Principals tècniques d'investigació qualitativa

Les reunions de grup són una tècnica qualitativa no estructurada i directa d’obtenció d’informació, mitjançant la qual es pretén fomentar la interacció i el flux de comunicació entre els components d’un grup de persones reunits per discutir sobre un tema determinat.

Existeixen diferents tècniques de reunions de grup, entre elles tenim:

• Delphi

• Brainstorming

• Focus group

Les entrevistes en profunditat són una tècnica qualitativa no estructurada i directa d’obtenció d’informació en la qual s’entrevista a una única persona, per tal que pugui expressar amb total llibertat els seus pensaments, creences, actituds, sentiments, etc.

Parlem d’observació qualitativa quan l'investigador s'integra en l'espai de la comunitat observada, participant en major o menor grau en activitats, i observa a fons la situació concreta que vol estudiar. Per tant, l’observació qualitativa és una tècnica no estructurada i directa d’obtenció d’informació en la que es pretén estudiar els hàbits de comportament dels individus.

A diferència de la resta de tècniques en les que la informació s’extreu de converses amb les persones que es vol estudiar, l’observació del participant és més “neutra” ja que no interactua directament intercanviant informació amb les persones estudiades.

Dit d’una altra manera, es limita a observar de manera externa allò que passa en el grup de persones o en el cas estudiat.

L’observació qualitativa, a diferència de l’observació quantitativa, necessita fer una interpretació subjectiva de la informació recollida mitjançant l’observació (per exemple: hàbits, comportaments, conductes, etc).

Les principals característiques d’aquesta tècnica són:

• Immersió de l’investigador en l’àmbit de convivència quotidià dels individus a observar.

• Participació (en major o menor grau) de l’investigador a la vida quotidiana dels individus.

• Utilització simultània de múltiples tècniques d’obtenció d’informació i anàlisi (pauta d’observació, càmera de filmar o fotogràfica, etc.).

• Cal fer un registre sistemàtic del que es veu, se sent i es pensa durant l'observació participant (notes de treball de camp).

L’observació de l’investigador pot ser participant o “no” participant segons el grau d’implicació i interacció amb les persones implicades en l’estudi. Així doncs, l’investigador pot “fer-se notar” dins del grup, de manera que el subjecte o subjectes estudiats saben que hi ha algú que els està observant (l’investigador). Però en algunes ocasions, l’observació es fa sense que els subjectes participants sàpiguen que estan essent estudiats.