Citacions i notes

Autoritat de les fonts

Les fonts són publicacions en format escrit, àdio o audiovisual contrastades, és a dir, que han estat reconegudes acadèmicament. Per tant les fonts d'autoritat han de ser documents que tenen el segell d'autoritat que dona una publicació en una editorial o bé, si són online, que han estat validades per organismes acadèmics que contrasten la informació i li atorguen autoritat.

Les fonts documentals poden ser:

Llibres
Articles
Revistes
Fotografies
Audios
Pel·lícules
Documentals
Gravacions pròpies o alienes
Obres d’art: pintures, escultures, edificis…
Internet (cercar a internet informació amb autoritat, verificada per ser considerada d’autoritat)
Tota publicació o obra consultada és una font documental

Totes les consultes realitzades s'han de citar sigui textualment, si es copia un fragment, sigui referencialment, si s'hi ha extret una idea o concepte que es redacta amb un vocabulari propi.
Totes les inclusions en el treball de recerca s'han de referenciar: fotografies, il·lustracions, tables... amb un peu de la foto o de la tabla, indicant la font o bé, indicant que són d'elaboració pròpia.

Citacions dins del text

Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc. La informació que apareix a la referència de la citació inclou, per aquest ordre, el cognom de l’autor, l’any i la pàgina, tot separat per comes, seguint el CUB. Cal tenir en compte, però, el sistema que utilitza el vostre centre.

Citacions en nota

Una citació és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació, un fragment parafrasejat, una idea, etc. Les notes fan referència a obres, autors o opinions; reforcen l’argumentació o atorguen un caràcter erudit al treball. Es col·loquen a peu de pàgina o bé al final del treball, abans de la bibliografia. Aquestes s’escriuen sempre amb lletra menuda. Les notes poden ser de comprovació, d’ampliació, de classificació, de suggeriment.

Les notes es poden inserir a peu de pàgina o al final del treball.
Els fragments que se citen s’han d’escriure entre cometes; si les citacions són molt llargues se separen del cos del treball per uns espais en blanc i s’escriuen en lletra més petita.
S’ha d’especificar l’autor i la font de la citació: a continuació de la citació; en una nota a peu de pàgina o, en una nota al final del treball.
Aquestes notes s’han d’indicar amb asterisc o amb un número i hi ha de constar el nom de l’autor en minúscula i el cognom en majúscula, el títol del llibre en cursiva, l’editorial, l’any de publicació i la pàgina.

Remissions

Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc. Les il·lustracions, que poden ser representacions gràfiques de dades com figures, esquemes, dibuixos i fotografies, complementen o exemplifiquen de manera visual la informació del text. S’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen. Es recomana numerar cada tipus d’element per facilitar-ne la localització.

Referències bibliogràfiques

Les cites. En un treball sovint se citen textos d’autors diversos per reforçar afirmacions o enfortir algun comentari que s’hi exposi. Han de tenir una extensió raonable i anotar l’autor i la font de la cita, a peu de pàgina o incorporant-ho al text (FAST, 1976: pàg. 27).

Citar un llibre. Qualsevol cita que fa referència a un llibre ha d’especificar les dades següents:

Cognom de la persona autora en majúscules, seguit del nom en minúscules, separats per una coma.
Títol del llibre, i subtítol, si n’hi ha, subratllat o en cursiva, en minúscules i sense cometes.
Ciutat on s’ha publicat.
Nom de l’editorial.
Any d’edició.

Exemple: FAST, Howard. Des del futur. Barcelona: Ed. Laia. 1976.

Si es vol ser precís, es pot afegir nom de col·lecció, nom del traductor i número de la pàgina a la qual es fa referència: FAST, Howard. Des del futur. Barcelona: Ed. Laia, 1976. Col. Les eines. Traducció de Josep Verdura, pàg. 152.
Si se cita diverses vegades el mateix llibre, s’utilitza l’abreviatura op. cit. (obra citada): FAST, Howard. Op. cit. Pàg. 58.
Si el cognom va precedit d’una preposició, cal col·locar-la després del nom:

Exemple: RIQUER, Martí de. Història de la literatura catalana, Barcelona: Ed. 62.

Si els autors són dos o tres, els separem per un punt i coma.
Exemple: NADAL, Josep; PRATS, Modest, títol del llibre,etc.
Si els autors són més de tres, indiquem el nom del primer i a continuació escrivim l’abreviatura et al., o bé i altres.

Exemple: BATLLE, Carme; et al. o bé BATLLE, Carme; i altres.

Citar una revista o publicació periòdica (diari). L’esquema per citar correctament una revista o un diari és molt semblant al del llibre:

Cognom de l’autor/a en majúscules i nom en minúscules.
Títol de l’article entre cometes i en minúscules.
Nom de la revista subratllat o en cursiva i en minúscules.
Volum i número de la revista.
Ciutat, mes i any de publicació.
Pàgina o pàgines on es troba l’article.

Exemple: GOODALL, Jane: “Nest Building Behaviour in the Free Ranging Chimpanzees”. Annuary of the New York Academy of Sciences. New York, 1962. Vol.102: pp. 455-467.

Citar els documents multimèdia. Els vídeos i pel·lícules se citen incloent:

Nom de director/s o autor/s (cognoms en majúscules seguit de nom en minúscules, separats per una coma).
Títol en cursiva i en minúscules.
Empresa productora.
Any de producció.

Els llocs o espais web. Se citen mitjançant l’adreça electrònica (URL) i han d’incloure el títol o nom i una o dues línies d’explicació dels continguts així com la data de consulta.

AUTOR. Títol [En línia]. Edició o versió. Lloc de publicació: editorial o distribuïdora, any de publicació. <adreça web> [Consulta: ]

Exemple: EUROPEAN COMMISSION. TRANSLATION

SERVICE. Eurodicautom [En línia]. [S.l.]: European Commission, cop. 1995-2001. <http://eurodic.ip.lu/cgi-bin/edicbin/EuroDicWWW.pl> [Consulta: 30 març 2001]

BELGIQUE. MINISTERE DE LA COMMUNAUTÉ FRANÇAISE DE BELGIQUE. SERVICE DE LA LANGUE FRANÇAISE. Banque de données terminologique [En línia]. Bruxelles: Communauté Française de Belgique, 2000. <http://www.cfwb.be/franca/bd/bd.htm> [Consulta: 25 abril 2001]

Page updated

Google Sites

Report abuse