes: Són un conjunt de preguntes que es fan per tenir una única informació, ja que preguntar-les de forma directa podria donar problemes (per què podrien mentir-nos, per què l’enquestat no sap la resposta, ....) 

• Preguntes atenuants. Pretenen relaxar al subjecte, no s’inclouen en l’estudi.

Per a la preparació i elaboració d’un qüestionari hem de tenir en compte les següents fases: 

• Determinar el tipus de qüestionari 

• Determinar el contingut de les preguntes 

• Determinar l’ordre de les preguntes 

• Determinar la forma de resposta a cada pregunta 

• Determinar la redacció de cada pregunta 

• Determinar les característiques físiques del qüestionari i el material suplementari 

• Prova pilot del qüestionari (abans de començar la fase d’aplicació de l’enquesta, cal fer una prova pilot amb una petita mostra. Així detectarem possibles mancances, errors, preguntes que no s’entenen, reduir la duració, etc. Un cop esmenats aquests errors tindrem el qüestionari definitiu). 

INSTRUMENT: LA FITXA O PAUTA D’OBSERVACIÓ serà l’instrument 

Quan la tècnica d’investigació definida és l’observació quantitativa (objectiva) cal dissenyar uns instruments que ens permetin recollir tota aquella informació que observem. 

Normalment, en l’observació quantitativa s’utilitza un a fitxa o pauta d’observació com a instrument. 

• Autor: se cita els cognoms i el nom de l'autor.

• Títol de l'obra: es transcriu el títol i subtítol de l'obra.

• El lloc de publicació, el nom de l'editorial i l'any de publicació, així com si forma part d'una col·lecció. O, si la font no és un document escrit, el centre de producció i, també l'any en què es va publicar.

• Se cita el número de la pàgina on apareix el fragment seleccionat.

• Es transcriu el fragment seleccionat i

• L'aportació concreta que s'obté per al Treball de Recerca, que es pot redactar amb vocabulari propi que serveix per a la redacció escrit del TFG.

De cada font cercada/trobada que permeti avançar la investigació es fa fitxa o s’incorpora en una fitxa general de la qual s'extrauran dades per a respondre als objectius i verificar o falsar la hipòtesi. Els fragments seleccionats i la conseqüent aportació que se n'extreu serveixen d'argumentació per anar encadenant els objectius i, per tant, els diferents capítols i paràgrafs en què s'estructura la memòria escrita del Treball de Recerca.

La recol·lecció de tota la informació de manera clara permet el seu processament.